Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Geografia de Secundària

Organització territorial de l’Estat espanyol

L’actual organització territorial de l’Estat espanyol es basa en la Constitució del 1978, que estableix en el títol VIII tres àmbits territorials diferents d’organització territorial:

• Els municipis: són l’àmbit bàsic de l’Administració local i el d’origen més antic. El govern i l’administració dels municipis corresponen als ajuntaments, els quals tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la Llei de bases de règim local (1985). Algunes d’aquestes competències són la seguretat en llocs públics, el transport públic, la protecció de la salubritat pública, la protecció del medi ambient o la contractació d’obres i serveis.

Criteris que Defineixen la Ciutat

• Nombre d'habitants
• Concentració de l'hàbitat
• Densitat i continuïtat
• Activitat econòmica de la població
• Organització i influència territorial
• Arquitectura i urbanisme
• Estils de vida i de relacions socials
• Concentració de funcions

Agents Socials Productors de la Ciutat

• Propietaris privats del sòl urbà
• Empresaris
• Poders públics
• Moviments socials urbans

Ciutat i Mode de Producció

Caire mercantil: el sòl urbà passa de tenir valor d'ús a valor de canvi.

La Ciutat com a Mercaderia

Tothom té dret a tenir habitatge. Si la urbanització puja el preu del sòl, sorgeix un conflicte entre els propietaris i els moviments socials.

El Valor del Sòl

Factors que influeixen:

• La situació
• L'edificabilitat

Plans Territorials

Afecten...

MUNTANYA Bosc

fins zones de temperatura mitjana 10) -Matoll (a partir de altitud on els arbres no creixen) -Prats i Pastures (zones cobertes de neu durant molts mesos) -Plantes rupicoles (adaptades a viure damunt de les roques) M. alpina (pirineus) -Pis basal (fins 1200m) ej: alzines, roures, roures africans i faig. -Pis alpi (entre 2400-3000m) domini de prat i pastura i sectors de roca ruda on creixen plantes rupicoles. -Pis nival (+3000m) plans on la neu es mante tot l'any i no hi ha vegetació i també espais inclinats on creixen plantes rupicoles. M. atlántica (vessant nord de la serralada cantàbrica). Pis basal forestal de bosc caducifoli Pis subforestal de landa i un cim amb Prats M. mediterrànea (resta de la península i balears) Pis...

Marc i Objectius de la Política Industrial

Marc

• Creixement i obertura a l'exterior: Ampliació dels mercats i deslocalització.
• Disminució de la intervenció de l'estat: Desaparició de l'INI, agrupació d'empreses de la SEPI i participació de l'administració en la política industrial.

Objectius

• Protagonisme en l'ocupació i la riquesa.
• Indústria segura en instal·lacions i productes.
• Aconseguir una indústria intel·ligent.

Política Sectorial

Afavoreix la reindustrialització i millora la competitivitat.

Mesures

a) Ajudes a la inversió

• Programes de reindustrialització: Regeneració del teixit industrial a les regions afectades per deslocalització, reconversió, etc.
• Programes de fonament de la competitivitat industrial: Finançament d'inversions

La Política Industrial Actual

1. Marc i Objectius de la Nova Política Industrial

A) Marc:

• Creixent obertura a l'exterior que amplia els mercats i comporta el risc de deslocalització, fent necessari augmentar la competitivitat.
• Disminució de la intervenció de l'Estat en la indústria, amb dues manifestacions:
  • Desaparició de l'INI i l'agrupació d'empreses que formaven part en el SEPI.
  • Participació d'administracions en la política industrial.

B) Objectius:

• Recuperar el protagonisme de la indústria en la generació d'ocupació i riquesa.
• Indústria segura en instal·lacions i productes.
• Aconseguir una indústria intel·ligent.

2. La Política Sectorial

Objectius: Afavorir la reindustrialització i millorar la competitivitat dels sectors industrials....

1. 3. Creixement Demogràfic i Canvis Socials

   L’augment de la població

   CAUSES: Natalitat elevada (millors condicions de vida), descens de la mortalitat, augment de l’esperança de vida. Es fa una política natalista que manté alta la taxa de fecunditat (2,8 fills per dona). Composició per edats: augmenta el percentatge de població jove i de població vella en detriment de l’adulta. El creixement de la població catalana va ser encara més accelerat, sobretot per l’arribada de la gran onada migratòria. La taxa de natalitat catalana es va situar per sobre de la mitjana espanyola.

2. 3.2. Els moviments migratoris

   El creixement demogràfic va anar acompanyat d’importants moviments migratoris. Les zones agrícoles van experimentar un procés

Agricultura

Agricultura: conjunt d'activitats econòmiques i tècniques, relacionades amb el sòl i producció d'aliments.

Factors físics i humans

Factors físics i humans: condicions naturals, aliments de la població, polítiques agràries, mitjans tècnics i destinació final de les collites (la de subsistència (autoconsum), la de mercat (venda)).

Tipus de poblament

Tipus de poblament: poblament rural concentrat: cases agrupades, poblament rural dispers: cases aïllades les unes de les altres.

Parcel·les

Parcel·les: divisions del sòl agrari - dimensions, forma, límits.

Característiques de les parcel·les

Característiques de les parcel·les: Paisatges de camps oberts: openfield - forma rectangular i sense límits. Paisatges de camps tancats:...

Conceptes bàsics de demografia i societat

• Padró municipal

  Registre de la població d’un municipi. Inclou dades sobre naixements, defuncions i canvis de residència en l’àmbit del municipi. A diferència del cens, i gràcies a la informatització de les dades, el padró està sempre actualitzat.

• Cens de població

  Recompte de la població d’un país en un moment determinat i aporta informació sobre el volum de població d’un territori, la composició per sexes i edats, estat civil, nivells d’estudis, professió, renda...

• Creixement natural/vegetatiu

  Diferència entre el nombre de naixements i de defuncions.

• Taxa de creixement de la població

  Expressa l’augment o decreixement de la població durant un període de temps, expressat en tant

El Sector Terciari a Catalunya

El Comerç a Catalunya

El comerç és una activitat amb una gran tradició a Catalunya. La forma predominant d'empresa és la petita o mitjana (PIME), generalment constituïda per un treballador autònom o amb un nombre d'empleats inferior a deu. Inclou el comerç al detall i el comerç a l'engròs.

Tendències Recents del Sector Comercial Català

• El protagonisme dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals.
• La concentració de la distribució en poques empreses.
• La proliferació de noves forces de venda, com ara franquícies, outlets i la venda electrònica.
• Ressorgiment del comerç de proximitat.

Característiques Actuals del Sector Comercial

• El domini de la petita empresa de tipus familiar.
• Un associacionisme

La Indústria: Definició i Evolució Històrica

• La indústria és el conjunt d'activitats dedicades a la transformació de matèries primeres en productes elaborats (destinats als consumidors) o semielaborats (destinats a altres indústries).
• Abans del desenvolupament de la indústria, els artesans elaboraven els productes manualment als tallers.
• La industrialització va començar a mitjan segle XVIII. El treball artesà va ser substituït per la maquinària industrial, primerament moguda per l'energia hidràulica, i després, per màquines de vapor.
• L'ús de màquines instal·lades en fàbriques o factories va augmentar la rapidesa i l'eficàcia dels processos d'elaboració. Això va fer possible l'augment de la productivitat.
• La indústria actual