Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Efectes de la radiació en humans

Somàtics: afecten el cos (pell, càncer).

Genètics: afecten els gàmetes i poden causar malalties hereditàries.

Immediats: es manifesten a curt termini.

Diferits: es manifesten a llarg termini.

Estocàstics: la probabilitat augmenta amb la dosi, però la gravetat és sempre la mateixa.

No estocàstics: la gravetat augmenta amb la dosi, però no hi ha probabilitat associada.

Valor límit ambiental (VLA)

En avaluar els riscos per inhalació d'aire amb concentracions d'agents químics, no es poden superar els VLA establerts. Aquests valors protegeixen els treballadors dels efectes crònics i de les malalties a llarg termini.

VLA-CD (curta durada): període de 15 minuts.

Valor límit biològic

És el límit de la concentració...

Dipòsits controlats

Definició: Consisteix a dipositar sobre un terreny prèviament impermeabilitzat els residus recollits. Els residus s'estenen en capes, es compacten i es recobreixen amb material impermeable i terra, per tal de confinar-los i aïllar-los.

Classificació

• Classe I: residus inerts.
• Classe II: residus no especials.
• Classe III: residus especials.

Funcionament d'un abocador

Les tres operacions bàsiques són:

1. Descarregar els residus.
2. Escampar i compactar els residus.
3. Cobrir amb terra.

Existeixen dos mètodes: el mètode de la trinxera i el mètode de l'àrea.

Reaccions que es produeixen en un abocador

Els components principals d'un abocador són: residus, oxigen (a l'inici), aigua i microorganismes.

Composició dels residus:

• Compostos orgànics

Xeosfera: estructura i composició

La xeosfera és un subsistema terrestre que serveix de suport o base a la resta de sistemes.

Estructura xeoquímica

Segons la composició, la Terra es divideix en escorça, mantell i nucli, separats per discontinuïtats sísmiques:

• Lehmann separa el nucli intern de l'extern.
• Gutenberg separa el nucli del mantell.
• Mohorovičić separa el mantell de l'escorça.

Nucli

És la capa més interna, representa aproximadament el 30% de la massa total del planeta i té pressions i temperatures molt elevades. Es distingeixen dues subcapes de la mateixa composició però diferent estat: el nucli intern, sòlid, i el nucli extern, líquid.

Mantell

És la capa rocosa situada entre les discontinuïtats de Gutenberg i Mohorovičić....

Relleu de la Península Ibèrica

Formació del relleu

Precàmbrica: sòcol antic, submergeix, diposita argiles.

Primària: estrats plegats, roques metamòrfiques, formació de sòcols, massís ibèric i nucli de la Meseta.

Secundària: orientació massissa, Cordillera Iberica d'aigua, sedimentats, sedimentats, conglomerats.

Terciària (orogènia alpina, moviment alpí): trencament del sòcol, formació de falles i horsts (sistema Central), materials tous plegats (Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica), clisió de plecs, pirineus, serralades Bètiques, lit. català.

Quaternària: rius i glaciars omplen fosses de la Meseta, dipòsits de l'Ebre i del Guadalquivir.

Tipus de sòls

Sòls zonals:

• Oceànic (àcid, ric en matèria orgànica): terra bruna (humida)

Pèrdua de duresa i recuperació de la ductilitat

(3) El comportament determinant en aquesta etapa és l'"energia d'defectes d'apilament" (estructura ABAB).

(4) Si tenen alta energia d'defectes d'apilament, significa que en un mateix fallo hi ha més energia disponible. Aquesta energia es pot emprar per moure dislocacions a un lloc on no molesten (fenomen anomenat poligonització).

(5) Si tenen baixa energia d'defectes d'apilament, no tenen aquesta possibilitat i no s'ablanenen tant.

Poligonització

Poligonitzar és moure dislocacions a on no estorben. S'aconsegueix mitjançant l'ascens de dislocacions, que permet que les dislocacions avancin "cara amunt" en lloc de cara a costat, i quan arriben al límit de gra desapareixen. Les dislocacions que...

lnhciousdhvcusioJCV`sovndSDCV

Text de prova amb contingut aleatori

asdhnerhfniuqwfnwfn

Factors del clima

Altitud

L'altitud influeix en el nivell de pluges i de temperatura: a major altitud, menor nivell de pluja i de temperatura.

La proximitat al mar

La proximitat al mar regula les temperatures, que són més suaus a prop de la costa.

El relleu

Segons la seva forma i disposició, el relleu pot afavorir o impedir l'arribada de pluges o vents.

Pressió atmosfèrica

Es mesura amb un baròmetre i s'expressa en mil·libars (mb). En un mapa es representa amb les isòbares: línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.

La pressió atmosfèrica es mesura a nivell del mar. Hi ha zones d'alta pressió (A) i zones de baixa pressió (B). Les zones d'altes pressions tenen més de 1013 mb i les zones de baixes pressions, menys.

La

Durant els últims 7 milions d'anys, els homínids han evolucionat des de formes semblants als ximpanzés fins a l'humà modern. Aquest procés, conegut com a hominització, ha afectat diverses característiques anatòmiques i funcionals, des de la bipedestació fins a l'adquisició del llenguatge articulat, passant per un increment del volum cerebral.

Bipedestació

La bipedestació és el primer criteri que s'utilitza per diferenciar el llinatge dels homínids i dels simis antropoides. Probablement va ser el primer canvi important que va ocórrer en el procés d'hominització i va succeir molt abans que el volum cerebral s'incrementés. Caminar habitualment alçat i sense balancejar gaire el cos requereix determinades característiques anatòmiques...