Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Propietats Físiques i Mecàniques dels Materials: Fórmules i Guia

Geologia5,35 KB

Fórmules de volums, densitats i porositat

  • Relacions de volum:
    • VA = VR + (hi + he)
    • Vr = VA - he
    • VR = VA - (he + hi)
  • Densitats:
    • Densitat aparent: δa = M / VA
    • Densitat relativa: δr = M / Vr
    • Densitat real: δR = M / VR
  • Porositats:
    • Porositat total: Poro. = he + hi (en %)
    • Porositat aparent: P.Ap = n0 = (he / VA) · 100 (en %)
    • Porositat absoluta: P.Ab = η = (h / VA) · 100 (en %)

Propietats físiques dels materials

  • Compacitat (Compa.): VR / VA. Mesura de la quantitat de matèria sòlida que conté un volum de material.
  • Cohesió (Cohe): Forces d'atracció entre molècules d'un mateix material.
  • Adhesió (Adh): Forces d'atracció entre molècules de diferents substàncies en els plans límits.
  • Homogeneïtat (Homogen): Uniformitat en la composició de la massa.
  • Isotropia
...
Continua llegint "Propietats Físiques i Mecàniques dels Materials: Fórmules i Guia" »

Estats físics de la matèria, minerals i roques: Guia completa

Geologia5,6 KB

Estats físics de la matèria i minerals

Estats físics de la matèria:

  • Amorf: Sense ordenació interna.
  • Cristal·lí: Amb ordenació interna.
  • Cristal·litzat: Ordenació interna més geometria externa (minerals).

Matèria cristal·lina (cristalls):

  • Periodicitat: La xarxa 3D és una repetició de la cel·la unitat, la part més petita i característica d'un cristall que conté totes les seves propietats i que, per la seva repetició, forma el cristall.
  • Homogeni i simetria: Si es repeteix molt.
  • Anisotropia: Variació de les propietats determinada dins del cristall en funció de la direcció considerada.
  • Isotropia: Creix en totes les direccions de manera igual.

Formació de minerals

  • Cristal·lització a partir de fluids d'origen: Per evaporació d'una dissolució,
...
Continua llegint "Estats físics de la matèria, minerals i roques: Guia completa" »

Tectònica de plaques: moviment, tipus i vores

Geologia3,59 KB

1. Tectònica de plaques

La tectònica de plaques explica el moviment dels continents i:

  • La formació de les serralades
  • L'existència d'illes volcàniques
  • L'existència de volcans i terratrèmols
  • La formació de les conques oceàniques
  • El cicle de les roques

Afirma que:

  • La litosfera no és una capa contínua de roca, sinó que està dividida en grans blocs anomenats plaques.
  • Les plaques es mouen i desplacen els continents.
  • A les vores, les plaques interaccionen entre si, separant-se, xocant o fregant, i això genera activitat tectònica.
  • A les dorsals es genera litosfera oceànica: en solidificar-se, el magma que surt de l'eix de la dorsal forma nova escorça.
  • Com a compensació, a les fosses oceàniques es destrueix una quantitat similar de litosfera
...
Continua llegint "Tectònica de plaques: moviment, tipus i vores" »

Història de l'Univers i la Terra: del Geocentrisme a la Tectònica de Plaques

Geologia5,12 KB

Teoria geocèntrica

Teoria geocèntrica: la Terra és el centre de l'univers.

Teoria de la deriva continental:

Tots els continents formaven una única massa de terra anomenada Pangea.

Antics:

La Terra era considerada el centre de l'univers. El Sol i la resta de planetes giraven al voltant de la Terra. Les estrelles formaven part de constel·lacions i es pensava que aquestes influïen en les collites i en la salut de les persones.

Es creia que el cel es movia al voltant de la Terra i, com que els moviments eren regulars, la posició dels astres s'utilitzava com a rellotge i com a calendari astronòmic. Així van néixer els signes del zodíac, que servien per decidir quan sembrar els camps, per marcar dates importants i, fins i tot, per provocar alguns...

Continua llegint "Història de l'Univers i la Terra: del Geocentrisme a la Tectònica de Plaques" »

Tectònica de plaques: deriva continental, dorsals oceàniques i vores de placa

Geologia4,95 KB

Tectònica de plaques: deriva continental i processos geològics

L'astenosfera i la isostàsia

Joseph Barrell, el 1914, va dir que a l'interior del mante, fins a 100 km de profunditat, a l'àrea de l'astenosfera, les temperatures feien que els materials perdessin gran part de la seva rigidesa i es deformessin plàsticament. Per això, els blocs continentals s'enfonsaven fins a l'interior de les zones en què els sediments s'acumulaven, mentre que els relleus s'elevaven a mesura que l'erosió els anava desgastant. Aquest procés correspon a la isostàsia, i els moviments que en resulten són notables.

El desenvolupament del mobilisme

Durant la Segona Guerra Mundial, la tecnologia de sonar va experimentar un gran desenvolupament, cosa que va permetre...

Continua llegint "Tectònica de plaques: deriva continental, dorsals oceàniques i vores de placa" »

Geologia: Deformació de Roques, Falles, Plecs i Rius

Geologia3,49 KB

Deformació de les roques

El desplaçament de les plaques i els moviments de la litosfera fan deformar-se aquesta degut a forces tectòniques que la estiren o la comprimeixen. Els estrats rocosos, com a conseqüència, es deformen i originen estructures diferents a les que teníem abans. Es produeixen plecs, falles i diaclasis.

Falles

Són fractures produïdes en roques dures i rígides amb desplaçament de blocs. Poden donar lloc a terratrèmols.

Tipus de falles

  • Normal:
    1. Imagina que tenim un tros de litosfera amb diferents estrats rocosos.
    2. Posem que aquesta està afectada per forces.
    3. Al ser roques rígides, s'originen fractures o falles.
  • Inversa:
    1. Posem que tenim un conjunt d'estrats rocosos.
    2. En estar afectats els estrats per una força de compressió,
...
Continua llegint "Geologia: Deformació de Roques, Falles, Plecs i Rius" »

Les roques: tipus, formació i característiques

Geologia3,74 KB

Les roques

Una roca és un material natural compost d'un o més minerals o mineraloides.

Roques essencials i accessòries

  • Essencials: determinen el tipus de roca (per exemple, el granit).
  • Accessòries: poden aparèixer o faltar sense canviar el tipus de roca (per exemple, en el granit).

Tipus de roques

Roques sedimentàries

Es formen a la superfície terrestre per meteorització, els components disgregats per erosió són transportats fins a conques sedimentàries.

Roques ígnies

Quan la temperatura és molt elevada, les roques es fonen i originen magma. En refredar-se i solidificar-se, forma roques ígnies, formades principalment per minerals silicats.

Roques metamòrfiques

Quan les roques estan sotmeses a un augment de pressió i/o temperatura, els...

Continua llegint "Les roques: tipus, formació i característiques" »

Riscos Naturals: Terratrèmols, Tsunamis i Volcans

Geologia7,33 KB

Riscos naturals

Risc natural: probabilitat que es produeixi un dany catastròfic per a la població d'una zona o per als seus béns, motivat per un succés natural. Els fenòmens naturals són un risc quan amenacen els interessos humans. El valor d'un risc depèn de:

Perillositat: magnitud i potencial catastròfic del succés, i freqüència amb què ocorre.

Exposició: volum de població i béns que poden veure's afectats.

Vulnerabilitat: susceptibilitat que presenta la comunitat a patir danys.

Risc = perillositat × exposició × vulnerabilitat

Terratrèmols

Terratrèmol: són les vibracions del terreny produïdes per l'alliberament brusc de l'energia acumulada en les roques que es troben sotmeses a esforços.

Com s'origina: 1. El terreny es veu...

Continua llegint "Riscos Naturals: Terratrèmols, Tsunamis i Volcans" »

Modelatge del relleu: agents geològics i formes resultants

Geologia3,96 KB

Agents geològics que modelen el paisatge

  • Els agents geològics modelen el paisatge de forma natural.

Vent

  • Vent: acció realitzada per la superfície terrestre.
  • Dunes: acumulació de materials arrossegats pel vent.
  • Sobrevent: materials arrossegats per la cara enfrontada al vent.
  • Sotavent: materials arrossegats per la cara oposada al vent.
  • Els extensos dipòsits de pols transportada pel vent.

Glaciers

  • Glaciers: capacitat d'erosió i transport molt gran.
  • Glacera de casquet: milers de km² coberts de gel.
  • Glacera d'alpins: petit racó on s'acumula gel.
  • Llengües glacials: pendent per on cau la neu.
  • Circ glacial: zona d'acumulació de gel.

Aigua superficial

  • Aigües salvatges: les que discorren per la superfície després d'una forta pluja.
  • Barrancs: solcs d'aigua
...
Continua llegint "Modelatge del relleu: agents geològics i formes resultants" »

Relleus i Costes de la Península Ibèrica i les Illes: Guia Completa

Geologia6,19 KB

Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir: van ser ocupades pel mar i posteriorment abandonades, i amb el temps es van omplir de sediments, formant relleus tabulars on el terreny és horitzontal.

La depressió de l'Ebre: està encaixada entre els Prepirineus, el Sistema Ibèric i les serralades litorals catalanes. Té una longitud de 380 km i una amplitud màxima de 150 km. Al principi la depressió estava ocupada pel mar, però es va tancar i formar un gran llac que es va anar omplint de sediments. Els materials més durs sobresurten i formen torres rocoses, i l'erosió desgasta els tossals. El riu Ebre recorre aquesta depressió i, al voltant seu, s'han establert les comunicacions i les ciutats. L'Ebre travessa les serralades litorals catalanes...

Continua llegint "Relleus i Costes de la Península Ibèrica i les Illes: Guia Completa" »