Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

Ones sísmiques, tipus de sismes i deriva continental: guia de geologia

Geologia3,96 KB

Ones sísmiques

Les vibracions produïdes pel lliscament dels blocs de la falla es transmeten i originen terratrèmols.

  • Ones P (primàries): longitudinals i més ràpides (més de 5 km/s). Es transmeten a través de sòlids, líquids i gasos.
  • Ones S (secundàries): transversals i més lentes. No es transmeten pels líquids.
  • Ones L (superficials): Rayleigh, de moviment el·líptic com les onades; Love, horitzontals i perpendiculars a la direcció de propagació. Són les més destructives en superfície.

Les ones P i S es propaguen en totes les direccions, i les ones superficials afecten la superfície.

Distribució dels sismes segons els límits entre plaques

  • Dorsals oceàniques: zones d'expansió de la litosfera, amb terratrèmols superficials i
...
Continua llegint "Ones sísmiques, tipus de sismes i deriva continental: guia de geologia" »

Estratigrafia: Principis, Facies i Correlació Geològica

Geologia3,91 KB

Límits entre estrats

Canvi de litologia, base erosiva, lapse de temps sense sedimentació o erosió.

Roques fòssils

Sediments, pisarres, filites i esquistos poc format.

Informació dels estrats

Fòssils, color, composició litològica, mineralogia, estructures sedimentàries.

Superfícies d'estrat

Marques de corrent, solcs de dissecació, empremtes de cristalls, empremtes animals, ripples, bases erosives (paleocanals).

Interior dels estrats

Estratificació massiva (sedimentació ràpida, sense estructura), laminació fina (finíssimes lamines, velocitat lenta), laminació encreuada, laminació gradada (augment o disminució de la mida dels clasts), bioturbació (galeries).

Principi de l'actualisme

Processos d'avui = els del passat, amb diferent intensitat...

Continua llegint "Estratigrafia: Principis, Facies i Correlació Geològica" »

Guia d'estudi sobre els plàstics i polímers: conceptes clau

Geologia3,75 KB

Estructura, propietats i síntesi dels plàstics

  1. Pel que fa a la seva estructura, els plàstics estan formats per la unió de diferents unitats bàsiques formant el que s'anomena: polímers.
  2. La composició química bàsica dels plàstics és: carboni, hidrogen i oxigen.
  3. Les propietats més comunes dels plàstics són: facilitat per elaborar peces acabades, lleugeresa, resistència als agents atmosfèrics i no-conductivitat (aïllament tèrmic i elèctric).
  4. Quines són les dues etapes per a l'elaboració de plàstics? L'obtenció del plàstic i la conformació del plàstic.
  5. Quines són les matèries primeres bàsiques per obtenir plàstics? Petroli, gas natural i carbó.
  6. Què és la síntesi dels plàstics? La polimerització o obtenció artificial
...
Continua llegint "Guia d'estudi sobre els plàstics i polímers: conceptes clau" »

Geologia i Climatologia: Roques, Minerals, Vulcanisme, Tectònica i Atmosfera

Geologia6,85 KB

Cicle de les roques

Cicle de les roques: els agents geològics produeixen la meteorització, l'erosió i la sedimentació de les roques. La superfície de la Terra forma part del cicle de les roques, un model teòric que defineix les diferents etapes i processos a través dels quals les roques es transformen en totes les altres.

Roca: agrupament de minerals (un o molts), d'origen natural i sòlids. Es classifiquen segons el seu origen en sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

Litologia: conjunt de característiques que presenta una roca.

Minerals

Propietats físiques

Propietats escalars: no depenen del punt on es mesurin (densitat, hàbit, punt de fusió, olor).

Propietats vectorials: varien segons el lloc i la direcció de la mesura.

  • Mecàniques:
...
Continua llegint "Geologia i Climatologia: Roques, Minerals, Vulcanisme, Tectònica i Atmosfera" »

Ecologia: Interaccions, Ecosistemes i Classificació dels Éssers Vius

Geologia8,02 KB

Ecologia i conceptes bàsics

Ecologia: estudi científic de les interaccions entre els éssers vius i el medi ambient, els quals determinen la distribució i l'abundància dels éssers vius.

Medi ambient: tot allò que envolta un organisme i tot allò amb el qual es pot relacionar, i que comprèn els factors biòtics (éssers vius) i els abiòtics (condicions químiques i físiques).

Ecotons: límits espacials dels ecosistemes que queden determinats per canvis més o menys bruscos en les característiques de la biocenosi i del biòtop.

Comunitats i ambients aquàtics

Necton: nedadors actius.

Neuston: organismes que viuen a la superfície.

Perifiton: organismes que viuen sobre plantes aquàtiques.

Bentos: organismes que viuen al fons.

Bisus: fils verdosos...

Continua llegint "Ecologia: Interaccions, Ecosistemes i Classificació dels Éssers Vius" »

Roques ígnies, metamòrfiques i terratrèmols: classificació i característiques

Geologia3,56 KB

Roques ígnies

Les roques ígnies (magmàtiques) es formen a l'interior de l'escorça per la solidificació del magma.

Textura granuda

Tota la roca està cristal·litzada amb cristalls de la matriu de volum visible. La cristal·lització lenta és pròpia de les roques formades en profunditat.

Textures segons la mida dels cristalls

  • Centimètrica: textura pegmatítica.
  • Mil·limètrica: textura aplítica.
  • Afanítica: cristalls no visibles, roca formada per refredament ràpid del magma.
  • Microgranuda: tota la roca cristal·litzada però amb cristalls molt petits.
  • Microlítica: cristalls petits i allargats envoltats d'una matriu no cristal·litzada.
  • Vítria: sense cristalls, per refredament molt ràpid.
  • Porfírica: combinació de les anteriors.

Roques metamòrfiques

El...

Continua llegint "Roques ígnies, metamòrfiques i terratrèmols: classificació i característiques" »

Meteorització, relleus càrstics i formació de roques: guia de geologia

Geologia10,46 KB

Meteorització i processos de modelatge

Carbonatació: produïda pel CO2 dissolt en l'aigua. Aquest àcid feble ataca i dissol les roques calcàries.

Dissolució: de roques solubles, com les sals.

Mal de pedra

Les activitats humanes, com cremar combustibles fòssils, emeten contaminants a l'atmosfera que, combinats amb l'aigua de pluja, generen la pluja àcida. Aquesta pluja afecta la pedra calcària i deteriora els edificis i monuments.

Meteorització biològica

Es produeix pels éssers vius, sobretot per l'acció de les arrels que obren fractures.

Meteorització per gelifracció

A les zones de neus perpètues, l'aigua que fa que la neu es compacti i es transformi en gel. Així es formen les glaceres. Grans masses de gel que llisquen fins a àrees...

Continua llegint "Meteorització, relleus càrstics i formació de roques: guia de geologia" »

Roques magmatiques

Geologia20,72 KB

4.3. Magmatisme i roques magmàtiques

El magmatisme és el procés geològic mitjançant el qual els magmes es generen, es desplacen, es refreden i originen, d'aquesta manera, les roques magmàtiques. És el principal procés petrogènic ja que més del 80% de les roques de l'escorça terrestre són d'origen magmàtic. A més a més, cal recordar la importància del procés magmàtic en la dinàmica cortical (formació d'escorça oceànica, expansió del fons oceànic, etc) .

L'evidència més clara de l'existència de magmes la tenim en el vulcanisme , procés pel qual un magma aplega a la superfície terrestre en forma de lava, es refreda i origina les roques volcàniques. No obstant aixó, dos terços dels magmes no arriben a la superfície...

Continua llegint "Roques magmatiques" »

Nuvol roent

Geologia1,09 KB

quan el magma fos de l'interior terrestre surt a la superfície a traves duna escletxa origina un volcà. Expulsa: lava, gasos i piroclasts(fragments de lava). Tipus d'erupcions: Efusives: poc violentes, poc freqüents (erupcions hawaiianes.) Explosives: violentes, molts piroclasts i material roent, el material forma un tap a la xemeneia i puja la pressió i la explosió pot ser: (estromboliana, vulcaniana, peleana, pliniana. Riscos: cendres volcaniques, núvols ardents i allaus de fang. Proves q recolzen la deriva continental (p. Geografiques, P. Geologiques, P. Paleoclimatiques, P. Paleontologiques.

Vores constructives

Geologia2,01 KB

vores de palaca destructives: fosses cavitats molt profundes del fons marí,es formen prop dels continents.Les zones de les fosses son les que presenten una mes alta activitat sísmica.Les fosses marines marquen els punts on dues plaques s'acosten l'una respecte de l'altre.L'indret on una placa litosferica s'enfonsa a sota d'una altre s'anomena zona de subducció.

xoc de dues plaques:a mesura que la placa descendent es empesa cap a l'interior de la terra,s'escalfa per l'augment de profunditat i la fricció,cosa que fa que les roques que ho forman es fonguin.Els terretrmols s'originen per la gran fricció que hi ha al llarg de la zona de subducció.

xoc de placa oceànica y placa continental:les roqes que formen l'escorça no son tan denses com...

Continua llegint "Vores constructives" »