Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Esquil: Prometeo Encadenado

Es una tragèdia tradicionalment atribuïda a Esquil, però actualment és considerada per molts erudits el treball d'un altre autor, potser durant el segle IV aC. Sabem que era la primera tragèdia d'una trilogia. La obra està basada en el mite de Tità Prometeu. Prometeu havia enganyat als déus fent que rebessin la pitjor part de qualsevol animal sacrificat i els éssers humans la millor. A més, havia robat el foc per entregar-lo als mortals i per això fou castigat pel déu Zeus. D'altra banda, Prometeu posseïa el coneixement profètic de la persona que un dia derrocaria a Zeus, però es negava a divulgar aquesta informació.

Edip Rey

És una tragèdia de data desconeguda, encara que alguns indicis suggereixen...

La Guerra de Troia

En realitat, la Guerra de Troia comença al banquet de les noces de Tetis i Peleu, perquè Eris, la Discòrdia, no hi fou convidada. Per això, des de l'entrada va llançar una poma amb una inscripció que deia: 'Per a la més bella'. Hera, Afrodita i Atenea es barallen de seguida per la poma i decideixen posar com a jutge a Zeus, però aquest els diu que cerquin algú sense importància.

Paris, el fill de Príam, el rei de Troia, va ser abandonat a un bosc després que la seva germana Cassandra, que tenia la capacitat de predir el futur, digués que ell seria la causa de la destrucció de Troia. Hermes, que cercava algú sense importància, va donar la poma amb la inscripció a Paris pensant-se que era un pastor qualsevol,...

Cosmogonia i Teogonia (Mite de Successió)

Fa milions i milions d'anys, l'Univers estava format per matèria desordenada. Aquesta matèria, també coneguda com a Caos, per casualitat o per l'acció d'un demiürg (Déu creador del món), s'ordenà constituint un Cosmos.

A causa d'aquest fet, es creà la primera generació de Déus, formada per Urà (personificació del cel) i Gea (personificació de la terra). Aquests dos Déus estan units, actuen com a esposos i tenen tres tipus de fills: els hecatonquirs o centímans (gegants amb cinquanta mans a cada costat), els ciclops (gegants amb un sol ull) i els titans (gegants amb aspecte humà). D'aquests últims n'hi havia uns dotze i formaven la Segona Generació de Déus. Cal destacar Rea, Prometeu...

Deu grec creador del món?

No hi havia.

Per què no era il·limitat el poder de Zeus?

Cada déu tenia sota el seu domini un o diversos àmbits de l’univers.

Quins elements de la natura eren déus?

• Els rius
• Fonts
• Boscos

Quines característiques humanes tenien els déus grecs?

Plens de passions i febleses humanes.

Què feien els déus als mortals si aquests complien les seves obligacions envers ells (per mitjà dels rituals religiosos)?

Els afavorien i els podrien concedir el que es demanessin.

Com eren els sacerdots?

Ciutadans com els altres, encarregats temporalment d’unes funcions per complir per a la polis.

Què implicava la impietat (és a dir, faltar al respecte de les creences i rituals de la polis)?

Atemptar contra tota la comunitat era un delicte...

Homer i la Qüestió Homèrica

Els millors documents que tenim per a conèixer l'evolució de la cultura grega des de l'etapa micènica fins a l'etapa arcaica són els dos poemes d'Homer: la Ilíada i l'Odissea. Homer és presentat com un aede cec nascut a Quios entre el segle IX i el VIII aC. La transmissió de poemes es produïa de forma oral i en els seus poemes apareix la figura de l'aede, el cantor que en palaus i places improvisava diversos cants sobre les gestes dels herois i s'acompanyava d'un instrument de corda durant la recitació. Aquest podia dir de memòria llargs relats èpics, per això es valia d'un repertori fix d'epítets i fragments de versos anomenats fórmules, que anava repetint al llarg de l'audició.

La Ilíada i l'Odissea

Al...

Anàlisi dels Temes a Èdip Rei de Sòfocles

La Lluita Inevitable contra el Destí

El principal tema d’aquesta història és la lluita contra un destí injust i aberrant: com Èdip, en voler allunyar-se de la predicció de l’oracle, més s’acosta a complir-la. A l’antiga Grècia, la tradició religiosa dictava que cap mortal podia escapar a la voluntat de les divinitats. D’aquesta manera, Sòfocles va voler recordar als atenesos fins a quin punt eren insignificants davant dels déus. «Davant el teu exemple, davant el teu destí, infortunat Èdip, no puc considerar feliç res que sigui mortal», canta el Cor a Èdip Rei.

L'Home Racionalista i la Voluntat Divina

També s’hi pot observar el tema de l’home racionalista de la nova Atenes....

Zeus:

Atributs:

• llamp
• agila
• ceptre

Zeus i Metis

Zeus i Temis

Zeus i Sèmele (amant)

TÒNIQUES: [a] a llapis/[E] e saber/[e] e paper/[i] i petit/[ɔ] o roca /[o] o senyor/[u] u perdut. ÀTONES: [ə] a e casa, arriba/[i] i ordinador/[u] o u canto unió.

Segle V aC: L'Atenes de Pèricles

El segle V aC representa l'època de major esplendor filosòfica i cultural d'Atenes. El tema principal és la societat i la política.

Els Sofistes

• Protàgores d'Abdera
• Gòrgies de Leontinoi

Altres filòsofs

• Sòcrates d'Atenes
• Plató d'Atenes
• Aristòtil d'Estagira

Després de les Guerres Mèdiques contra els perses (Marató el 490 aC, Salamina el 480 aC i Platea el 479 aC), els atenencs viuen uns anys d'esplendor: l'època de Pèricles (460 aC al 429 aC). La decadència arriba amb la Guerra del Peloponès (431 aC - 404 aC), on s'enfronten els aliats d'Esparta i Atenes. Esparta i els antidemocràtics resulten victoriosos. L'any 403 aC es restaura la democràcia, i el 399 aC Sòcrates és acusat d'impietat i de corrompre...

Al segle XVIII (Grècia clàssica) hi ha Homer, un rapsoda que anava recitant poemes. Aquests poemes eren sobretot llegendes de veus, herois de l’època, és a dir, mites.

Homer passa a la història perquè tot allò que explica, ho escriu en dos llibres:

• Ilíada: últims 10 anys de la guerra de Troya (quan Aquiles s’enfada)
• Odissea: quan Ulises acaba la guerra a Troya i se’n va a casa (Ítaca)

No se les inventa, li venen de tradició oral.

La història de la Ilíada comença amb el Judici de Paris.

En el moment en què Paris decideix que Afrodita és la més guapa, li fa un regal que és la més bella de les mortals: Helena de Esparta però hi havia un problema: estava casada i se l’endú a Troya. El marit de Helena, Melenao, rei d’Esparta,...