Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Herois de la mitologia grega: Hèctor, Enees, Teseu i Èdip

Grec3,02 KB

Herois de la Mitologia Grega

Hèctor

Hèctor, mort per Aquil·les, és recordat especialment per l'episodi en què els troians recullen el seu cos i li reten homenatge. Aquest príncep va entregar la seva vida pel seu poble, sabent que era impossible vèncer Aquil·les, i va prioritzar l'honor. Tenia un fill i va complir amb el seu deure com a príncep.

Enees

Enees, conegut per l'obra Eneida, era cosí o germà de Príam. Va aconseguir salvar un grup de troians i portar-los al Laci, on fundarien Roma. És recordat per la imatge d'abandonar la ciutat portant el seu pare. Enees simbolitza el valor, la virtut i l'amor filial.

Teseu

Teseu és l'heroi més important d'Atenes, considerat el seu rei llegendari més destacat, juntament amb Hèrcules, amb...

Continua llegint "Herois de la mitologia grega: Hèctor, Enees, Teseu i Èdip" »

La Mítica Història de Gea, Urà i Crono

Grec3,25 KB

Gea, Urà i Crono

Segons els grecs, existia el caos que va sorgir Gea (la mare terra). Aquesta va tenir un fill, Urà. Urà és el déu que va fertilitzar Gea. És, sobretot, el déu de la pluja que simbolitza la seva fertilitat. Amb aquesta pluja, va fer que Gea generés els rius, llacs, mars i també varen sorgir els animals i les plantes. Gea i Urà varen tenir molts fills (els gegants, els ciclops, tutans). El darrer fill va ser Crono (Saturn pels romans).

Gea estava descontenta amb bona part dels fills que li havia donat Urà, per això va conspirar contra ell encarregant a Crono que castrés el seu pare per no tenir més fills. Crono així ho va fer i va aconseguir destronar el seu pare. A nivell de simbologia, Urà és considerat el pare...

Continua llegint "La Mítica Història de Gea, Urà i Crono" »

Escultura i arquitectura grega: personatges i elements destacats

Grec6,53 KB

1. Acanthus leaves*: Les fulles d'acant són l'adorn dels capitells que coronen les columnes de l'estil corinti.
2. Arquimedes: Va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec. Va néixer al 287 aC i va morir al 212 aC.
3. Hermes and the Infant Dionysus*: És una escultura grega de marbre i l'artista és Praxíteles.
4. Anthropocentrism: Antropocentrisme vol dir centrar-se en la humanitat. En aquest cas, vol dir que els grecs es centraven en la humanitat, ja que la consideraven la entitat més important de la Terra.
5. Aphrodite*: Era en la mitologia grega, la deesa de l'amor, la bellesa i la guerra.
6. Andron: És part d'una casa grega que estava reservat per als homes.
7. Apollo*: El déu de la medicina, de la bellesa masculina,
...
Continua llegint "Escultura i arquitectura grega: personatges i elements destacats" »

El naixement de la història i la religió a l'Antiguitat

Grec3,06 KB

El naixement de la història a l'antiga Grècia

En les cultures del món antic, els esdeveniments passats s'explicaven a través de relats mítics protagonitzats per déus, semidéus i herois.

L'antiga Grècia va ser pionera en considerar el passat com un element important de coneixement. Diversos autors van començar a explicar els fets històrics a partir de les seves causes i conseqüències.

Principals historiadors grecs:

  • Al segle V aC, Heròdot, considerat el pare de la història, i Tucídides, autor de la Guerra del Peloponès.
  • Al segle II aC, Polibi, que va explicar l'ascens de l'Imperi Romà, i Titus Livi, autor d'una història de Roma des de la seva fundació.

Aquests autors van ser els primers a utilitzar fonts documentals per elaborar...

Continua llegint "El naixement de la història i la religió a l'Antiguitat" »

Art Grec Clàssic: Dorífor, Erectèon, Riace i Hermes de Praxíteles

Grec7,02 KB

Dorífor de Policlet

Context històric (Època clàssica grega)

Datació aproximada: Original en bronze c. 450-440 aC (perdut), còpia romana en marbre del segle I aC - I dC.

Període: Grec clàssic (aproximadament entre el 480 i el 323 aC).

Durant les Guerres Mèdiques, l'Acròpolis d'Atenes va ser destruïda. Posteriorment, es va iniciar la seva reconstrucció.

Després de les Guerres Mèdiques, Atenes va liderar la Lliga de Delos, assolint la seva màxima esplendor.

Atenes va invertir en grans obres públiques per demostrar el seu poder i grandesa.

Més tard, es van iniciar les Guerres del Peloponès, un enfrontament entre diverses polis gregues contra la supremacia d'Atenes.

Finalment, l'any 338 aC, totes les ciutats gregues van ser sotmeses pel...

Continua llegint "Art Grec Clàssic: Dorífor, Erectèon, Riace i Hermes de Praxíteles" »

Democràcia a l'Antiga Grècia: Institucions i Principis

Grec3,94 KB

La Democràcia a l'Antiga Grècia

Formes de Govern a l'Antiga Grècia:

  • Monarquia: Govern d'una sola persona.
  • Aristocràcia: Govern dels representants de les famílies més importants.
  • Oligarquia: Govern d'uns pocs (noblesa, burgesos, adinerats...).
  • Democràcia: Govern del poble, de tothom.

Al segle V aC, Atenes es va convertir en una ciutat molt poderosa, formant una mena de mini imperi.

Principis Bàsics de la Democràcia Atenesa

  • Isonomia: Igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
  • Isegoria: Dret de tots els ciutadans a expressar-se i a parlar.
  • Filantropia: Amor cap a l'home, que es manifestava en l'ajuda als necessitats.

A les polis gregues, les dones vivien en un estat de marginació, sense cap dret a la participació política (no eren considerades...

Continua llegint "Democràcia a l'Antiga Grècia: Institucions i Principis" »

Origen i Evolució de la Tragèdia Grega: D'Èsquil a Eurípides

Grec3,48 KB

1. Tragèdia: Orígens i Context

La tragèdia va néixer a Atenes. El tirà Pisístrat va instaurar-hi el culte oficial del déu Dionís a les Dionísies rurals. La primera representació formava part del ritual de culte amb un caràcter religiós, concebuda com a mitjà d'expressió dels ideals d'home sublimat.

2. Elements i Evolució de la Tragèdia

Al voltant de l'orquestra hi havia les grades, i darrere, una caseta on els actors es canviaven de roba. La temàtica era heroica. Aristòtil diu que la tragèdia va sorgir dels que entonen el ditirambe, el cant ritual a Dionís que més tard esdevindria un gènere literari.

El nom tragèdia deriva del cant dels boscos. Dins de molts pobles hi havia un culte tradicional a l'heroi. L'element clau de...

Continua llegint "Origen i Evolució de la Tragèdia Grega: D'Èsquil a Eurípides" »

La llegenda d'Hèracles: naixement, vida i divinització

Grec4,14 KB

Naixement i infantesa

Hèracles, més conegut pel nom llatí d'Hèrcules, va néixer de la relació de Zeus amb Alcmena, esposa d'Amfitrió. El déu va aprofitar que Amfitrió va emprendre una expedició militar contra el poble dels telebeus per aproximar-se a Alcmena sota la forma del mateix Amfitrió. Enganyada per aquella aparença, Alcmena va passar tota la nit amb Zeus, una nit que no va ser qualsevol, atès que per estar més temps amb ella, el déu va allargar-la més del compte. Quan Amfitrió es va assabentar de què la seva dona ha estat amb un altre i decidí castigar-la. Però Zeus ho va impedir revelant tota la veritat i la innocència d'Alcmena. A més va advertir a Amfitrió que de la doble unió naixerien dos fills en un mateix...

Continua llegint "La llegenda d'Hèracles: naixement, vida i divinització" »

Perífrasis verbals i tragèdies clàssiques

Grec2,1 KB

Bocadillo-Entrepà Nòvia-Xicota

Camarer-Cambrer Ordenador-Ordinador

Carajillo-Cigaló Pedido-Encàrrec

Despedir-Acomiadat Pesadilla-Mal somni

Gorda-Grassa Petxuga-Pit

Hombro-Espatlla Pitar-Xiular

Mermelada-Melmelada Quiniela-Travessa

Mitat-Meitat Toldo-Tendall

Muletes-Crosses Traje-Vestit

Munyeca-Canell Trofeig-Trofeu

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

ANTÍGONA: Édip es casa amb la seva mare Locasta (sense saber-ho) i mata al seu pare pensant que era un lladre. Van tenir quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Quan Locasta s'assabenta que està casada amb el seu fill es suïcida, i ell s'arrenca els ulls i marxa a l'exili amb les filles. Els dos germans es divideixen

...
Continua llegint "Perífrasis verbals i tragèdies clàssiques" »

Historiografia i Tragèdia a l'Atenes Clàssica

Grec3,07 KB

Historiografia/Prosa atica:

La historiografia és la narració de les experiències viscudes pel propi autor. Evolució del gènere:

  • Al segle IV, en Asia Menor, sorgeixen els primers historiadors, els logògrafs, com Hecateu de Milei, qui va escriure sobre temes diversos: descripció de la fundació de ciutats, genealogia de les principals famílies, narració dels viatges realitzats per l'autor amb descripcions geogràfiques.
  • Al segle V, escriuen historiadors com Herodot, Tucídides i Xenofont.
  1. Herodot va escriure la seua obra Història, per evitar l'oblidament de les gestes dels homes. El tema són les Guerres Mèdiques (entre perses i grecs) considera el fet històric més important del seu temps.
  2. Tucidides màxim representant de la historiografia
...
Continua llegint "Historiografia i Tragèdia a l'Atenes Clàssica" »