Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

L'Ilíada d'Homer: La Guerra de Troia i la Còlera d'Aquil·les

Ílion: La Ciutat de Troia

L'Ilíada narra els 51 dies de guerra a Troia, una obra èpica centrada en la lluita i el conflicte.

Característiques Clau de l'Ilíada

• Tema principal: La còlera d'Aquil·les.
• Gènere: Poema èpic, que relata les gestes d'herois i personatges rellevants.
• Mètrica: L'Ilíada i l'Odissea estan escrites en hexàmetre dactílic, un vers format per sis peus dàctils (una síl·laba llarga seguida de dues breus).
• Autoria: Homer recopila i resumeix tradicions orals en la seva gran obra.
• Recursos literaris: Ús freqüent de la repetició de versos, comparacions i èpitets (adjectius que subratllen una qualitat característica del substantiu).
• Idioma original: Grec homèric.

Afrodita; Venus

Deessa de la bellesa i l'amor. Sovint l'acompanya un nen alat, amb un arc i un buirac, símbol del desig sexual. Jove molt bella, mig nua i amb flors. Colom, rosa i murtra.

Apol·lo; Apol·lo

Déu de la llum, protector de les arts, la música, la medicina i la poesia. Símbol de bellesa masculina, s'identifica amb el sol. Jove bell, coronat de llorer, assegut en un trípode. Toca la lira i va armat amb arc i fletxes. Llop, cigne, dofí i llorer.

Ares; Mart

Déu de la guerra, de la vegetació i l'agricultura. Armat amb casc, llança i espasa. Gos i voltor.

Àrtemis; Diana

Deessa verge de la caça i dels boscos, s'identifica amb la lluna. És atlètica i va amb una túnica curta, arc i buirac. Cérvols, cavirols, llebres i gossos de...

Afrodita (Eros): Venus (Cupido), deessa de la bellesa i l'amor. Sovint l'acompanya un nen alat, amb arc i buirac, símbol del desig sexual. Jove molt bella, amb flors i nua. Colom, rosa i murtra.

Apol·lo: Déu de la llum. Protector de les arts, la poesia, la medicina... símbol de bellesa masculina. S'identifica amb el sol. Jove bell, coronat de llorer, assegut en un trípode. Toca la lira i va armat amb arc i fletxes. Llop, delfí i cigne.

Ares: Mart. Déu de la guerra, de la vegetació i l'agricultura. Armat amb casc, espasa i llança. Gos i voltor.

Àrtemis: Diana. Deessa verge de la caça i dels boscos. S'identifica amb la lluna. Jove atlètica, amb túnica curta, arc i buirac. Cérvols, llebres i gossos de caça.

Atena: Minerva. Deessa de...

La República (10 llibres)

El concepte de món ideal ha estat tractat durant tota la història. Un dels primers que ho farà és Plató. Per a ell, la política és molt important. Plató té dues obres de política: La República i Les Lleis. Això significa que els primers 12 llibres de La República eren dictats per Plató, ja que ell no escrivia. I es suposa que l'últim llibre no va ser dictat per ell, sinó que ho va redactar un deixeble seu. Aquest llibre és un resum dels altres 12 llibres. Aquest llibre, que faria 13, es coneix com a Epinomis, que significa "sobre les lleis".

Plató, en la seva obra La República, escrita en grec (es deia "Politeia"), ens defineix el concepte de ciutat ideal, que diu que és una ciutat justa governada...

Etapes de la Literatura Grega

Un gènere literari és una classe o un tipus de text artístic que hi ha en la literatura. Hi ha diverses etapes:

Època Obscura (1000-1800 aC)

En aquesta etapa apareix l'escriptura alfabètica.

Època Arcaica (800-500 aC)

Trobem la lírica arcaica i les obres èpiques d'Homer i Hesíode.

Època Clàssica (500-323 aC)

També se'n diu el segle d'or de les lletres. Trobem:

• L'esplendor de la lírica coral amb Pindar.
• La historiografia amb Heròdot, Tucídides i Xenofont.
• La prosa retòrica amb Isòcrates.
• La prosa filosòfica amb Plató.
• La prosa científica amb Aristòtil i Hipòcrates.
• L'esplendor en la tragèdia (Èsquil, Sòfocles, Eurípides).
• L'esplendor en la comèdia amb Aristòfanes.

Època Hel·lenística (323-31 aC)

Amb...

Guerres Mèdiques (499-479 aC)

Van ser conflictes entre grecs i perses.

Causes de les Guerres Mèdiques

• L'ambició persa i la seva política expansionista.
• El rei Darios va intentar dominar totes les illes de l'Egeu.
• Atenes i Esparta s'hi van oposar.

Primera Fase: Batalla de Marató

Quan els perses van desembarcar a Marató, van ser repel·lits pels atenesos a les ordres de Milcíades.

Segona Fase: Invasió de Xerxes

En morir Darios, el seu fill Xerxes va decidir venjar-se d'Atenes. La infanteria va travessar l'Hel·lespont, però els espartans, dirigits per Leònides, van establir una línia de defensa al pas de les Termòpiles. Tot i així, els espartans van fracassar i van morir, i la Grècia central va quedar indefensa. Xerxes va avançar sense...

Antígona de Salvador Espriu

Antígona és una obra de teatre de Salvador Espriu, escrita en tres versions amb canvis d'estructura i personatges. La primera versió és del 1939, la segona del 1955 i la definitiva del 1967. Aquesta obra versiona l'antic mite d'Antígona, basant-se en l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes, per reflectir la situació a Espanya, la lluita entre els dos bàndols, fent referència a la lluita de germans en l'obra.

L'obra es divideix en tres actes precedits d'un pròleg que es converteix en un personatge que surt a escena per situar i contextualitzar els personatges. Aquest personatge és un alter ego d'Espriu.

Aquest fragment es troba al 2n acte, en un erm al voltant de Tebes, on Tirèsias i Eumolp intenten...

14- Dins l'avió: Les llums de l'avió es varen encendre un altre pic. Només quedaven 11 passatgers: Carl Sandberg i Harald, 4 de tripulació i 5 americans. Ells seien junts al mig de l'avió. La segrestadora i l'home jove de la camiseta negra els miraven.

A través de la finestra, Carl va veure el conductor del cotxe de la benzina, que es dirigia cap a ells. Es va aturar, i cinc homes vestits de blanc varen sortir del cotxe. El conductor va anar al davant de l'avió a treballar amb els controls, i els homes començaren a posar benzina a l'avió.

Llavors, ell va veure un altre home, amb un impermeable groc, que sortia de l'edifici de l'aeroport.

El barbut segrestador va començar a xerrar molt excitat. Es ell? Sí, sí que ho és. El nostre líder!...

En un altre lloc, a l'Helen li agradava el coronel Carter: la seva forma de parlar, les seves idees... Sabia escoltar quan ella parlava. El millor de tot (va pensar) és que estaven fent un pla junts, un bon pla.

Va dir al coronel que tingués els seus homes preparats i que agafessin el primer presoner quan arribessin. A en Michael li va demanar si ja havien arribat els presoners (cosa que no havia passat). També li va manar que contactés amb l'inspector Holm per la ràdio del cotxe.

"Els duen", va dir Michael, quan encara parlava per telèfon. Helen mirava el rellotge: el temps passava de pressa, 2:24, 2:25, 2:26.

"Els tenim!", va dir Michael. Va informar que un dels cotxes havia tingut un accident i que en 10 minuts estarien allà. "10 minuts?...

Sòfocles: Tragèdies i Mites Heroics

Sòfocles escrivia tragèdies amb la següent estructura: pròleg, pàrode, episodis, estàsims, èpode i, finalment, l'èxode. Recorria als mites heroics, amb una forta vinculació entre el teatre i els seus orígens religiosos. La cronologia de les seves set obres conservades és problemàtica. Escrivia sobre l'enfrontament entre la llei humana i la llei natural. Les seves obres més importants van ser Antígona i Èdip Rei, entre d'altres. Va arribar a escriure 123 tragèdies i va ser una figura important d'Atenes, amb un gran interès per la política.

Eurípides: Innovació i Crítica en el Teatre Grec

Eurípides va escriure 92 obres, de les quals només se'n conserven 19. Les seves obres tractaven de...