Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Guerres Mèdiques: Conflictes entre Grecs i Perses

En aquestes guerres es van enfrontar els grecs contra els perses, des de l’any 492 aC fins al 449 aC. Van ser causades per la rebel·lió de les polis gregues de l’Àsia Menor contra l’expansió persa. Es van distingir dues Guerres Mèdiques:

• Primera Guerra Mèdica. Durant aquesta guerra va tenir lloc la batalla de Marató, l’any 490 aC. Els grecs van guanyar aquesta batalla gràcies als soldats atenesos.
• Segona Guerra Mèdica. Deu anys després de la batalla de Marató, els perses van començar a avançar pel litoral de la regió de la Tràcia.

Atenes i la Democràcia: El Govern del Poble

Llibre I

1. El rapte de les sabines

Ròmul, després de fundar Roma, va oferir dret d'asil a tothom. Desertors, apàtrides i esclaus van cercar-hi refugi, però mancaven dones. Cap poble veí volia casar les seves filles amb els romans.

Seguint les instruccions de Ròmul, els romans van intentar calmar amb amor les dones raptades. Els pares, però, van declarar la guerra. Els romans van vèncer els pobles menys nombrosos, però els sabins van posar Roma en perill. El rei sabí Taci va subornar Tarpeia perquè obrís les portes, però la van matar. Quan l'exèrcit sabí i el romà estaven a punt de lluitar, les dones raptades van suplicar que s'aturessin. Sabins i romans van fer la pau i van unir els dos regnes, governats per Ròmul i Taci.

2. Pasífae

Les Guerres Mèdiques i l'Imperialisme Atenès

L'època clàssica s'inicià amb l'enfrontament de Grècia amb Pèrsia. La victòria grega significava el triomf d'Europa sobre Àsia.

Les Guerres Mèdiques: Grècia contra Pèrsia

La revolta d'Aristàgores, tirà grec de Milet, va ser sotmesa i Pèrsia es va disposar a castigar les dues ciutats que li havien donat recolzament: Atenes i Erètria; també volia suprimir l'obstacle.

Primera i Segona Expedició Persa

Darios va fer dues expedicions:

• La primera va fracassar a conseqüència d'una tempesta.
• La segona va desembarcar a Marató, on les tropes ateneses, sota el comandament de Milcíades, van derrotar els perses.

La Gran Ofensiva de Xerxes

Atenes es preparava amb Temístocles per organitzar una nova...

En clau mítica i en clau històrica

L'obra d'Espriu es basa en la tragèdia clàssica d'Antígona de Sòfocles, de la qual extreu el mite, una part de l'argument i els personatges, excepte Eumolp i el Lúcid Conseller, que són invenció seva.

Les fonts originals de la tragèdia en el cas d'Espriu són dues: l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d'Èsquil. Les dues tragèdies es complementen; la d'Èsquil explica amb tota mena de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills del rei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. La tragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica...

Ismene: La Indecisió i l'Oblit

Germana petita d'Antígona, i germana també d’Etèocles i de Polinices. En un principi es manté al marge del conflicte entre els dos germans, però quan percep que Antígona s'hi amoïna, s'hi implica fervorosament i decideix fer-li costat desafiant la llei de Creont. No obstant això, acaba defallint per por a patir-ne les conseqüències.

Ella, que ha vist la mort dels germans (sense conèixer la realitat), exclama: els meus ulls han vist el vostre crim. Els seus ulls han estat cecs i el record del pare no li produeix una altra cosa que horror: Aquest vell (Tirèsias) m’horroritza, em recorda al pare quan ja era cec.

És feble, no pot suportar la visió del seu germà mort envoltat d’ocells.

L’únic camí...

Personatges a l'obra d'Espriu: Anàlisi d'Antígona

Les obres de Salvador Espriu presenten, mitjançant el grotesc, personatges esquemàtics i sintètics que ressalten aspectes determinants del comportament.

Antígona: Heroïna tràgica i moral

Antígona és la protagonista de l'obra dramàtica. És un personatge superior a la resta i la caracteritza un destacat sentit de la moralitat. Representa la llei natural que s'enfrontarà inexorablement a la llei civil encarnada per Creont. Es troba al mig de la relació violenta que mantenen els seus dos germans pel poder. Antígona, tot i que se'ls estima a tots dos, sent certa debilitat per Polinices, el més desfavorit, i s'inclina a protegir-lo. Durant la infantesa, Etèocles era el preferit de la...

COMENTARI

(El Lúcid Conseller a l'amic)

Em reservaré el que penso i et recomano que facis el mateix. Els altres ratificaran la condemna d’Antígona.

Aquest fragment objecte d'anàlisi pertany a la segona edició d'Antígona, escrita el 1964. Se situa al final del tercer acte, dins del palau reial i davant del govern de Creont. Antígona ha estat conduïda pels guardes després de desobeir la llei i els consells de Tirèsias, sepultant de nit al bosc de Tebes el seu germà Polinices amb l'ajuda d'Eumolp.

Antígona s'ofereix en sacrifici, en un acte heroic, pel bé del seu poble. La seva actitud de perdó i tolerància és una lliçó moral contra la tirania, que entén el poder com la institucionalització de la venjança i de l'odi. S'esmenta...

Àlgebra Lineal i Geometria

Posició relativa de plans (Teorema de Rouché-Frobenius)

• 2 incògnites (rectes en el pla):
  • Si rang(A) = rang(A*) = 2: SCD. Les rectes es tallen en un punt.
  • Si rang(A) = rang(A*) = 1: SCI. Les rectes són coincidents.
  • Si rang(A) = 1 i rang(A*) = 2: SI. Les rectes són paral·leles.
• 3 incògnites (plans a l'espai):
  • Si rang(A) = rang(A*) = 3: SCD. Els plans es tallen en un punt.
  • Si rang(A) = rang(A*) = 2: SCI. Els plans es tallen en una recta.
  • Si rang(A) = rang(A*) = 1: SCI. Els plans són coincidents.
  • Si rang(A) = 2 i rang(A*) = 3: SI. No tenen res en comú (es tallen dos a dos).
  • Si rang(A) = 1 i rang(A*) = 2: SI. Els plans són paral·lels.

Anàlisi Matemàtica

Límits i Indeterminacions

• ∞ / ∞: Comparar graus de numerador