Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Antígona de Salvador Espriu: Anàlisi i Paral·lelisme amb la Guerra Civil

Grec4,3 KB

Introducció a l'Antígona de Salvador Espriu

Aquest fragment a comentar se situa al segon acte de la tragèdia Antígona, una obra dramàtica escrita per Salvador Espriu l'any 1939, però reeditada el 1967. L'autor reprèn el mite clàssic d'Antígona a través d'un paral·lelisme entre la guerra fratricida de la tragèdia grega i l'enfrontament entre les dues Espanyes.

Podem destacar Jean Anouilh i Bertolt Brecht com dos autors que, juntament amb Espriu, també redacten un escrit semblant on reclamen de la noia la valentia per desafiar el poder i enfrontar-se a la injustícia. D'aquesta manera, Espriu presenta una situació de conflicte que posa en evidència que la lluita entre germans és un pecat.

Temes Centrals i Simbolisme

El tema principal...

Continua llegint "Antígona de Salvador Espriu: Anàlisi i Paral·lelisme amb la Guerra Civil" »

Comparativa de Hamlet amb Romeu i Julieta, Rei Lear i Otel·lo

Grec3,51 KB

Anàlisi Comparativa: Hamlet i Altres Tragèdies Shakespearianes

Hamlet i Romeu i Julieta

  • Famílies Enfrontades: Ambdues obres presenten un conflicte central entre dues famílies (a Hamlet: la cort danesa amb tensions internes i l'amenaça de Fortimbràs; a Romeu i Julieta: els Montesco contra els Capuleto).
  • Odi i Venjança: L'obra de Romeu i Julieta està marcada per l'odi i la venjança entre famílies, igual que a Hamlet, on el protagonista odia el seu oncle per l'assassinat del seu pare i busca venjar-se'n.
  • Naturalesa de l'Amor: A Romeu i Julieta, l'amor entre els protagonistes és profundament correspost. En canvi, a Hamlet, la relació entre Hamlet i Ofèlia és complexa i l'amor no és clarament correspost; Hamlet sembla jugar amb els sentiments
...
Continua llegint "Comparativa de Hamlet amb Romeu i Julieta, Rei Lear i Otel·lo" »

Anàlisi de Personatges: Tirèsias, Creont i Eumolp a l'Antígona d'Espriu

Grec4,25 KB

Anàlisi dels Personatges Clau a l'Obra de Salvador Espriu

Tirèsias: L'Endeví Cec i la seva Percepció del Món

Tirèsias és un personatge secundari de l'obra, un endeví cec. Sempre ha d'anar acompanyat per alguna persona; en la segona part, l'esclau Eumolp, i en la tercera part, Ismene. Els personatges com Tirèsias tenen una gran tradició dins el mite clàssic.

Té el do dels auguris, és a dir, pot preveure el futur. Però, els escèptics com Eumolp no creuen que tingui aquest do i pensen que ho fingeix, que és un impostor a la recerca de diners. Ell, però, diu que el que fa és real, veritable, que no enganya a ningú.

En ser cec, Tirèsias no pot veure el món exterior que l'envolta, però en canvi, pot veure el món dels Déus i el...

Continua llegint "Anàlisi de Personatges: Tirèsias, Creont i Eumolp a l'Antígona d'Espriu" »

Colonització i Guerres Mèdiques a l'Antiga Grècia

Grec5,34 KB

L'Expansió Grega i l'Ascens de les Polis

Gradualment, la colonització grega a l'est va arribar al territori de l'actual Ucraïna, banyat pel mar Negre. A l'oest, les costes d'Albània, Sicília i el sud de la península Itàlica van ser colonitzades, així com les costes de França, Còrsega i el nord-est de la península Ibèrica. Al sud, es van fundar colònies a Egipte i Líbia. Les polis gregues encara estaven en formació, però disposaven de bons recursos. Alguns exemples són: Atenes, que tenia el Laurion (una mina de plata gegant); l'illa de Paros (on es trobava el millor marbre del món antic); Creta; Corint; Delos (l'illa divinitzada on van néixer Apol·lo i Àrtemis); la Jònia (l'origen de la filosofia), etc. En aquest període...

Continua llegint "Colonització i Guerres Mèdiques a l'Antiga Grècia" »

Dionís: El Déu de la Irracionalitat, els Instints i la Festa

Grec2,81 KB

Dionís: El Déu de la Irracionalitat

Dionís, el seu nom significa 'dues vegades nascut', és el déu de la irracionalitat i dels instints primaris: supervivència i protecció cap a les nostres criatures, sobretot l’instint de reproducció. Dionís és el déu que supera la raó, ja que nosaltres estem educats segons unes normes que limiten els instints irracionals. És considerat “Eleuzerios”, l’alliberador, perquè ens allibera de la raó. El moment on està permès pels instints irracionals és la festa, és on Dionís es manifesta. Drogues i alcohol: vi. Dionís és un déu extravagant. No vesteix com els altres déus ni tampoc es comporta com ells, ja que de nen va ser abandonat i no va tenir ni pare ni mare al seu costat, va...

Continua llegint "Dionís: El Déu de la Irracionalitat, els Instints i la Festa" »

Poemes Homèrics i Tragèdia Grega: Ilíada, Odissea, Èsquil, Sòfocles, Eurípides

Grec9,32 KB

Els Poemes Homèrics: Arguments i Característiques

Orígens i Tradició

La primera civilització hel·lènica va ser la micènica, cap al 1500 aC, que mantenia vincles amb una altra més antiga, la minoica. Totes dues es van esfondrar amb l'adveniment de l'Edat del Ferro. Micenes canvia les seves estructures de poder: la monarquia passa a oligarquia i es consolida a Grècia. Creta desapareix pels tsunamis. Cap als segles X/IX aC apareix l'escriptura alfabètica grega.

La Ilíada i l'Odissea són el resultat d'una tradició cultural molt llarga de la qual només podem intuir l'existència. El món d'Homer vol ser una recreació del món micènic. La versió homèrica de la Guerra de Troia té com a fonament la llegenda de la història llunyana....

Continua llegint "Poemes Homèrics i Tragèdia Grega: Ilíada, Odissea, Èsquil, Sòfocles, Eurípides" »

Origen de la Filosofia a Grècia: Del Mite al Logos

Grec23,32 KB

L'Ascens de la Classe Mitjana a l'Antiga Grècia

A l'antiga Grècia, la majoria de la població estava esclavitzada, sense terres o tot just sobrevivint, i depenien de l'estabilitat del govern, ja que tenien poc temps o poca riquesa per poder influir-hi. Malgrat que la classe mitjana mai va assolir les proporcions vistes a l'Amèrica moderna o a moltes altres nacions, es pot sostenir que era més majoritària i més influent a Grècia que en qualsevol altra cultura anterior.

Aquest creixement i expansió va portar els grecs a entrar en conflicte amb altres cultures civilitzades, especialment amb els fenicis, però també amb els egipcis, els assiris i molts altres. Els contactes distants arribaven fins a Babilònia i l'Índia. La necessitat de...

Continua llegint "Origen de la Filosofia a Grècia: Del Mite al Logos" »

Anàlisi de l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Grec3,27 KB

Context Històric i Literari (1460)

  • Data d'inici de l'escriptura: 2/1/1460
  • Edat dels Personatges: Matrimoni secret (Concili de Trento)
  • Escenaris Clau:
    • La cambra fosca (vetlla Alfons el Magnànim)
    • Constantinoble (Palau Imperial, Santa Sofia)
  • Fonts i Referències:
    • Conte romanços castellans (Alfons el Magnànim a Nàpols)
    • Cronologia (fets realistes)
    • Geografia (Bretanya, Anglaterra, Sicília, Illa de Rodes, Nord d'Àfrica, Constantinoble)

Personatges i Trames

  • Personatge Principal: Roger Flor (cabdill dels almogàvers, parteix de Sicília per ajudar l'emperador de Constantinoble, assassinat a Adrianòpolis)
  • Antagonista: Janos Hunyadi (voivoda, enfrontat als turcs, pseudònim el Blanc)
  • Curriculum Cavalleresc: Similar al cavaller català abans d'enamorar-se.
...
Continua llegint "Anàlisi de l'obra de Joanot Martorell: Tirant lo Blanc" »

Guerres Mèdiques i del Peloponès: Conflictes Clau de l'Antiga Grècia

Grec2,51 KB

Les Guerres Mèdiques

Van tenir lloc durant la primera meitat del segle V aC. Les va iniciar el rei persa Darius I amb la finalitat de castigar la revolta de Milet. Darius va fer dues expedicions: la primera va fracassar a causa d'una tempesta (492 aC); en la segona, els atenesos van derrotar els perses a la badia de Marató (490 aC). En morir Darius, el seu fill Xerxes I va guanyar la batalla de les Termòpiles, on perses i espartans, dirigits per Leònides, es van enfrontar. Amb la Grècia central desprotegida, Xerxes va avançar fins a Atenes, on van evacuar la ciutat a Salamina. A Salamina, l'any 480 aC, Temístocles va aconseguir la victòria per a Grècia. A Beòcia, el rei espartà Pausànies va derrotar l'últim reducte de tropes perses
...
Continua llegint "Guerres Mèdiques i del Peloponès: Conflictes Clau de l'Antiga Grècia" »

Governs d'Atenes i Esparta: Comparació

Grec2,97 KB

Govern d'Atenes

Monarquia

El rei exercia de sacerdot suprem i administrava justícia. El poder era limitat per un consell que actuava com a òrgan consultiu.

Aristocràcia

Govern dels millors, elegits entre les famílies nobles de la ciutat. El poder del rei queda distribuït:

  • Arcont rei: sacerdot que presidia les festes religioses, s'ocupava dels tresors dels temples i dirigia els judicis relatius al culte i a l'homicidi.
  • Arcont epònim: era el primer magistrat i aplicava la justícia als ciutadans.
  • Arcont polemarc: assumeix el poder de l'exèrcit.
  • Arconts menors o tesmòtetes: eren 6 magistrats encarregats de les lleis i dels temes judicials.
  • Consell Areòpag: en formaven part les magistratures anteriors quan deixaven el govern, càrrec vitalici.
...
Continua llegint "Governs d'Atenes i Esparta: Comparació" »