Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Homer i la Qüestió Homèrica

Homer (segle IX aC) és considerat el pare de la literatura grega. Se li atribueixen dues obres fonamentals: l'Odissea i la Ilíada. Homer, que escrivia en grec, és una figura central en l'anomenada "qüestió homèrica". Es diu que era un rapsode cec, originari d'una de nou ciutats gregues, però la seva existència real és incerta, i fins i tot es debat si va ser l'autor de les dues obres que se li atribueixen.

Troia: Realitat i Mite

La ciutat de Troia, descrita per Homer, va existir realment. Era una ciutat estratègica que cobrava peatge a l'estret dels Dardanels. La Guerra de Troia, datada al segle XII aC, va ser un conflicte real, encara que no per les raons mitològiques explicades per Homer, sinó per motius...

Èpica Grega i Homer

Èpica: Gènere literari que tracta les epopeies (poemes èpics). Els primers textos literaris són la Ilíada i l'Odissea (epopeies).

• Millor forma per conèixer l'evolució de la cultura grega en els seus inicis.
• Tenim dades de l'època micènica, ja que va ser l'època que va donar la inspiració per escriure la Ilíada i l'Odissea.
• Creació de llegendes a l'època fosca.
• L'èpica: inicialment transmissió oral.

Èpica Oral

• Especialista → aede (qui cantava les epopeies = trobador).
• Escrita en vers (no prosa), amb acompanyament rítmic (primer amb lira i després amb el rapsode).
• Improvisació (molt important).
• Fórmules (fragments musicals fixes).
• Narracions on no hi ha sentiments, no existeix el jo poètic, inspirats per les

Déus i deesses principals

Zeus la transforma en vaca per salvar-la d'Hera: Io

Va néixer dues vegades, primer de la seva mare, després de Zeus: Dionís

Símbol de la força, va superar dotze treballs quasi impossibles: Hèracles

Príncep portat a l'Olimp com a servidor dels déus: Ganimedes

Fou la causant de la guerra de Troia: Helena

El seu fill matà la Medusa: Dànae

Va tenir fills amb Zeus creient que estava amb el seu marit: Alcmena

Fill legítim de Zeus, molt violent: Ares

Zeus la va devorar per evitar ser destronat com Urà i Cronos: Metis

No va mantenir el vot de castedat que exigia Àrtemis: Cal·listo

Descripció dels déus olímpics

Zeus (Júpiter): Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics com el llamp, els núvols, el tro i la pluja. Garant...

La historiografia romana arcaica

La historiografia romana neix en l'últim terç del segle III a.C. La història fou l'últim gènere literari cultivat a un digne nivell, quan ja els romans tenien Ciceró i la comèdia havien arribat al seu màxim apogeu.

1. Els annalistes

S'esmenta que Quint Fabi Pictor és l'historiador romà més antic. Accepta el mètode de redactar els fets successivament any per any.

a) Annalistes grecs

Historiadors romans que utilitzen el grec per redactar els seus annals. L'ús de la llengua grega complirà una important funció diplomàtica i propagandística. Annalistes grecs: Luci Cinci Aliment, Publi Corneli Escipió, entre altres.

b) Annalistes llatins

El gran annalista que encapçala la resistència a l'hel·lenisme...

Heròdot: Fonts i Crítica Historiogràfica

El Repte de les Fonts d'Heròdot

El problema de les fonts i de la crítica d'aquestes per Heròdot és important per diverses raons:

• Se l'ha acusat de parcialitat en favor d'Atenes i en contra de Corint i Tebes.
• També d'inexactitud i credulitat.

Heròdot va adoptar diversos tipus de fonts:

• Escrites.
• Relats recollits per ell.
• Fets dels quals ha sigut testimoni.

Les quals va haver de recompilar en un ampli període temporal. Així, ens trobem al principi del naixement del gènere històric, en el qual trobem una càrrega excessiva de detalls mal documentats i d'argumentacions purament personalistes; no obstant això, això no ens pot portar a qüestionar la imparcialitat d'Heròdot.

La Tècnica Narrativa d'Heròdot

És...

Homer i la Qüestió Homèrica

Els millors documents que tenim per conèixer l'evolució de la cultura grega des de l'etapa micènica fins a l'etapa arcaica són els dos grans poemes d'Homer, la Ilíada i l'Odissea. Es considera Homer com un aede cec o com un mestre d'una escola de rapsodes, nascut a Quios, o en alguna altra ciutat de l'Àsia Menor entre els segles IX i VIII aC.

La transmissió dels poemes es produïa de forma oral. En els poemes homèrics apareix la figura de l'aede, un cantor que en palaus i places improvisava diversos cants sobre les gestes dels herois i s'acompanyava d'un instrument de corda en la recitació.

L'aede podia dir de memòria llargs relats èpics, per a la qual cosa es valia d'un repertori fix d'epítets i fragments...

Personatges Principals

Khuta: Mercader

Home baix i prim, amb el nas afilat i punxegut.

Nianjkaf: Eunuc

Gras, rodó, enorme, afemellat i amb una veu cridanera i prima.

Huni: Senyor del Nil

Senyor de totes les terres del Nil.

Nàtia: Jove esclava

Noia de 13 anys, pell blanca i immaculada, nas trencat, li mancava bona part de les dents i una àmplia cicatriu li creuava la seva galta dreta. Cuinava i tenia cura de rentar la roba de les seves companyes esclaves. Mare de Sedum.

Menes: Primer Faraó

Primer faraó de la primera dinastia.

Nait: Esposa de Khuta

Grassa i enèrgica, dominadora i cridanera.

Jeti: Nomarca d'Elefantina

Nomarca de la regió de l'Elefantina a l'Alt Egipte. Pare de Jian.

Fertare: Esposa de Jeti

La seva dona, formosa i delicada, per qui sentia...

L'Època Clàssica Atenesa: Democràcia i Guerres Mèdiques (500-328 aC)

Les Reformes de Clístenes i l'Inici de la Democràcia Atenesa

Clístenes, provinent d'una família aristocràtica però amb idees moderades, va impulsar una sèrie de reformes que van marcar l'inici de la democràcia atenesa. Entre les seves innovacions més destacades, Clístenes va crear el Consell dels Cinc-cents membres, basat en les deu noves tribus. D'aquest grup, cinquanta homes formaven el consell o Bulè, i aquest subgrup s'anomenava Pritania.

Els membres de la Pritania es reunien diàriament a l'Àgora, concretament al Tholos, on preparaven les sessions del Consell i de l'Assemblea, fonamentals per al funcionament de la nova democràcia.

Les Guerres Mèdiques: La

Erectèon: Anàlisi del Temple Jònic

Context Històric i Estilístic

L'Erectèon, obra de Mnèsicles, data del 421 al 405 aC, és a dir, el segle V aC. Així doncs, l'hauríem de situar dins de l'art grec, concretament en el període clàssic, després de la victòria d'Atenes contra els perses en les Guerres del Peloponès i en l'època de més esplendor de la cultura grega, tant a nivell artístic com social i polític.

Aquest temple pertany a l'estil clàssic grec. Algunes de les característiques de l'estil grec són que és un art racionalista vinculat al "pathos" grec i a la concepció filosòfica, estètica i antropocèntrica d'aquesta civilització. Una altra és que busquen la bellesa a partir de l'ordre, simetria, equilibri i harmonia....

• Es classifica tradicionalment en cinc períodes:
  • Període jonicodòric: segle IX - VI aC
  • Període àtic: segle VI - V aC
  • Període hel·lenístic: segle IV - II aC
  • Període romà: segle I aC - IV dC
  • Període bizantí: segle IV - V dC

Període jonicodòric

• Sorgeix a la regió de Jònia.
• Textos més antics conservats: Ilíada i Odissea (Homer). Gran modernitat. Fusió de creences religioses i literatura.
• Homer: assenta les bases de l’epopeia (precedent de la novel·la), gènere transmès pels aedes (recitadors professionals).
• Temes principals de l'epopeia: Troia i Tebes.
• Hesíode (segle VII aC): poesia didàctica.
• Lírica. Es desenvolupen diferents varietats:
  • Passió amorosa de Lesbos (Safo)
  • Epigrama (Simònides de Ceos)
  • El iambe (Arquíloc)
  • L’elegia (Teognis)