Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

L'Alquimista: Personatges clau i el seu significat

Grec1,69 KB

L'Alquimista: Personatges Clau

Santiago

Santiago, el jove pastor protagonista, somia amb un tresor amagat a les piràmides d'Egipte. En comptes d'ignorar-ho, decideix seguir el seu cor i emprendre la recerca. Durant el viatge, aprèn i madura, descobrint la saviesa del món.

Melchizedek, el Vell Rei

Aquest personatge apareix a la vida de Santiago després del somni profètic. Li revela que ha de perseguir la seva Llegenda Personal i l'anima a buscar el tresor. Encara que Santiago no ho sàpiga, el vell rei és una figura divina.

El Comerciant de Cristalls

Després de ser robat a l'Àfrica, Santiago treballa per al comerciant de cristalls. Desil·lusionat, abandona temporalment la cerca del tresor i ajuda a transformar la botiga. El comerciant,...

Continua llegint "L'Alquimista: Personatges clau i el seu significat" »

Personatges de la història: Ocell de Foc i altres

Grec2,77 KB

Ocell de FocPsicològic: és un xic valent, com qualsevol altre protagonista, i a més té un enginy molt obert que el caracteritza com a trobador. Es veu que és un xic actiu i atent; mai se li escapa ni una.
Arnau de RocablançaFísic: és un vailet més baix que l'Ocell de Foc, més o menys de la seva edat. Era prim, amb cara d'espavilat i una mica ros.
Psicològic: és un xic molt avispat, massa curiós en algunes ocasions. És el personatge que dóna humor a la història, molt atrevit i sense por; vol conèixer món i lluitar contra els moriscos al costat del seu rei, en Jaume.
Cec de CabreraFísic: era un home d'una cinquantena d'anys, alt i bru, vestit sempre de negre, amb llarga cabellera i barba espessa. Era sorrut, parlava poc i la
...
Continua llegint "Personatges de la història: Ocell de Foc i altres" »

Panorama de la Literatura Clàssica i Medieval: D'Homer a Petrarca

Grec4,56 KB

Característiques de l'Època Clàssica

Literatura Grega (s. VIII-V a.C.)

  • Els textos més antics són en vers (Homer, s. VIII a.C.) i les primeres obres en prosa són dels filòsofs presocràtics (s. VI a.C.).
  • La fabulació mítica expressa amb bellesa poètica aspectes cabdals de la conducta humana.
  • Un dels mites més utilitzats per la tradició literària ha estat l'episodi d'Orfeu i Eurídice.
  • La base del cànon de bellesa grega demana harmonia, simetria, proporció i eurítmia (ritme).
  • La tragèdia i la història van esdevenir els dos gèneres per excel·lència (Èsquil, Sòfocles i Eurípides).
  • Després de vèncer en les guerres mèdiques, la literatura grega va viure una època daurada, la de Pèricles (s. V a.C.).
  • El teatre va néixer del ditirambe
...
Continua llegint "Panorama de la Literatura Clàssica i Medieval: D'Homer a Petrarca" »

Èdip Rei: Tragèdia, Hybris i Catarsi

Grec4,85 KB

Èdip Rei de Sòfocles: Anàlisi i Significat

La Tragèdia Grega

La tragèdia és la representació (mimesi) d'una acció elevada, d'una certa extensió, que a través de la por i la compassió acaba amb la catarsi.

Catarsi i Valors Col·lectius

La catarsi té un matís religiós; el públic ha d'experimentar la purificació al final de l'obra. S'utilitzen mecanismes tràgics per produir-la: no hi ha interacció física entre actors i públic, però sí participació a través de la por i la compassió. Això ho ha de patir el públic per obtenir la purificació col·lectiva. Es transmeten valors col·lectius per a la convivència. El cor té la missió de provocar por o compassió. El càstig d'Èdip es justifica per la seva rebel·lió contra...

Continua llegint "Èdip Rei: Tragèdia, Hybris i Catarsi" »

Estructura i Temes de la Comèdia Antiga Grega: Aristòfanes

Grec3,35 KB

Introducció a la Comèdia Antiga Grega

Origen i Etimologia

Les paraules comèdia i còmic provenen dels termes grecs kōmōi i kōmē.

  • La primera fa referència a diversos tipus de celebracions festives, on generalment intervenia el cor.
  • La segona, probablement, fa referència a un tipus de celebració pròpia del món rural.

L'Acció Dramàtica: Estructura en Dues Parts

L'acció dramàtica es divideix clarament en dues parts principals:

Primera Part: El Conflicte i l'Agó

Aquesta secció s'encarrega d'exposar el personatge, la institució o les conductes contra les quals l'obra adreça les seves crítiques. L'heroi es troba acorralat davant d'una situació, en la qual proposa una manera de superar-la, i el cor s'hi oposa inicialment. Finalment, l'...

Continua llegint "Estructura i Temes de la Comèdia Antiga Grega: Aristòfanes" »

La Civilització Grega: Economia, Societat i Cultura

Grec4,39 KB

La civilització grega va ser marítima, comercial i expansiva. És una civilització urbana amb una economia basada en l’agricultura i el comerç.

Organització de les Polis

Les polis es dividien en diverses zones:

  • L’Acròpolis: Era construïda en un lloc elevat, tenia funció defensiva i era l’espai dedicat a la vida religiosa.
  • L’Àgora: Era la plaça gran, destinada a les reunions polítiques, al comerç, festes, etc.
  • Les àrees privades: Les cases on vivia la gent.
  • El teatre: Totes les polis gregues d’una certa importància tenien un teatre.
  • El gimnàs: Per estar preparats per al servei militar.

Divisió Social

La divisió social es basava en:

  • La divisió entre l’home lliure i l’esclau.
  • Els papers diferenciats de l’home i la dona.
  • La
...
Continua llegint "La Civilització Grega: Economia, Societat i Cultura" »

Història d'Atenes Antiga i les Etapes de la Prehistòria

Grec3,3 KB

Institucions d'Atenes

Acords elegits per sorteig presidien els tribunals i les cerimònies religioses.

Altres Institucions

Tribunals populars: Per fer les lleis i controlar, es triaven cada any 500 ciutadans per sorteig.

Una Democràcia Limitada

La democràcia atenesa era molt limitada perquè només els ciutadans podien participar en els afers públics. Podien votar els majors de 18 anys, lliures i nascuts de pare ciutadà i de mare atenesa. Els ciutadans havien de pagar impostos i, a més, defensar la polis. Perquè els pobres també poguessin participar en política, van instituir una llei que deia que havien de pagar una petita quantitat de diners a tothom que tingués un càrrec públic.

Les dones, els estrangers i els esclaus no tenien drets...

Continua llegint "Història d'Atenes Antiga i les Etapes de la Prehistòria" »

L'Odissea: Aventures, Heroisme i Gramàtica Catalana

Grec2,5 KB

L'Odissea: Un Viatge Épic i Lingüístic

L'Odissea és un dels grans relats d'herois de l'antiga Grècia, probablement l'heroi més astut, enginyós i intel·ligent. Els dos grans poemes d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, narren les aventures d'aquest heroi. La Ilíada explica la guerra de Troia, una guerra que els aqueus (els grecs) van dur a terme perquè Paris, un dels herois troians, havia raptat Helena, l'esposa del rei d'Esparta. Odisseu té un paper important en el saqueig i la destrucció de Troia: és ell qui té la idea de construir un gran cavall de fusta dins del qual un petit escamot de soldats podria entrar a la ciutat i obrir les portes a l'exèrcit aqueu.

Després d'aquesta gran gesta, després de destruir Troia, Odisseu va iniciar...

Continua llegint "L'Odissea: Aventures, Heroisme i Gramàtica Catalana" »

Nietzsche: Apol·lo, Dionís, Nihilisme i Crítica Radical

Grec7,73 KB

Apol·lo i Dionís: Origen de la Tragèdia

Aquesta és la primera obra de Friedrich Nietzsche, El naixement de la tragèdia (1872), i s'inspira en Arthur Schopenhauer. Segons Nietzsche, la tragèdia grega es va originar gràcies a la fusió de dos impulsos o forces estètiques fonamentals i contraposades de l'esperit grec: allò dionisíac i allò apol·lini.

Nietzsche s'oposa a la classificació historiogràfica tradicional de Grècia en tres períodes:

  • Una etapa fosca o la Grècia arcaica.
  • Una etapa gloriosa o el període clàssic de Pèricles, Sòcrates i Plató (segles V-IV aC).
  • Una última etapa decadent o l'hel·lenisme.

Per a Nietzsche, és en l'etapa arcaica, on apareix el teatre tràgic, que es manifesta una pura creativitat i una profunda...

Continua llegint "Nietzsche: Apol·lo, Dionís, Nihilisme i Crítica Radical" »

Mesopotàmia: Orígens de la Civilització Urbana i Grans Imperis

Grec3,13 KB

Orígens de la Civilització Urbana a Mesopotàmia

La primera civilització urbana va sorgir cap al IV mil·lenni aC a Sumer, regada pels rius Tigris i Eufrates. Van aparèixer les primeres ciutats-estat, com Ur, Uruk, Lagaix i Eridu, que eren independents les unes de les altres. Aquestes ciutats estaven emmurallades i al seu voltant hi havia camps de conreu.

Societat i Economia Sumeriana

La majoria dels habitants eren pastors i agricultors. Una altra part de la població estava formada per artesans i comerciants, que van començar a fer servir la moneda per als intercanvis.

Al centre de la ciutat hi havia el zigurat, un temple on vivia el sacerdot, que controlava les collites i el comerç. El cap dels sacerdots tenia un gran poder religiós.

Evolució

...
Continua llegint "Mesopotàmia: Orígens de la Civilització Urbana i Grans Imperis" »