Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Grec

Atena i Odisseu: diàleg diví

Grec4,35 KB

Atena

ATENA: Fill de Laertes, sempre caçant, mirant de posar a prova als enemics! I ara et veig a prop/al costat de les tendes marineres d’Àiax, allí te l’exèrcit en darrera posició, fa temps que segueixes el seu rastre i mesures l’empremta encara fresca d’ell, per veure si està dins o no està dins. Tu vas bé com si et guiés el bon nas d’una gossa de Lacònia. Resulta doncs que l’home aquest està dins ara mateix, (li) goteja/ gotejant (-li) el front de suor i les mans d’haver matat algú amb l’espasa. (10) I ja no cal que tu espiïs darrera la porta, sinó dir-me perquè t’has pres aquesta molèstia per tal que aprenguis de mi que sóc coneixedora.

Odisseu

ODISSEU: Ah veu d’Atena, la divinitat que més estimo (15)

...
Continua llegint "Atena i Odisseu: diàleg diví" »

La Desgràcia d'Atenes: Un Anàlisi Històric

Grec2,68 KB

La Desgràcia d'Atenes

(3) Mentrestant, a Atenes, quan arribà la Pàraloa de nit, es contava la desgràcia, i un plany s'estenia des del Pireu, a través de les llargues muralles, fins a la ciutat; l'un li ho explicava a l'altre. Així que, de manera que aquella nit, ningú va dormir, ja que planyien no sols els caiguts, sinó molt més encara ells mateixos perquè creien que anaven a patir allò que havien fet als melis per ser aliats dels Lacedemonis, que els van rendir havent-los sotmesos per setge, i als histieus, als escioneus, als toroneus, als eginetes, i a molts altres dels grecs.


Decisions Estratègiques

(4) L'endemà, celebraren una assemblea en què es va decidir posar dos als ports, llevat d'un, restaurar els murs, apostar sentinelles,

...

Continua llegint "La Desgràcia d'Atenes: Un Anàlisi Històric" »

La Rendició d'Atenes: Teràmenes i les Condicions de Pau

Grec3,07 KB

Els Primers Contactes per la Pau amb Lacedemònia

12. Ell va manar que anessin a Lacedemònia. Ell, de fet, no tenia autoritat. Quan els ambaixadors van anunciar aquestes coses als atenesos, aquests els van enviar cap a Lacedemònia.

Rebuig a Sel·làsia: La Posició d'Agis

13. I ells, quan estaven a Sel·làsia, prop de Lacònia, i van saber per ells les coses que deien, que eren precisament les d'Agis, van manar que se n'anessin d'allí, i que si desitjaven alguna cosa de pau, era millor que vinguessin havent deliberat.

Desesperació a Atenes: Amenaça d'Esclavitud i Fam

14. Els ambaixadors, quan van arribar a casa i van anunciar això a la ciutat, el desànim es va apoderar de tots. De fet, pensaven que anaven a ser esclavitzats i que, fins que

...

Continua llegint "La Rendició d'Atenes: Teràmenes i les Condicions de Pau" »

Metamorfosis d'Ovidi: Mites, Llegendes i Transformacions

Grec10,25 KB

Metamorfosis d'Ovidi: Un Viatge a través de Mites i Transformacions

Les Metamorfosis són un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres, dividits en 15 llibres, que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans. L'obra narra la transformació de personatges i éssers en animals, plantes i constel·lacions, seguint un ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Estructura i Temàtica de l'Obra

La història mítica del món comença amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, els primers episodis del llibre I. Es divideix en tres parts principals: primer, els protagonistes són divinitats; després, hi ha narracions sobre herois i heroïnes; i finalment, apareixen les figures que els antics consideraven...

Continua llegint "Metamorfosis d'Ovidi: Mites, Llegendes i Transformacions" »

Grans Filòsofs de la Història: Plató, Aristòtil i Descartes

Grec4,76 KB

Plató (426-347 a.C.)

Ens trobem davant d'un text sobre Plató, filòsof que va viure a Atenes entre els segles V i IV a.C. En aquest context, cal destacar les Guerres del Peloponès (431-404 a.C.), que van enfrontar Atenes i Esparta i que es poden entendre com un enfrontament de dues concepcions de la política: la democràcia d'Atenes i l'aristocràcia espartana. Esparta va guanyar el conflicte imposant a Atenes el govern dels Trenta Tirans (404-403 a.C.). Quan es va reinstaurar la democràcia, ell la va criticar fortament per les injustícies i controvèrsies.

Plató pertanyia a una família aristocràtica i, als vint anys, es va convertir en deixeble de Sòcrates. Després de la mort de Sòcrates, va iniciar un període en què es va dedicar...

Continua llegint "Grans Filòsofs de la Història: Plató, Aristòtil i Descartes" »

Homer: Biografia i Obres

Grec3,96 KB

Homer: Biografia

Realment no es sap si Homer va existir, per això es va crear la qüestió homerica, un debat sobre si Homer va existir i va escriure la Iliada i la Odissea, o si Homer va ser una agrupació d'autors anònims. El seu naixement és desconegut, però ciutats com Atenes, Ítaca o Salamina reclamaven el lloc del seu naixement. Va ser el poeta més estimat i important de la cultura grega. Se li atribueixen dues grans obres: la Iliada i la Odissea, que van proporcionar un coneixement profund sobre els homes i els déus, per això les seves obres són considerades una ensenyança útil i duradora.

La Iliada

Narra els fets ocorreguts durant 51 dies en l'últim any de la guerra de Troia, i està dividida en 24 cants:

  • Cant I (enfrontament
...
Continua llegint "Homer: Biografia i Obres" »

Interpretació del Mite de la Caverna de Plató

Grec660 bytes

El Mite de la Caverna de Plató

Mite amb el qual Plató descriu la nostra situació respecte del coneixement: de la mateixa manera que els presoners de la caverna que només veuen les ombres dels objectes, nosaltres vivim en la ignorància quan les nostres preocupacions es refereixen al món que s'ofereix als sentits. Només la filosofia pot alliberar-nos i permetre'ns sortir de la caverna al món vertader o Món de les Idees.

Context Històric

Ja fa uns llargs 2.400 anys, Plató, un dels grans filòsofs de la història de la humanitat, va escriure en el seu llibre

La Democràcia Atenesa: Evolució i Institucions

Grec5,63 KB

Inst. Democràcia Atenesa.

La democràcia va néixer d'un llarg procés polític que va anar evolucionant amb el temps, donant drets als ciutadans en un règim monàrquic primer, en una oligarquia després i una etapa de tirania instaurada per Pisistrat. Després aparegué Soló, un dels primers legisladors de la democràcia atenesa i un dels savis de Grècia. Va crear el thetes, una nova classe social que tenia dret a participar en l'assemblea pública. Després va aparèixer Clístenes, que va dur a terme: una reforma social inspirada en igualtat legal, creant una nova constitució, la divisió de l'Àtica en 10 tribus, reformes dins del govern. Per tant, en època clàssica les institucions ateneses queden configurades:
  • Assemblea: formada
...
Continua llegint "La Democràcia Atenesa: Evolució i Institucions" »

L'Època Arcaica Grega: Polis, Economia i Societat

Grec4,95 KB

L'Època Arcaica Grega: Orígens i Transformacions

El Sorgiment de les Polis i l'Oligarquia

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'edat fosca grega que havia succeït la civilització micènica. A l’època arcaica, els grecs ja s’agrupaven en polis, ciutats que tenien un govern, unes lleis i un exèrcit propis. Per això es diu que les polis eren ciutats-estat. Inicialment, les polis estaven governades per caps locals, però a poc a poc el poder va passar a mans de la minoria privilegiada, els més rics, que s’anomenaven a si mateixos aristoi, que significa 'els millors'. La forma de govern de la polis arcaica era l’oligarquia (del grec, 'el govern de pocs'), el govern el controlaven els grans propietaris.

Economia

...
Continua llegint "L'Època Arcaica Grega: Polis, Economia i Societat" »

Monstres i genis de la mitologia grega

Grec3,79 KB

Harpies

Les Harpies eren una mena de monstres o de genis alats. El seu nom significa "raptores" i se les representa com a aus amb cap de dona i dotades de fortes urpes. El mite més conegut és el de l’endeví cec, a qui les harpies li robaven el menjar o l’embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se’l. Fineu va oferir hospitalitat als argonautes quan anaven cap a Còlquida a la recerca del velló d’or i els hi va prometre que els hi revelaria el seu futur si eliminaven a les harpies. Així s’alliberà del torment.

Sirenes

Les sirenes eren meitat humanes meitat ocell, cantaven tan bé que tots els mariners que les escoltessin s’acostessin, perquè xoquessin a les roques i el vaixell naufragués i després els devoraven....

Continua llegint "Monstres i genis de la mitologia grega" »