Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Democràcia

És el poder del poble, un règim polític en què el poder de l'Estat prové del poble, que l'exerceix a través dels seus representants. És una creació dels últims segles. En els estats premoderns, una minoria privilegiada, encapçalada per un rei o un emperador, solia acaparar el poder polític. Només a partir de la Revolució Francesa molts pobles van prendre consciència de la gran injustícia que suposava la seua marginació del poder polític.

L'ideal democràtic

El poder polític i, per tant, el govern i les lleis han de sorgir del poble mateix i estar rigorosament controlats per aquest.

La sobirania

És el poder polític suprem de l'Estat, al qual se subordinen tots els altres poders.

El govern

És l'òrgan que dirigeix el...

Neoclassicisme: Context històric i artístic

Des de la meitat del segle XVIII comencen a produir-se grans canvis socials. La burgesia inicia la lluita per fer caure l'absolutisme i tot l'Antic Règim, reclamant reformes socials i econòmiques. La Revolució Industrial proporcionarà a aquesta classe social la possibilitat d'ascendir i aconseguir no únicament riquesa, sinó prestigi i influència política i cultural.

En oposició a l'aristocràcia, lligada a la propietat de la terra, la nova burgesia imposa valors com:

• L'exaltació de la propietat privada
• El treball i l'estalvi
• L'individualisme
• La família com a base de la societat

Per altra banda, els principis de la Il·lustració deixaran al descobert les contradiccions del Despotisme Il·lustrat,...

Causes Remotes de la Segona Guerra Mundial

El Tractat de Versalles va generar un clima d'humiliació i ressentiment entre les nacions. Molts alemanys i italians no van acceptar les imposicions del tractat, estimulant així un afany de revenja.

Agresions Bèl·liques de les Dictadures

El conflicte va ser desencadenat per una política exterior agressiva, expansionisme militar i una intensa cursa d'armaments. A més, la feblesa de les democràcies i el fracàs de la Societat de Nacions davant els nazis i feixistes van ser factors clau.

Importància de Batalles Clau

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad (agost 1942 - febrer 1943) va marcar el primer gran fracàs de Hitler.

Desembarcament de Normandia

El Desembarcament de Normandia va permetre...

Bienni reformista (1931–1933)

Objectius principals: establir la democràcia, modernitzar l'economia i la societat.

Reforma del país

• Reforma militar:
  • Llei de retirada: jubilació voluntària; reducció del nombre d'oficials i soldats.
  • Invalidació dels ascensos de 1923-30.
  • Eliminació de l'acadèmia de Toledo i Sanregossa.
• Reforma educativa i religiosa:
  • Separació església-Estat; l'església perd l'ajuda econòmica de l'Estat.
  • Prohibició de l'església d'educar; els jesuïtes són prohibits.
  • El matrimoni, la defunció i el divorci són laics.
  • Ampliació del nombre de places escolars i augment de la construcció d'escoles.
• Reforma territorial: descentralització de l'Estat; primers estatuts d'autonomia: Catalunya, País Basc i Galícia.
• Reforma agrària:

El Franquisme en el Context de la Guerra Freda (1953-1959)

La configuració de dos blocs antagònics (URSS i EUA) i l'inici de la Guerra Freda van alterar la situació internacional. Per això, era més útil un bon aliat contra el comunisme que no pas pressionar el règim franquista. Malgrat les condemnes verbals al franquisme, l'acceptació internacional del règim es va anar obrint camí. Els EUA es van negar a imposar noves sancions a Espanya i van pressionar perquè l'ONU no ratifiqués la seva condemna anterior.

Franco va decidir procedir a una remodelació del govern que facilités l'aproximació a les potències occidentals i li aconseguís èxits en la política exterior. El nou gabinet va obrir una etapa on predominà el Nacionalcatolicisme,...

La Conferència de Pau de París

El gener de 1919, abans del final de la guerra, el president nord-americà Wilson va exposar al Congrés dels Estats Units els "Catorze Punts", segons els quals s'hauria de regir una pau justa i duradora. Els objectius eren:

• La supressió de la diplomàcia secreta, a la qual s'atribuïa el desencadenament de la guerra.
• La llibertat de navegació i de comerç internacional.
• La reducció d'armaments.
• El desmembrament dels vells imperis i el reconeixement del dret a la independència a les minories ètniques i lingüístiques dels pobles.
• La creació d'una Societat de Nacions, basada en la igualtat entre els estats al marge de la seva potència, per arbitrar les relacions internacionals, garantir la seguretat i la integritat

La Batalla de l’Ebre (Juliol - Novembre 1938)

L'exèrcit republicà va dur a terme una ofensiva molt important i ben preparada amb la finalitat d'unir Catalunya amb la resta del territori republicà. És el que s'anomena la Batalla de l'Ebre, aprofitant que durant un temps França havia obert la frontera i havia permès que quantitats importants d'armament, que la República havia comprat a l'URSS, arribessin al seu destí. A més, el govern de la República va obligar a tots els homes nascuts el 1920 perquè formessin part de l'exèrcit republicà. Fins i tot, alguns d'aquests nois tenien 17 anys. Els nois que van formar part d'aquesta batalla són anomenats la lleva o quinta del biberó, formada per unes 30.000 persones.

• El 25 de juliol de

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

L'Ascens al Poder (1923)

• El 1923, declara l'estat de guerra i demana a Alfons XIII el poder. El monarca accepta un Directori presidit per Primo de Rivera, que anul·laria el règim constitucional.

Presentació i Missatge Populista

• Es presenta com a *regenerador*: vol acabar amb el caciquisme, la corrupció, la indisciplina social i el perill de trencament d'Espanya.
• El seu missatge populista evita el sistema democràtic.

Base Social i Oposició Política

Base Social

• Aristocràcia terratinent (cacics locals) de l'Espanya rural.
• Burgesia industrial i financera, inclosa la catalana.

Oposició Política

• Classes mitjanes, estudiants, intel·lectuals i nacionalistes.
• Moviment obrer (*PSOE*, *UGT*, *CNT*).

Estructura

La guerra contra els EUA i la pèrdua de les colònies

La política espanyola havia intentat evitar un enfrontament amb els Estats Units (EE.UU.). Per la seva banda, l'opinió pública i la majoria dels polítics estatunidencs eren favorables a la intervenció militar a Cuba.

La insurrecció cubana va ser l'oportunitat per mostrar el suport dels Estats Units obert als independentistes cubans. El 1897, el nou president McKinley, que enviava armes als rebels per via marítima, es va mostrar decidit a intervenir directament en el conflicte.

Els Estats Units van fer servir com a pretext l'explosió i enfonsament del seu vaixell de guerra Maine, ancorat a la badia de l'Havana. La negativa d'Espanya a renunciar a l'illa i a acatar l'ultimàtum estatunidenc...

Característiques de l'estil renaixentista

Arquitectura renaixentista

• Cassetons i garlandes: Elements decoratius clàssics.
• Edificis harmònics: Recerca de la proporció i l'equilibri.
• Món clàssic: Inspiració en l'antiguitat grecoromana.
• Utilització de la cúpula: Element arquitectònic central.
• Seu artística a Roma: Principal centre de difusió.
• Planta de creu llatina: Estructura predominant en esglésies.
• Arc de mig punt: Recuperació de l'element constructiu romà.

Escultura renaixentista

• Interès per la figura humana: Antropocentrisme artístic.
• Escultura realista: Fidelitat a la natura.
• Figures nues i retrats: Estudi de l'anatomia i la personalitat.
• Materials nobles: Ús de marbre i bronze.
• Imitació del món clàssic: Cerca de la bellesa ideal.