Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Introducció al conflicte

La Guerra Civil espanyola va durar del 18 de juliol de 1936 a l'1 d’abril de 1939.

Els bàndols enfrontats

• Bàndol Republicà: Partidaris de la República, anarquistes i revolucionaris. Van rebre ajuda de les Brigades Internacionals.
• Bàndol Insurrecte o Nacional: Pretenia enderrocar la República. Va rebre ajuda d'Itàlia i Alemanya.

Situació política abans de la Guerra

• A principis de 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions. Manuel Azaña va ser president fins al maig, i a partir de maig, Santiago Casares Quiroga.
• Es va concedir l’amnistia als presos dels Fets d’Octubre del 34, es va restablir la Generalitat i es van recuperar els diferents estatuts de la península.
• També

La Construcció de la Democràcia a Espanya

Primers Passos cap a la Democratització

La democratització es va completar amb una sèrie de decrets que van permetre:

• La llibertat sindical.
• Una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme.
• La legalització dels partits polítics (amb l'excepció, en un primer moment, del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Esquerra Republicana i altres partits d'esquerra).

Es va dissoldre el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), es van abolir el Movimiento Nacional i la seva premsa, així com el Sindicato Vertical, i també es van anar desmantellant progressivament totes les institucions franquistes. D'altra banda, Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles per tal de legitimar...

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

 3.1 L'ESTATUT DE Núria (GENERALITAT)

Les negociacions amb el govern provisional de la Repu van donar lloc a un govern autonomic amb el nom historic de la Generalitat de Cat. Aquesta nova institució va quedar en mans de republicans i catalanistes desquerres. La asca primordial va ser lelaboracio dun projecte esttu d'autonomia. Els 46 membres de la Diputació provisional presidit per Jaum Carner, es van reunir al santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d'Estatut, liurat al govern el 20 juny 1931. L'esttu de Núria partia del fet que la Repu havia de tenir un caracter federal i la sobirania era del poble de Cat.Definia Cat com un estat autonom dins de la Repu espanyola, declarava el catala llengua oficia. La genralitat assumia competencies...

El 1469 es van unir en matrimoni el rei Ferran fill i hereu de Joan II rei de la corona d’aragó i la prinsesa Isabel germana de Enric IV, rei de castella.

A la mort del seu pare, el 1479, Ferran es proclamar rei d’aragó. Aquell mateix any Isabel s’imposar com a reina de Castella després d’una guerra civil (1475-1479) que l’havia enfrontada amb la seva neboda Joana, anomenada la Beltraneja.

La unió comportar la unió dinàstica. Cada regne va mantenir la seva moneda les seves fronteres, el sistema fiscal, les lleis i les institucions.

Sovint van unir les forces per dur a terme empreses militars. Els reis càtolics sempre van actuar conjuntament en nom dels dos regnes.

La rereguarda és la part d'un país que no està afectada per combats directes dins d'una guerra. Com en tots els conflictes, la població civil va patir la Segona Guerra Mundial de manera profunda.

Les principals preocupacions de la població

A més dels bombardejos, la població tenia tres grans preocupacions:

• L'alimentació: escassetat i racionament.
• La repressió: especialment als països ocupats pels nazis o els japonesos.
• El risc de deportació: enviament a camps de treball forçat.

L'impacte econòmic i l'escassetat

A la rereguarda hi havia molta escassetat d'aliments, fet que dificultava les condicions de vida. Això es devia a la disminució de la producció i de l'intercanvi de productes alimentaris, que es destinaven prioritàriament a...

L'opció per l'autarquia

L'opció per l'autarquia. Un dels objectius econòmics del franquisme era l'autarquia (autosuficiència econòmica). La política autàrquica va tenir tres grans àmbits d'actuació:

• La regulació del comerç exterior.
• El foment de les indústries bàsiques i d'interès estratègic.
• L'aplicació de racionament i controls interns: escassetat → cartilles de racionament.

Escassetat i mercat negre

Escassetat i mercat negre. Les famílies no tenien accés a molts productes bàsics, fet que va afavorir l'aparició d'un mercat negre estès.

Condicions de vida i treball

Condicions de vida i treball. A l'àmbit rural es va impulsar una contrareforma agrària. La majoria de la població va patir un fort deteriorament de les condicions...

Batalla de Stalingrad

La batalla de Stalingrad va ser el punt d'inflexió que es va desenvolupar entre l'estiu del 1942 i l'hivern del 1943 a la vora del Volga. La sort d'aquesta ciutat es va convertir en una obsessió per a Hitler, que va prohibir la retirada de les seves tropes. Stalin va respondre amb l'ordre de “Ni un pas enrere”. El febrer del 1943, enmig d'un duríssim hivern, l'exèrcit alemany es va veure obligat a capitular davant dels soviètics. La ràpida evacuació alemanya del Caucas va impedir una derrota més gran, però la seva última ofensiva a Rússia, l'estiu del 1943, va suposar la victòria soviètica en la batalla del Kursk. Des de llavors, els alemanys van adoptar una actitud defensiva, que no va evitar que acabessin...

Les bases ideològiques i la institucionalització del franquisme (1939-1959)

La dictadura del general Franco es va configurar com un sistema polític personalista i autoritari que, a diferència dels feixismes europeus derrotats en la Segona Guerra Mundial, va aconseguir perdurar durant gairebé quaranta anys. Aquesta supervivència es va deure a una sòlida estructuració ideològica i a un complex procés d'institucionalització legal que va substituir la sobirania popular per una estructura corporativa.

Les bases ideològiques del règim

En l'àmbit de les bases ideològiques, el règim es va sustentar sobre el que es coneix com a «pluralisme limitat», una coalició de forces conservadores (falangistes, militars, catòlics i monàrquics)...

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va començar després del cop d’estat de 1936, dividint la població en dos bàndols:

• Nacionals: (rebels, franquistes, falangistes, feixistes, també insurrectes) van ocupar les dues Castelles, Galícia, part d'Andalusia occidental, Navarra, les Balears (excepte Menorca) i les Canàries. Van crear a Burgos la Junta de Defensa Nacional. Franco es va nomenar Cap de Govern i va unificar totes les forces polítiques a la FET y de la JONS, que demanava suport a la insurrecció.
• Republicans: Van controlar la part central d’Aragó, el nord d’Espanya (excepte Navarra), Catalunya, el llevant, Madrid i una part d’Andalusia. Es van organitzar en milícies populars i després van crear l'