Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

El Conflicte Rabassaire i la Unió de Rabassaires

A Catalunya, la tensió social al camp va ser provocada pel conflicte entre els rabassaires i els propietaris de les terres. La primera crisi va tenir lloc el 1891, quan els ceps van morir a causa de la fil·loxera. Els propietaris van aprofitar per a establir contractes més favorables per a ells. Aquesta situació va desencadenar la reacció dels pagesos, que es van organitzar en una primera Unió de Rabassaires (1891).

Entre 1891 i 1896, els pagesos revoltats van declarar les vinyes a aquells propietaris que no volien negociar. Fins al 1917, el camp català va experimentar un període de relativa pau. No obstant això, entre 1917 i 1922, es va retornar a una situació de violència, paral·lela...

Evolució dels Mitjans de Comunicació

El Desenvolupament de la Premsa Popular de Gran Tiratge (1871-1914)

A finals del segle XIX i principis del XX, el periòdic es va convertir en un producte de consum habitual.

Factors i Característiques dels Progressos de la Premsa

Continuaven essent les mateixes que en etapes anteriors:

• Generalització de la instrucció.
• Democratització de la vida política.
• Urbanització creixent.
• Desenvolupament dels transports i mitjans de transmissió.
• Perfeccionament de les impremtes.
• La composició es revoluciona amb les màquines de compondre mecàniques.
• La fotografia, descoberta la primera meitat del segle XIX, va tenir la seva reproducció impresa molt més tard.

Progressos Formals dels Periòdics

Des d'un punt de vista...

El Paper Polític de l'Església Catòlica (S. XX)

El Suport Fonamental al Règim Franquista

L'exèrcit va ser el suport fonamental del règim en els seus començaments, però no menys decisiu va ser el suport de l'Església, fins al punt que s'ha pogut qualificar el nou estat espanyol com l'últim estat teocràtic d'Europa.

Des del començament, l'Església Catòlica es va posar al costat del bàndol nacionalista i va fer propaganda antiroja. A més, va permetre que Franco es comportés com en una Monarquia absoluta on ell era el rei designat per Déu. De fet, Franco va assumir la responsabilitat dels seus actes davant Déu i davant la Història.

Consolidació del Nacionalcatolicisme i Control Social

L'Església Catòlica va tenir un paper destacat...

Governs d'Espanya abans i durant la sublevació

Quan es va produir l'“Alzamiento Nacional”, es feia càrrec de la República en José Giral, però abans de dos mesos va ser substituït per Largo Caballero. El seu govern va constituir una coalició amb tot tipus d'ideologies d'esquerres, com ara comunistes, socialistes, republicans i nacionalistes. Durant els mesos de José Giral es van constituir diversos decrets de caire reformista que Largo Caballero va desenvolupar.

Reformes i decrets del govern republicà

Alguns d'aquests decrets eren:

• Transformar la Guàrdia Civil en Guàrdia Nacional Republicana.
• Reforma Agrària: embargament d'indústries i terres abandonades, que van ser absorbides pel govern.

Trasllat a València i el govern de Juan

Evolució del bàndol republicà: guerra i revolució

El paper dels sindicats obrers a la zona republicana per aturar el cop d’estat desborda els governs, que no controlen la situació, configurant-se diferents comitès revolucionaris locals dels partits i sindicats d’esquerres. S’inicia una repressió violenta, espontània i impulsiva contra tot sospitós de donar suport al cop d’estat: militars, eclesiàstics, gent de dretes i empresaris.

Al setembre del 1936, a Madrid, es forma un govern de concentració amb la presidència de Largo Caballero, integrat per republicans, socialistes i comunistes. Al novembre, el govern es trasllada a València i s’hi incorporen quatre ministres de la CNT-FAI, entre ells tres catalans: Joan Garcia Oliver,...

La Insurrecció Militar i l'Inici de la Guerra Civil

La insurrecció militar començà a Melilla el 17/07/1936. Franco volava de Canàries al Marroc per posar-se al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica. El general Romerales fou afusellat (cap militar de Melilla). Els insurrectes volien una nova legalitat des de la violència. Queipo de Llano (Sevilla) i, durant la nit, Mola i altres caps militars van declarar l'estat de guerra a la resta d'Espanya.

Avanç Insurgent i Defensa Republicana

L'objectiu militar dels insurrectes era Madrid. Mola envià columnes de falangistes i requetés des de Pamplona, Valladolid i Burgos. L'exèrcit d'Àfrica havia aconseguit passar finalment l'estret de Gibraltar gràcies a l'aviació alemanya. A la península, Franco...

Decret de Col·lectivitzacions a Catalunya (1936)

Context i Anàlisi

Aquest document és un decret públic de la Generalitat de Catalunya del 24 d'octubre de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola. El tema principal és el Decret de Col·lectivitzacions.

Context Històric

El Consell d'Economia, creat l'11 d'agost de 1936, buscava implementar una reforma econòmica amb un pla socialista. El decret es divideix en dues parts: la justificació, que al·ludeix al cop d'estat del 18 de juliol contra la República, i la descripció de la reforma.

El decret comença identificant el Consell de la Generalitat i les causes de la seva promulgació: les pèrdues materials, la manca de matèries primeres, l'impacte econòmic de la guerra i la interrupció del...

L'Absolutisme Monàrquic Borbònic

En l'absolutisme monàrquic, el rei és l'encarregat de controlar i governar els territoris i se situa al capdavant de les institucions i corts. El seu poder és il·limitat. Els Àustries havien dut a terme aquest sistema de poder durant els segles anteriors a Castella. Els Borbons intentaren imposar l'absolutisme monàrquic seguint les passes de Lluís XIV a França.

Decrets de Nova Planta

Els Borbons assumiren la tasca d'unificar i reorganitzar els regnes peninsulars. Així, es perdé la sobirania, sobretot dels territoris de la Corona d'Aragó, que passà a tenir un model centralista. Felip V abolí les institucions polítiques i les corts a través dels Decrets de Nova Planta i imposà les de Castella. València,...

El Bienni Conservador (1933-1935)

Les eleccions generals es van celebrar el 18 de novembre de 1933. Gràcies a la Constitució de 1931, les dones podien votar per primera vegada. L'esquerra, amb republicans i socialistes, va presentar candidatures separades. La dreta, en canvi, es va presentar unida i organitzada.

Eleccions de 1933: Resultats i Context

El resultat va ser la victòria dels partits de centredreta. Els que van obtenir millors resultats van ser el Partit Republicà Radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles.

El Primer Govern del Bienni

Niceto Alcalá Zamora va confiar la formació de govern al Partit Republicà Radical perquè es veia amenaçat per la CEDA, que volia reformar la Constitució.

Polítiques Clau del Govern Conservador

El...

Conflictes Socials durant la Segona República: Del 6 d'Octubre a la Guerra Civil

El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb el crack del 29. La crisi va aturar l'emigració a Amèrica, la qual era una vàlvula d'escapament per l'atur crònic de regions com Galícia.

La crisi va agreujar els problemes interns de l'economia espanyola durant l'etapa republicana, com l'atur agrícola i el repartiment desigual. A aquests s'hi van afegir problemes polítics i econòmics. El creixement salarial i agrícola no va anar acompanyat d'un creixement paral·lel de productivitat, fet que va provocar la disminució de beneficis.

Les tensions socials van anar augmentant cada vegada més fins a provocar...