Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Muckrakers: periodisme d'investigació als EUA a principis del segle XX

HistòriaActualitzat el 6,13 KB

Fenomen Muckraker als EUA (principis del s. XX)

Fenomen Muckraker. Sorgeix a principis del s. XX (1906) amb el discurs de Theodore Roosevelt, que parla d’"aplegadors de fem". Acusacions a la lleugera contra la corrupció política. Segons Michael Johnson, es tracta d'un "grup de periodistes i escriptors nord-americans del s. XX que denuncien la corrupció política, l'explotació laboral, abusos, etc."

Context històric

Context històric: mandat de Roosevelt (1901–1909). Problemes als EUA per l'èxode rural, el desenvolupament industrial, l'arribada d'immigrants i els moviments pels drets dels negres i de les dones. Pressió demogràfica i cultural. Desequilibris oferta‑demanda i abusos laborals. Les ciutats creixien però no podien oferir...

Continua llegint "Muckrakers: periodisme d'investigació als EUA a principis del segle XX" »

Els Reis Catòlics: unificació, expansió i legat històric

HistòriaActualitzat el 2,6 KB

Política Interior dels Reis Catòlics

Un cop acabada la Guerra de Successió a Castella, Ferran II i Isabel I es van dedicar a pacificar els seus regnes. Per fer-ho, a Castella van crear la Santa Germandat, una institució armada dedicada a garantir la seguretat dels camins i a lluitar contra els lladres de pas. També van reorganitzar la justícia i van reforçar la Chancillería, el màxim organisme judicial.

Igualment, els Reis Catòlics van decidir augmentar el seu poder davant les ciutats. Per fer-ho, van nomenar corregidors, funcionaris encarregats d'imposar l'autoritat reial a tots els municipis de Castella. Mentre que en els seus dominis de la Corona d'Aragó, el rei Ferran II va mantenir el sistema constitucional que limitava l'autoritat...

Continua llegint "Els Reis Catòlics: unificació, expansió i legat històric" »

Franquisme i Transició a les Balears: etapes clau (1939-1983)

HistòriaActualitzat el 3,52 KB

Història de les Illes Balears sota el Franquisme i la Transició

Característiques del Règim Franquista (1939-1975)

  • Règim dictatorial (1939–1975).
  • Franco: cap d’Estat, cap del Moviment Nacional i de l’Exèrcit.
  • Partit únic: Falange.
  • Lleis Fonamentals (substitut de la Constitució).
  • Nacionalcatolicisme, censura i repressió cultural (contra el català, el basc, etc.).
  • Centralisme, militarisme i repressió dels opositors.

La Postguerra a les Balears (1939-1951)

  • Autarquia econòmica: pobresa i estraperlo.
  • Racionament, fam, mercat negre i inflació brutal.
  • Construcció de búnquers per temor a una invasió aliada.
  • Repressió cultural i política: 5.500 balears represaliats.
  • Presó de dones de Can Sales i colònies penitenciàries a Formentera.

Els

...
Continua llegint "Franquisme i Transició a les Balears: etapes clau (1939-1983)" »

L'Imperi dels Habsburg: de Carles I a Carles II (s. XVI-XVII)

HistòriaActualitzat el 3,99 KB

1. L’Imperi universal: Carles I (1516-1556)

  • Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va ser el primer monarca de la dinastia dels Àustria. Era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catòlics, i del príncep alemany Felip d’Habsburg.
  • Va rebre una gran herència: per part materna, Castella, Navarra, la Corona d’Aragó i les possessions a Amèrica i Itàlia; del seu pare, els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat; del seu avi patern, les possessions dels Habsburg (Àustria) i el títol d’emperador.
  • Durant el seu regnat es va enfrontar a greus revoltes internes a la Península, contra la política econòmica i la manca de respecte a les lleis pròpies dels regnes (Furs) per part del nou rei. També contra les classes
...
Continua llegint "L'Imperi dels Habsburg: de Carles I a Carles II (s. XVI-XVII)" »

L'Europa del segle XVII: monarquies, guerres i societat

HistòriaActualitzat el 3,07 KB

La Casa d'Àustria i l'Imperi Espanyol

La Casa d'Àustria es va dividir en dues branques:

  • Austríaca: Ferran.
  • Espanyola: Felip II, fill de Carles I.

Durant els regnats de Felip III i Felip IV, l'Imperi Espanyol va patir un gran desgast, però va conservar territoris per Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica gràcies als militars. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) va enfrontar Espanya contra França, les Províncies Unides i Anglaterra.

El Sacre Imperi i l'Hegemonia Francesa

La branca austríaca controlava la corona del Sacre Imperi Romanogermànic, que comprenia Àustria, Alemanya i Bohèmia. L'emperador tenia el poder en tots els territoris. D'altra banda, a França regnava Lluís XIV.

La Guerra dels Trenta Anys

Aquest va ser un dels grans conflictes...

Continua llegint "L'Europa del segle XVII: monarquies, guerres i societat" »

L'imperialisme: fases, causes i el repartiment d'Àfrica

HistòriaActualitzat el 2,6 KB

L'Imperialisme: Fases i Característiques

Primera Fase de l'Imperialisme

Europa havia viscut una primera fase imperialista, que va donar lloc a l'ocupació del continent americà i d'alguns enclavaments a l'Àfrica, l'Àsia i Oceania. Es va tancar amb la independència dels Estats Units. Europa va ocupar el continent americà i algunes parts del litoral d'Àfrica, Àsia i Oceania.

Segona Fase de l'Imperialisme

L'inicien les noves potències industrials d'Europa. Es va imposar el domini d'una minoria blanca i europea. Va provocar tensions entre les potències. Europa va conquerir totalment els territoris d'Àsia, Àfrica i Oceania.

Causes de l'Imperialisme

Causes Econòmiques

  • Recerca de nous mercats on vendre els grans excedents de la producció industrial
...
Continua llegint "L'imperialisme: fases, causes i el repartiment d'Àfrica" »

Crack del 29, feixisme, New Deal i Segona República: resum d'entreguerres

HistòriaActualitzat el 7,11 KB

Els feliços anys vint i la prosperitat americana

El període de prosperitat econòmica que van viure els Estats Units des de 1922 fins a 1929 va formar part del període expansiu d'un cicle econòmic. La reactivació iniciada als Estats Units el 1922 (després de la crisi de 1921) va ser una mica més tardana a Europa (1924). Aquest fet va obrir les portes a una etapa expansiva de l'economia mundial que va propiciar un clima d'eufòria i cega confiança en el sistema capitalista.

Els Estats Units es van convertir en la locomotora de l'economia mundial i el model de vida americà va ser exportat arreu del món. Es tractava d’un estil que ràpidament va seduir els europeus, fonamentat en el consum individual de béns (automòbils, telèfons,...

Continua llegint "Crack del 29, feixisme, New Deal i Segona República: resum d'entreguerres" »

El Memorial de Greuges de 1885: història i reivindicacions

HistòriaActualitzat el 2,23 KB

El Memorial de Greuges de 1885

a) Naturalesa del document

Aquest text és una font primària (contemporània dels fets) consistent en un document públic de caire polític. Es tracta d'un escrit o memorial presentat al rei Alfons XII, on es recullen un seguit de queixes sobre la situació politicoadministrativa, lingüística i legal de Catalunya.

b) Context històric i objectius

El Memorial, dirigit al rei Alfons XII, era un document defensiu que denunciava el centralisme i demanava:

  • El proteccionisme econòmic per a la indústria catalana, amenaçada pels tractats de comerç amb França i Gran Bretanya.
  • El manteniment del dret civil català davant l'amenaça governamental d'elaborar un nou codi civil únic per a tota Espanya.

Va ser la primera mobilització...

Continua llegint "El Memorial de Greuges de 1885: història i reivindicacions" »

Antic Règim, Il·lustració i revolucions europees: resum de Història Moderna

HistòriaActualitzat el 5,81 KB

Què és l'Antic Règim i per què es volia mantenir?

L'Antic Règim era un sistema social, polític i econòmic basat en el feudalisme amb un monarca absolut. La societat estamental no volia que desaparegués, ja que representava la seva forma d'organització social i els seus privilegis.

La Societat Estamental: Estructura i Canvis

La societat estamental, característica de l'Antic Règim, dividia la població en tres estaments principals:

  • El clergat (alt i baix).
  • La noblesa (alta i baixa).
  • El poble o el Tercer Estat.

Aquesta divisió creava tres classes socials molt diferenciades: la noblesa, amb el poder econòmic i territorial; el clergat, amb el poder eclesiàstic i una gran influència; i el poble o Tercer Estat, que constituïa la majoria de...

Continua llegint "Antic Règim, Il·lustració i revolucions europees: resum de Història Moderna" »

Desamortitzacions a Espanya al segle XIX: causes i conseqüències

HistòriaActualitzat el 3,28 KB

Desamortitzacions a Espanya al Segle XIX

Les desamortitzacions pretenien acabar amb els desequilibris que hi havia a Espanya quant a la distribució de terres. Al mateix temps, eren vistes pels governs com una manera de sanejar els greus problemes econòmics que va patir el país durant tot el segle XIX.

La desamortització és el fet de poder posar en venda, repartir o alinear i convertir en propietat capitalista béns eclesiàstics (mans mortes), de la noblesa (senyorius) o comunals (ajuntaments), a través de lleis.

Etapes de la Desamortització

Carles IV (1788-1808)

Manuel de Godoy va iniciar els primers intents de desamortització de terres del clergat el 1798 amb una llei que permetia vendre 1/4 de les propietats eclesiàstiques.

José Bonaparte

...
Continua llegint "Desamortitzacions a Espanya al segle XIX: causes i conseqüències" »