Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Restabliment de la Generalitat

Generalitat: Arias Navarro proposava un règim administratiu especial per a les quatre províncies catalanes i arribaria a ser una Mancomunitat de Diputacions amb un Estatut d’Autonomia.

El Consell de Forces Polítiques de Catalunya

(organisme que aplegava els partits polítics catalans) mostra interès per preparar la transició a la democràcia. Avancen les negociacions entre l'oposició catalana i el conjunt de forces democràtiques espanyoles, i van assumir les demandes del restabliment de l’autonomia política en les “nacionalitats històriques”.

L'Oposició organitzava

Les forces antifranquistes i van haver-hi mobilitzacions i manis (1 i 8 de febrer de 1976 - dues grans manifestacions a Barcelona molt...

Catalunya i la Cerca de l'Autonomia (1931)

Catalunya, el País Basc i Galícia volien l’autonomia. No obstant això, Catalunya va ser l'única que es va veure realment beneficiada en aquest àmbit, ja que tenia un partit hegemònic, mentre que el País Basc no en tenia un de clar i Galícia realment no tenia tanta força política.

Fets Clau de la Proclamació i l'Estatut

• En les eleccions del 12 d’abril de 1931, Esquerra Republicana guanya per majoria a la Lliga Regionalista (L.R.) i als monàrquics.
• El 14 d’abril, Francesc Macià va declarar la independència de Catalunya i l’establiment de la Generalitat.
• El Govern Provisional de Catalunya va voler dotar-la d’un Estatut d’Autonomia i va crear una comissió d’experts perquè redactessin

El Regnat d'Isabel II: La Construcció de l'Estat Liberal (1833-1840)

La Proclamació d'Isabel II i l'Època de Regències

• Mort de Ferran VII (1833). La Pragmàtica Sanció anul·la la Llei Sàlica, permetent la successió femenina.
• Proclamació d'Isabel II.
• Època de Regències (1833-1840): Maria Cristina.

Inestabilitat Política i Canvis Constitucionals

• Inestabilitat política, governs progressistes i moderats.
• Pronunciaments militars.
• Política centralista.
• Dues constitucions: Estatut Reial (1834) i Constitució (1837).

La Primera Guerra Carlina (1833-1839)

Causes i Bàndols en Conflicte

El conflicte s'inicia perquè Carles Maria Isidre (germà de Ferran VII) vol ser rei, escalant la Primera Guerra Carlina (Isabelins vs. Carlins).

Isabelins (Liberals)...

Revolta de Catalunya (1934)

El següent és un document textual de font primària (contemporani als fets) i de caràcter polític extret del programa de Lluís Companys. Data del 6 d'octubre de 1934 i tracta de la revolta de Catalunya coneguda com els Fets d'Octubre de 1934.

Context Històric

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció contundent en matèria d'ordre públic i va exigir participar en el govern amb l’amenaça de retirar el suport parlamentari. Lerroux va acceptar-ho i el 5 d'octubre de 1934 va atorgar tres carteres ministerials al partit de Gil Robles. L'esquerra va interpretar l'entrada de la CEDA al poder com una deriva cap al feixisme.

El dia següent de la formació del nou govern, es va convocar...

Precedents i el Nou Ordre Mundial

Guerra Freda (1945-1991): Els precedents se situen al final de la Segona Guerra Mundial, que va donar pas a una pau fictícia i a un nou ordre mundial definit a les conferències de Ialta i Potsdam (creació del Tribunal de Nuremberg i noves fronteres a Europa).

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'ONU és un organisme internacional que va promulgar la Declaració Universal dels Drets Humans el 1948.

Les Dues Superpotències i la Guerra Freda

El món es va dividir entre dues superpotències: els EEUU (capitalisme i democràcia parlamentària) i l'URSS (socialisme i democràcia popular). Entre totes dues hi havia una gran tensió que va originar la Guerra Freda, un sistema de relacions internacionals que...

Els Bàndols de la Guerra Civil Espanyola

Els Insurrectes o Bàndol Nacional

Estava format per militars conservadors, monàrquics, grups catòlics tradicionals, falangistes i carlins. En general, eren aquells sectors que s’oposaven a les reformes republicanes. Eren anomenats “feixistes” pel bàndol contrari, mentre que ells mateixos es feien dir “Nacionals”. El seu objectiu declarat era restablir l’ordre per, més endavant, poder recompondre un poder civil, ja fos en forma de monarquia o d'una república diferent.

Els Lleials a la República o Bàndol Republicà

Compost per les classes mitjanes republicanes, sectors de la petita burgesia, classes populars (obrers industrials i pagesos sense terres), intel·lectuals, i part de les forces...

El Feixisme: Una Ideologia Totalitària

El feixisme es va caracteritzar per ser una ideologia radicalment nova en el seu temps, amb principis clau que definien la seva naturalesa totalitària:

• Antiliberalisme i Antidemocràcia: Menyspreava valors tradicionals com la religió (tot i que després es va aliar amb ella).
• Supremacia del Partit i el Líder: L'Estat s'identificava amb el partit, i aquest amb el líder. El partit és un moviment de masses que pretén representar la voluntat popular millor que la democràcia. Les altres opcions polítiques són perseguides i prohibides.
• Primacia de l'Estat: Rebutja els drets de l'individu enfront de l'Estat. Desapareix la noció de ciutadà i d'estat de dret.
• Racisme: La nació es defineix segons criteris

Guerra Civil Espanyola: Context i Inicis

Causes del Conflicte

• Xoc Ideològic: Enfrontament entre Carlins/Nacionalistes (clericals, nacionalistes, classes altes) i Liberals/Republicans (laics, liberals, classes populars).
• Tensions Polítiques: Reformes del Bienni d'Esquerres i contrareformes del Bienni de Dretes.
• Assassinats Clau: Assassinats de José Castillo i Calvo Sotelo.
• Crisi Generalitzada: Problemes agraris, socials, laborals, militars, etc.
• Context Internacional: Ascens dels feixismes a Europa i conspiracions contra la República.

Protagonistes Principals

Entre els líders i grups destacats hi trobem:

• Francisco Franco: Líder des d'Àfrica.
• Emilio Mola: Director de la revolta, amb els carlins a Pamplona.
• Unión Militar Española (UME)
• Carlins
• Falangistes
• Altres

La influència de l'URSS a Europa postguerra

En acabar la guerra, la influència de l'URSS a Europa havia augmentat notablement. Els seus antics aliats (Estats Units i Gran Bretanya) desconfiaven de les intencions expansionistes de l'URSS i es mostraven recelosos davant del creixement del comunisme arreu del món. La majoria dels països que havien estat alliberats del nazisme per l'exèrcit roig havien caigut sota la influència soviètica: el Partit Comunista havia arribat al poder i el comunisme s'havia implantat. A Grècia, una guerra civil enfrontava els resistents comunistes amb els no comunistes, que tenien el suport angloamericà. A Itàlia, a França i a Bèlgica, els partits comunistes formaven part dels nous governs de coalició....

Orient Mitjà: primera meitat del segle XX

El pròxim Orient en la primera meitat del segle XX

En la Declaració de Balfour, el Regne Unit donava suport als sionistes i es comprometia a afavorir la creació d'una llar nacional jueva a Palestina. Molts jueus s'establiren en el territori on vivien els àrabs des del segle VIII. Després de la Primera Guerra Mundial, la Societat de Nacions va concedir el mandat sobre Palestina al Regne Unit. L'immigració jueva a Palestina va augmentar a causa de la persecució d'aquest poble pels nazis. El 1945 a Palestina hi havia 600.000 jueus i 1.200.000 àrabs. El 1947 l'ONU va aprovar la retirada britànica i la divisió de Palestina en dos estats.

Les guerres araboisraelianes

Al llarg de les dècades següents...