Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Cronologia del Regnat de Carles IV

1788 - Inici del regnat de Carles IV

1793-1795 - Guerra Gran

1795 - Pau de Basilea

1805 - Batalla de Trafalgar

1808 - Abdicacions de Baiona. Inici de la Guerra del Francès

1810 - Convocatòria de Corts

1812 - Constitució de Cadis

1813 - Tractat de Valençay

1814 - Retorn de l'absolutisme

1820 - Cop d'Estat de Riego

1823 - Els Cent Mil Fills de Sant Lluís

1830 - Pragmàtica Sanció

1833 - Mort de Ferran VII

Conceptes Clau

Regència

Govern d'un Estat durant la minoria d'edat, l'absència o la incapacitat del rei legítim.

Milícia Nacional

Unitats armades al marge de l'exèrcit regular organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per defensar el liberalisme, i els seus...

L'Estatut Reial de 1834

El govern de Martínez de la Rosa, un liberal clàssic que s'havia tornat més conservador, va promulgar l'Estatut Reial de 1834. Aquest era un text pseudoconstitucional, una carta atorgada que restablia el poder reial sobre les Corts.

Les Corts eren bicamerals:

• Pròcers: escollits pel rei entre la noblesa.
• Procuradors: escollits per sufragi censatari molt restringit (només el 0,15% de la població).

L'Estatut no reconeixia la sobirania nacional ni la declaració de drets, la qual cosa va generar una gran oposició dels progressistes, que reclamaven la Constitució de 1812.

Va tenir una vigència de dos anys, durant els quals es van succeir quatre governs de polítics moderats. Els dos problemes principals van ser l'oposició...

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Crisi de la Revolució (1866-1868)

La crisi que va precedir la Revolució de 1868 va ser de doble naturalesa:

• Econòmica: Financera, industrial i de subsistència.
• Política: Organització de l'oposició amb el Pacte d'Ostende (1867) i el desgast del govern moderat.

La Revolució de 1868 i el Govern Provisional

La Revolució de 1868 va començar amb un pronunciament militar liderat per Prim i Serrano (monàrquics), que no va tenir en compte els demòcrates. Es va establir un Govern Provisional entre progressistes i unionistes.

El 1869 es van celebrar eleccions a Corts Constituents i es va redactar una Constitució que establia:

• Monarquia
• Sufragi universal masculí
• Sobirania nacional
• Divisió de poders
• Garantia de drets

Ministeri de Foment, Comissió de Reformes Socials

Aquest text

A) Aquest text és de font primària, de caràcter públic, i tracta sobre l'explotació en el treball infantil.

B) El context històric és de finals del segle XIX. Aquesta informació la tenim gràcies als que formaven part del moviment obrer. Durant el segle XIX, molts homes, dones i nens van començar a treballar a les fàbriques, però les condicions de vida que tenien eren nefastes. El moviment obrer volia canviar aquesta situació, ja que rebien uns salaris que amb prou feines els permetien menjar, no tenien seguretat davant d'algun accident o malaltia, ni tampoc tenien com sobreviure quan es fessin vells. Treballaven moltes hores, sis dies a la setmana, etc.

C) Deduïu de la...

L'anarquisme a Catalunya i la seva influència social

Les idees anarquistes van tenir, al contrari de les socialistes, un èxit notable entre el moviment obrer de Catalunya i la població camperola espanyola, sobretot a Andalusia. Aquestes idees se centraven en dos principis bàsics: la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena i la bondat de la societat lliure com a obra de la naturalesa.

Difusió i organització del moviment

Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme. El fet que el moviment anarquista no tingués fitxers ni organització burocràtica no ens permet saber amb certesa el nombre d'afiliats, tot i que els seus seguidors devien ser nombrosos. La Revista Social, que es començà a publicar a la dècada...

El Programa Solidari i el Programa del Tívoli

a) El text és un fragment del Programa del Tívoli, escrit per la coalició electoral Solidaritat Catalana. És de caràcter polític i es tracta d’una font primària, contemporània als fets. El tema principal és el Programa Solidari.

El moviment de la Solidaritat Catalana

b) El rebuig massiu de la Llei de jurisdiccions va gestar un moviment patriòtic de refermament de la personalitat catalana i de compromís en la lluita pels drets de Catalunya. Aquest fou l’origen de la Solidaritat Catalana (1906), una coalició electoral que aplegava totes les forces catalanes (des dels carlins fins als republicans federals passant per la Lliga Regionalista), llevat dels partits dinàstics (conservador...

Política Educativa de la Segona República

L’acceptació d’Alfons XIII del cop d’estat del 23 de setembre de 1923 va donar pas al règim de Primo de Rivera, un fracàs polític que portaria a la proclamació de la Segona República.

Problemes Educatius Prioritaris del Govern Provisional

• El bilingüisme a Catalunya. Decret del 29 d’abril de 1931.
• La democratització de l’ensenyament. Creació de consells escolars i perfeccionament del professorat.
• La neutralitat religiosa de l’escola pública. El Decret del 6 de maig de 1931 plantejava el problema de l’ensenyament de la religió a les escoles. S’hi suprimiria l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió a les escoles públiques. La neutralitat religiosa de l’escola pública

La Generalitat Republicana: Obra i Reptes

Traspàs de serveis i limitacions

La Generalitat Republicana es va trobar amb problemes: les limitacions de l’Estatut, la lentitud en el traspàs de competències després de la victòria dels partits de dretes i conservadors a les eleccions generals, i la manca de recursos econòmics van provocar que la Generalitat no pogués realitzar tot el que desitjava.

L'obra de govern (1931-1934)

Malgrat els problemes que tenia la Generalitat Republicana, va posar en marxa una sèrie de reformes aprovant lleis per transformar Catalunya. Les principals àrees on es van aplicar les reformes van ser l’ensenyament i la cultura.

Reformes en ensenyament i cultura

En el camp de l’ensenyament cal destacar les següents...

Inicis de la Transició Espanyola (1975-1978)

La mort de Franco (20-XI-75) va convertir Joan Carles I en rei d’Espanya (22-XI-75). Aquest va jurar fidelitat als “Principios del Movimiento” i va prendre possessió de la Corona davant les Corts franquistes.

La Transició cap a la Democràcia

Alternatives al Postfranquisme

A la mort de Franco (postfranquisme) hi havia tres alternatives principals:

1. Continuïtat: Que el règim continués sense cap canvi sota el comandament de Joan Carles I, que havia jurat fidelitat als principis del Movimiento. Aquesta era l’opció dels immobilistes, és a dir, els sectors ultrafranquistes.
2. Reformista: Sectors moderats del franquisme que pretenien una evolució cap a la democràcia a partir d’una transformació