Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

La declinació de la monarquia (1917-1923): els anys que separen la crisi del 1917 del cop d'estat de Primo de Rivera es varen caracteritzar per la inestabilitat política i per l'agreujament de la guerra del Marroc.

Governs de concentració

Entre el 1917 i el 1923 es varen formar 13 governs diferents. Amb la crisi del 1917, el torn pacífic va arribar a la fi i es varen formar governs de concentració, que no varen aconseguir estabilitzar el problema. La inestabilitat política va anar acompanyada d'una forta conflictivitat social.

Els sindicats varen augmentar la seva afiliació de manera massiva:

• El 1919, la UGT tenia 211.000 afiliats.
• La CNT en tenia 700.000.
• El 1921, els sectors més radicals del PSOE varen crear el PCE.

Conflictivitat social

Els...

Els conflictes de la Guerra Freda

Guerra de Corea (1950-1953)

Corea va ser ocupada pels EUA (Sud) i l'URSS (Nord) després de la derrota japonesa. El 1949 es van retirar els exèrcits dels EUA i l'URSS. El 1950, Stalin va animar Corea del Nord a envair el Sud. Els EUA van enviar el general MacArthur, que va aturar la invasió. La Xina es va alinear amb l'URSS.

• Armistici de Panmunjom (1953): Va consolidar la divisió de les dues Corees.
• Conseqüències: 3 anys de guerra i 1 milió de morts. Va accelerar la cursa armamentística.
• Aliança estratègica: Els EUA i el Japó es van convertir en aliats per frenar el comunisme.

Guerra del Vietnam (1957-1975)

El 1954, la Conferència de Ginebra va ratificar la divisió del Vietnam. Ho Chi Minh va proclamar...

Precedents de la Segona Guerra Mundial

Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial es van caracteritzar per la política agressiva dels països feixistes (annexió d'Àustria i de Txecoslovàquia per part d'Alemanya, i d'Albània per part d'Itàlia). A més a més, Hitler i Mussolini van signar nombrosos acords de col·laboració per intentar aconseguir nous aliats (ajuda a Franco a la Guerra Civil Espanyola i pacte amb el Japó). Davant d'això, les potències europees van reaccionar de forma molt feble, per temor a una nova guerra.

1a fase de la guerra (1939-1941): Les victòries de l'Eix

Els primers mesos de la guerra van ser de rapidíssims triomfs alemanys; van conquerir ràpidament Polònia, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Holanda i França....

Origen de la Primera Guerra Mundial: La Pau Armada

Després de la unificació (1870), Alemanya, potència rectora de la política internacional gràcies a Bismarck, va idear un sistema d'aliances entre Alemanya, Àustria i Rússia, al qual també es va associar Itàlia. Pretenia aconseguir:

• L'aïllament de França: convertia França en un adversari potencial.
• L'equilibri als Balcans: Àustria i Rússia tenien interessos enfrontats als Balcans i aquestes tensions podrien ser l'origen d'un conflicte europeu.

Guillem II, partidari d'una política més agressiva a Europa i d'expansió imperialista, va provocar la destitució de Bismarck (1890). Començà un nou període en les relacions internacionals anomenat 'Pau Armada' (1890-1914), amb les següents...

La restauració absolutista

Els estats vencedors de Napoleó (Rússia, Prússia, Àustria i Gran Bretanya) es van reunir en el Congrés de Viena (1814), amb l'objectiu de retornar Europa a l'Antic Règim i restaurar l'absolutisme monàrquic. Van tornar a posar els monarques absolutistes que havien estat enderrocats del seu tron i van remodelar el mapa europeu, situant sota la seva influència alguns territoris que abans havien format part dels dominis de Napoleó:

• Prússia i Àustria: van mantenir el domini sobre el centre d'Europa.
• Rússia: va controlar l'Europa oriental.
• Regne Unit: es va reservar el control sobre el mar.

Les decisions del Congrés de Viena es van completar el 1815 amb la creació de la Santa Aliança, un tractat entre Rússia,...

Conceptes de Sobirania i Sistemes Liberals

Sobirania Nacional

El poder polític correspon exclusivament als ciutadans, que l'exerceixen a través dels seus representants.

Sobirania Compartida

El poder polític es reparteix entre el monarca i els ciutadans (normalment a través d'un parlament).

Sufragi Censatari

Sistema de votació on el dret a vot depèn de la condició social i la riquesa (cens) del ciutadà.

Sufragi Universal

Dret a vot atorgat a tots els ciutadans adults, sense distinció de sexe, riquesa o condició social.

República

Forma d'Estat on el cap d'Estat (president) és escollit pel poble o pel parlament, basant el seu poder en la voluntat democràtica.

Federalisme

Sistema polític que consisteix en la unió d'estats o regions parcialment

Després de la creació de l'Assemblea Nacional Constituent, es va iniciar el procés de transformar França en un sistema liberal. La revolució va travessar diferents etapes que van coincidir amb diferents propostes per organitzar l'estat i la societat dins del liberalisme.

La monarquia constitucional (1789-1792)

L'Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. El 1791 es va promulgar una constitució que va exemplificar els ideals del liberalisme polític:

• Separació de poders
• Sobirania nacional
• Igualtat legal dels ciutadans

Encara que es reservava al rei el dret de veto. També es va establir el sufragi censatari, que va dividir els ciutadans en:

• Actius: els que posseïen

Liberalisme

El liberalisme és un sistema filosòfic, econòmic i d'acció política que promou les llibertats civils i el límit màxim al poder coactiu dels governs sobre les persones; s'oposa a qualsevol forma de despotisme i és la doctrina en què es fonamenten els governs representatius i la democràcia parlamentària.

Absolutisme

L'absolutisme és una forma de govern en què el poder resideix en una única persona, a qui han d'obeir totes les altres, sense retre comptes ni al parlament ni al poble.

Democràcia

La democràcia és una forma de govern, d'organització de l'Estat, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que confereixen legitimitat als representants....

Glossari de Conceptes Històrics (Segle XX)

Assemblea General de l'ONU

És un dels òrgans principals de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Està integrada per tots els estats membres i es reuneix almenys un cop l’any.

Carta de l'Atlàntic

Conjunt d'acords sobre política internacional que van elaborar el president dels EUA, Franklin D. Roosevelt, i el primer ministre britànic, Winston Churchill, l'any 1941. La Carta fixava els principis comuns que havien de seguir els aliats en acabar la Segona Guerra Mundial.

Coexistència Pacífica

Nova etapa dominada per la *distensió* a la darreria de la dècada dels anys 50, quan el clima de tensió entre els blocs de la Guerra Freda va donar lloc a aquesta fase.

Col·laboracionisme

Actitud favorable...

La Trinxera

La **trinxera** és una rasa allargada de protecció del foc enemic, de l'artilleria i de les metralladores, emprada per les tropes durant la *Primera Guerra Mundial*. En aquest conflicte, es cavaven trinxeres al llarg del front del camp de batalla per a protegir les tropes del foc mortífer de l'artilleria i les metralladores.

Diplomàcia i Acords de Pau

Tractat de Locarno

Acord pel qual Alemanya reconeixia les seves fronteres occidentals. La zona desmilitaritzada del Rin quedava sota control britànic i italià.

La Pau de París

És el conjunt de tractats signats pels països vencedors amb els països vençuts de la Primera Guerra Mundial. Els més destacats són:

• Tractat de Versalles (amb Alemanya)
• Tractat de Saint-Germain (amb Àustria)