Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Secundària

Antecedents Històrics a Espanya (Segle XIX - 1930)

Al segle XIX, Espanya va experimentar una gran inestabilitat política. Es van alternar períodes de monarquia absoluta amb governs liberals, i fins i tot es van proclamar repúbliques. A principis del segle XX, el rei era Alfons XIII, que governava sota el sistema de la Restauració. No obstant això, aquest sistema no funcionava bé a causa de la corrupció, els problemes socials i una forta oposició.

L’any 1923, el general Primo de Rivera va dur a terme un cop d’estat amb l’ajuda del rei. Aquesta dictadura va durar fins al 1930, quan Primo de Rivera va dimitir. La seva dimissió va obrir la porta a una creixent demanda popular d'eleccions i un canvi de règim.

La Segona República Espanyola

La Primera Guerra Mundial: Causes i Conseqüències

Un Conflicte Global i Industrialitzat

La Primera Guerra Mundial va ser el primer gran conflicte global i industrialitzat. Va suposar un canvi radical en la manera de fer la guerra: es van utilitzar armes molt destructives i mortíferes com ara metralladores, artilleria pesada, tancs, avions, submarins i gasos tòxics. Aquest nou armament va provocar un elevadíssim nombre de morts i ferits, així com una destrucció massiva de ciutats, camps i infraestructures. A més, es considera una guerra total perquè va implicar tant els soldats com la població civil i l’economia dels països participants.

Causes Principals del Conflicte

Entre les principals causes del conflicte trobem:

• Nacionalisme: Molt

La Segona República Espanyola: Context i Proclamació

Per transformar la dictadura en règim democràtic, el govern de Juan Bautista va convocar eleccions municipals. Els partits republicans van guanyar, i Alfons XIII va abandonar Espanya, donant pas a la Segona República.

Etapes de la Segona República Espanyola

Bienni Progressista (1931-1933)

Aquesta etapa va estar marcada per un govern d'esquerres, format per republicans i socialistes. Es va impulsar un reformisme profund amb l'objectiu de modernitzar el país, comptant amb el suport de les classes populars i la burgesia.

Bienni Negre (1934-1936)

Durant aquest període, el govern va ser de dretes, amb conservadors i monàrquics. Es va aturar el reformisme iniciat anteriorment, i va rebre el...

La crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera

La Restauració (1902-1931) va entrar en crisi pels intents de reforma d'Alfons XIII i el desgast del sistema bipartidista. L'oposició va créixer amb republicans, obrers (PSOE, UGT, CNT) i nacionalistes. El sistema va entrar en risc amb fets com la Setmana Tràgica de 1909, les vagues obreres i les demandes d'autonomia.

Aquesta situació va portar a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que va suspendre la constitució, va prohibir partits i sindicats, va controlar la premsa i va impulsar obres públiques. Tot i això, no va resoldre els problemes estructurals. La manca de suport i els fracassos econòmics van provocar la caiguda del règim.

Proclamació de la República i

Antisemitisme

Sentiment d’hostilitat cap als jueus (poble semita) per prejudicis ètnics, religiosos, etc., que s’ha manifestat històricament en diferents èpoques i països (pogroms) i de diverses formes, des de l’odi i la discriminació individual fins a la violència per part d’un estat, com va passar a l’Alemanya nazi. Segons Hitler, la raça ària era superior i la barreja de races, i especialment la presència de població jueva, explicava la decadència en la qual s’havia sumit Alemanya, per això considerava una prioritat retornar la puresa racial a la població.

Autarquia

Sistema econòmic pel qual un país o regió tracta d'autoproveir-se amb els seus propis recursos, produint tot el que necessita sense relacions comercials...

La Guerra Freda (1945-1991)

La Guerra Freda (1945-1991) va ser un conflicte polític, ideològic i econòmic entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Es va caracteritzar per la competència i la tensió, però sense enfrontaments militars directes entre aquestes dues potències.

Formació dels Blocs Antagònics

Després de la Segona Guerra Mundial, les conferències de Potsdam i Ialta van dividir Europa en zones d'influència per evitar la repetició dels errors de la Primera Guerra Mundial. Així, es van formar dos blocs:

• Els països comunistes de l'Est, amb el suport de l'URSS.
• Els països capitalistes de l'Oest, amb el suport dels EUA.

Pla Marshall i Kominform

Els EUA van implementar el Pla Marshall (1947) per ajudar econòmicament els països...

El Franquisme Tardà: Reformes, Economia i Oposició (1962-1975)

Reformes Polítiques i Llibertats Limitades (1962)

L'any 1962, en aquest període, s'aprova la Llei de Premsa. Aquesta llei suprimia la censura prèvia, tot i que això no implicava una llibertat de premsa plena, sinó una major tolerància. D'altra banda, el règim franquista va donar a conèixer un nou text fonamental: la Llei Orgànica de l'Estat. Destaquen tres punts clau d'aquesta llei:

• Es van separar les funcions de cap d'Estat i de cap de govern.
• Un terç dels representants de les Corts havien de ser triats pels procuradors familiars (caps de família o dones casades, normalment homes).
• Es podien crear noves associacions polítiques sempre que no fossin contràries al règim.

1.1 Del Cop d'Estat a la Guerra Civil

El cop d'estat és iniciat per la mort de Calvo Sotelo.

• El 17 de juliol de 1936, el coronel Yagüe va iniciar l'Aixecament Nacional.
• El 18 i 19 de juliol de 1936, la majoria de les guarnicions militars (casernes) d'Espanya es van sumar a la insurrecció, així com sectors civils, falangistes, carlins i de dretes.
• Franco va iniciar l'Aixecament Nacional des de les Canàries, Goded des de les Illes Balears i Mola a Navarra.
• El 19 de juliol, el govern de la República va substituir Quiroga per José Giral. José Giral va dissoldre l'exèrcit i va lliurar les armes a les milícies (formades per membres de sindicats anarquistes o socialistes i del Front Popular).

La insurrecció va triomfar a l'Espanya interior, a...

El Bàndol Republicà: Clima de Revolució (Juliol 1936)

L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi profunda. Hi va haver una resposta popular espontània contra tots aquells i tot el que podia tenir relació amb els insurrectes. L’Església, la burgesia, els propietaris, les classes benestants, etc., van ser objecte de persecució. Alguns dels perseguits van fugir a l’exili. La violència va arribar a proporcions extremes; sota el pretext de la revolució es van cometre molts fets delictius, resultant en aproximadament 8.500 morts violentes.

La Conformació d’un Poder Popular

El juliol del 1936 va sorgir una xarxa de poder popular al voltant dels sindicats i dels partits d’esquerres. Els comitès locals, formats per les...

La Restauració Canovista és el període de la història d'Espanya comprès entre finals del segle XIX i principis del segle XX, que suposa el retorn dels Borbons al tron, personificat en la figura d'Alfons XII. L'ideòleg d'aquest sistema va ser Antonio Cánovas del Castillo, qui va ser president del govern en sis ocasions entre 1874 i 1897. L'objectiu era organitzar i estabilitzar la situació política d'Espanya, integrant els partits que acceptessin la monarquia constitucional.

Bases del sistema de la Restauració

Les bases del sistema de la Restauració eren:

• La Constitució de 1876

  De caràcter conservador, tot i que integrava alguns aspectes progressistes. D'aquesta manera, Cánovas pretenia que molts polítics s'hi recolzessin. Aquesta