Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

El Franquisme (1939-1977): Etapes, Política i Repressió

Història5,29 KB

El Franquisme: Etapes i Característiques (1939-1977)

El règim franquista es divideix en dues grans etapes:

  • 1939-1959: Aïllament i Autarquia. Sistema polític aïllat internacionalment i economia autàrquica.
  • 1960-1977: Intent d'Obertura i Desenvolupament. Intent d'obertura política i desenvolupament econòmic.

Primer Període (1939-1959): Aïllament i Totalitarisme

Context Internacional i Ideologia

  • Context Internacional: Fi del feixisme a Europa (excepte Espanya). Europa dividida per la Guerra Freda (1945-1991).
  • Ideologia Franquista: Present en la política i la vida quotidiana (propaganda, escola, etc.).

L'Estat Totalitari Franquista

  1. Franco és el Caudillo i Generalísimo.
  2. Partit Únic: FET y de las JONS.
  3. Supressió de les institucions republicanes
...
Continua llegint "El Franquisme (1939-1977): Etapes, Política i Repressió" »

El Règim Estalinista: Dictadura Totalitària i Impacte a Europa

Història2,59 KB

El Règim Estalinista: Una Dictadura Totalitària

Stalin va restaurar una dictadura personal i tradicionalista basada en el control absolut.

Pilars del Totalitarisme Estalinista

  • El culte a la personalitat: Mitjançant una propaganda massiva, es va enaltir la imatge de Stalin, eliminant qualsevol referència positiva als seus enemics.
  • El reforç del poder del Partit Comunista (PCUS): Per participar en la vida política a través dels Soviets, era necessari pertànyer al PCUS. Això va fer que els Soviets deixessin de ser assemblees lliures i populars.
  • La repressió política: Aquest sistema va silenciar qualsevol veu opositora. La repressió s'exercia sobre el conjunt de la societat, creant un ambient constant de sospita.
  • Les Purgues: Les purgues
...
Continua llegint "El Règim Estalinista: Dictadura Totalitària i Impacte a Europa" »

Fases Militars de la Guerra Civil Espanyola: Anàlisi Cronològica

Història2,18 KB

Guerra Civil: Les Fases Militars

La fase militar de la Guerra Civil va durar tres anys, durant els quals l'exèrcit rebel, més organitzat i equipat, va portar la iniciativa militar. Els republicans, sense una estratègia militar eficaç i sense ajudes exteriors importants, van actuar gairebé sempre a la defensiva, intentant frenar l'avenç de l'exèrcit franquista.

La Batalla de Madrid (Agost 1936 - Març 1937)

Les tropes rebels van avançar per Extremadura i Toledo, i el novembre de 1936 es van situar a les portes de Madrid. El govern republicà es va traslladar a València. A la Batalla de Madrid, les forces republicanes van resistir l'atac. Els comandaments revoltats van intentar sense èxit altres vies per entrar a la ciutat, i Franco va...

Continua llegint "Fases Militars de la Guerra Civil Espanyola: Anàlisi Cronològica" »

L'Estatut de Núria i les reformes de la Segona República

Història3,85 KB

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya

La Generalitat provisional, presidida per Francesc Macià, aviat va iniciar els treballs de redacció del projecte d'Estatut d'autonomia. La comissió redactora va lliurar a Macià el text de l'Estatut de Núria. Aquest establia Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola, el català com a llengua oficial a Catalunya (i el castellà en les relacions amb les institucions republicanes), la possibilitat de federar-se amb altres territoris i la sobirania plena del poble de Catalunya. La Generalitat tenia competències exclusives en ordre públic i policia, règim administratiu, dret, justícia i educació, entre d'altres.

L'agost de 1931, l'Estatut va ser aprovat per referèndum amb el 99% dels...

Continua llegint "L'Estatut de Núria i les reformes de la Segona República" »

La Revolució de 1854 i el Govern d'Espartero i O'Donnell

Història2,96 KB

El Bienni Progressista (1854-1856)

La Revolució de 1854

Davant l'autoritarisme dels moderats, es van aixecar progressistes, demòcrates, republicans i sectors del moderantisme. L’acció va començar a Vicálvaro amb el pronunciament d'O’Donnell, un moderat descontent. La incorporació al moviment dels progressistes, que publicaren el Manifest de Manzanares, va provocar la revolta popular. Isabel II va acceptar la Milícia Nacional i les llibertats, un govern presidit per Espartero i amb O’Donnell al front del ministeri de guerra, i la convocatòria de Corts constituents amb la llei electoral de 1837. L’aliança entre progressistes tebis i moderats avançats formaren la Unión Liberal. Les eleccions van donar majoria a progressistes i...

Continua llegint "La Revolució de 1854 i el Govern d'Espartero i O'Donnell" »

De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat: Història del Catalanisme Polític

Història6,41 KB

1. De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat

Centrat en la història del catalanisme polític.

  • Solidaritat Catalana
  • Mancomunitat

1905: Eleccions Municipals a Barcelona

La Lliga Regionalista guanya amb majoria pràcticament absoluta (per segona vegada, després de 1901).

  • Es celebra el Banquet de la Victòria per celebrar el triomf electoral.

Cu-Cut i els Fets de 1905

Cu-Cut era una de les moltes publicacions satíriques catalanistes del segle XX (altres com *La Campana de Gràcia* o *Esquella de la Torratxa* eren de tendència republicana).

  • Acudit de 1905 (coincidint amb el Banquet): Publicat per ridiculitzar l'exèrcit espanyol, satiritzant les derrotes patides amb la pèrdua de les colònies i la Guerra del Marroc.

1905: Els Fets del Cu-Cut

La reacció...

Continua llegint "De Solidaritat Catalana a la Mancomunitat: Història del Catalanisme Polític" »

El Poder Constituent i la Constitució Espanyola de 1978

Història3,11 KB

L'exercici del poder constituent

Com s’exerceix el poder constituent? S'exerceix a través d’un poder constituent en democràcies representatives: un conjunt de procediments que permeten garantir la màxima participació de les forces polítiques i socials, buscant el consens.

5. Límits del poder constituent

Com a regla general, el poder constituent és il·limitat. No obstant això, no opera ex novo, sinó que està sotmès a certs límits:

  • 1. Condicions fàctiques: derivades de la situació política.
  • 2. Condicions formals: derivades del deure de seguir un procediment en concret.
  • 3. Valors i tradicions: propis de la societat.

6. El concepte de Constitució a l'ordenament espanyol

La Constitució és considerada com una norma jurídica més....

Continua llegint "El Poder Constituent i la Constitució Espanyola de 1978" »

Revolucions de 1848, Unificació Italiana i Alemanya: Història Clau

Història3,94 KB

La Primavera dels Pobles i les Revolucions Europees

A part de la burgesia, el poble també hi va participar, ja que hi va haver un moment de crisi econòmica molt important.

França: De la Monarquia a l'Imperi

França es trobava sota el regnat de Felip I d’Orleans. Després de les revoltes, es va instaurar la Segona República, i es va nomenar president a Lluís Napoleó Bonaparte (futur Napoleó III), qui posteriorment es va proclamar emperador.

La Península Itàlica: Repressió Austríaca

A la península itàlica, es buscava la fi de l’ocupació austríaca. No obstant això, les revoltes nacionalistes van ser durament reprimides per les tropes austríaques.

Els Estats Alemanys: El Parlament de Frankfurt

Als estats alemanys, les revoltes socials...

Continua llegint "Revolucions de 1848, Unificació Italiana i Alemanya: Història Clau" »

Nietzsche i el context del segle XIX: filosofia i cultura

Història2,68 KB

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 — Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat avui com un dels pensadors més influents del segle XX.

Context històric: segle XIX

Revolució industrial i canvis socials

Durant el segle XIX té lloc la revolució industrial. És un segle de grans revolucions i contrarevolucions que posen fi a l'Antic Règim. De la revolució industrial sorgeixen noves classes socials. És també l'època de l'imperi de Napoleó i de la unificació d'Alemanya, que, amb les victòries de Prússia sobre l'Imperi austríac i sobre França, arriba a convertir-se en una potència dominant, així com de la unificació d'Itàlia. Les desamortitzacions...

Continua llegint "Nietzsche i el context del segle XIX: filosofia i cultura" »

Amadeu I i la Primera República Espanyola (1870-1874)

Història4,74 KB

AMADEU I DE SAVOIA (1870 - 1873)

Mentre el general Serrano (Unión Liberal) assumia el govern a Espanya, el general Prim va recórrer Europa per entrevistar-se amb totes les monarquies, buscant el millor candidat per ser rei d’Espanya. Finalment, es va decidir per Amadeu de Savoia, fill del rei d’Itàlia, Víctor Manuel II.

Arribada i tragèdia

Amadeu I va arribar a Espanya el 30 de desembre de 1870. Tres dies abans, el general Prim, l'única persona que coneixia i el seu principal valedor, havia estat *assassinat*.

Oposició política i social

Des del principi, Amadeu I va tenir una gran oposició política:

  • Els Moderats, liderats per Antonio Cánovas del Castillo, que seguien volent els Borbons i feien una gran propaganda a favor seu.
  • L'Església
...
Continua llegint "Amadeu I i la Primera República Espanyola (1870-1874)" »