Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

La vida al front i les trinxeres

La rutina diària dels soldats era resistir els atacs enemics resguardats a les trinxeres, rere un entramat de filferros i rases. Per debilitar l'adversari, es llançaven ofensives en les quals la infanteria abandonava la trinxera i intentava avançar a camp obert enmig del foc enemic.

Desplaçament de civils i moviment de refugiats

A Bèlgica, el nord-est de França, Prússia i Rússia es va produir la fugida de milions de civils perquè tenien por; això va donar origen a un gran moviment de refugiats.

Propaganda, censura i opinió pública

Els estats van recórrer per primera vegada a la propaganda perquè la població contribuís a l'esforç bèl·lic. Això va permetre mobilitzar l'opinió pública de cada bàndol....

La Guerra Freda: 1945-1991

Aquest període, posterior a la Segona Guerra Mundial, es caracteritza per la gran prosperitat econòmica a Occident. La població, després de la guerra, es dedica a normalitzar el país i a gaudir d'una etapa de consum i pau social.

1948: L'inici de la confrontació i la Cacera de Bruixes

• El moviment comunista s'aixeca a la Xina.
• Els Estats Units, espantats, comencen una «Guerra Freda» contra el bloc comunista, marcada per la repressió i les víctimes.
• Als EUA comença la *Cacera de Bruixes* (Macarthisme).
• Els dos blocs (capitalista i comunista) creen aliances per defensar-se: l'OTAN i el Pacte de Varsòvia.
• Comença una carrera armamentística i nuclear entre els dos blocs, que s'enfronten per veure qui ocupa més

El Xile de Salvador Allende: La via al socialisme

La primordial diferència entre Cuba i Xile és que Castro arriba al poder a través d’una guerra de guerrilles i a Xile s'hi arriba a través de la via electoral.

La Unidad Popular i el programa de reformes

La Unidad Popular (UP), una coalició encapçalada per Salvador Allende, proposava dins del seu programa electoral portar la revolució política, social i econòmica de caràcter socialista a Xile. Dins de la coalició hi havia el Partit Comunista amb Pablo Neruda com a dirigent. Els primers interessats a desestabilitzar la UP i evitar la revolució d'Allende eren els Estats Units, amb la CIA com a braç executor, i l'oligarquia xilena, que tenia el poder econòmic i es trobava políticament...

Etapes del Treball Social a Espanya (segons Red, 1993)

Red (1993) assenyala quatre etapes del Treball Social a Espanya. A continuació es descriuen, amb correccions ortogràfiques i gramaticals, les etapes tal com les presenta l'autor:

1. Benèfic-assistencial (1930–1950)

En aquesta etapa el treball social es caracteritza pel seu vessant benèfic i assistencial. El TS queda condicionat per la necessitat de professionals tècnics per a una millor administració de l'antiga beneficència pública i privada. Atès que l'Estat no assumeix la promoció d'aquests professionals, són les institucions privades —especialment l'Església catòlica— les que ho fomenten.

El 1929 va tenir lloc el Primer Congrés Catòlic de Beneficència Nacional a Barcelona,...

La Segona Guerra Mundial

Causes de la Guerra

L'expansionisme alemany

Alemanya, igual que el Japó i Itàlia, va abandonar la Societat de Nacions, rebutjant l'ordre internacional.

La formació de l'Eix

El 1935 van esclatar diverses guerres perifèriques: la invasió italiana d'Etiòpia, la Guerra Civil Espanyola i la guerra sinojaponesa. Es va formalitzar l'Eix Roma-Berlín (Mussolini i Hitler donaven suport a Franco). Japó i Alemanya van signar el Pacte Antikomintern contra la Unió Soviètica.

El fracàs de la política d'apaivagament

Alemanya va envair Àustria i, després d'una conferència a Berlín, va obtenir l'aprovació de Gran Bretanya, França i Itàlia per ocupar els Sudets, a més d'envair Txecoslovàquia. El 1939, Alemanya va signar...

Renaixença i jocs florals

1) Renaixença: moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'ús de la llengua i dels senyals d'identitat catalans.

Jocs florals: Els Jocs Florals són un certamen literari que, des del segle XIX, s'associa amb la Renaixença, el naixement del catalanisme i la ciutat de Barcelona. Aquests jocs florals eren per promoure i difondre la llengua catalana i perquè els poetes escrivissin en la seva llengua.

Bases de Manresa: pensament catalanista conservador, tradicionalista i corporatiu, tot recollint els principis del catalanisme polític i expressant el paper que Catalunya hauria de tenir en la vida política espanyola.

Situació lingüística al segle XIX

2) Durant el segle XIX la llengua catalana es trobava en...

De la ràdio a la TV

Els informatius van néixer als anys 50 com a còpia dels informatius radiofònics. Quan la ràdio va néixer, no hi havia informatius. Als anys 30 la ràdio era únicament un aparell de propaganda. Després de la Segona Guerra Mundial, però, els informatius van néixer: es van traslladar de la ràdio a la televisió. La televisió era considerada una «ràdio en imatges» i, per això, els informatius de la ràdio es van traslladar a la TV.

La TV als anys 50: dona i conservadorisme

2.2 La TV als anys 50: el paper de la dona i el conservadorisme dels informatius

Tots els altres gèneres es van copiar de la ràdio. Així i tot, als anys 50 hi va haver una atenció informativa molt gran. Als EUA, en aquella època, la informació...

Causes de la Revolució Francesa

Les causes es poden classificar en factors estructurals (llunyans) i conjunturals (pròxims):

• Causes Socials i Polítiques:
  • L'existència de l'Antic Règim (A.R.), amb una societat estamental dividida entre privilegiats i no privilegiats.
  • La influència del nou pensament de la Il·lustració (idees de Rousseau, Montesquieu, etc.). La burgesia reclamava canvis polítics per acabar amb la intervenció estatal, els privilegis aristocràtics i l'absolutisme.
• Causes Econòmiques i Fiscals:
  • La Monarquia Francesa (especialment la cort de Versalles) vivia en un luxe ostentós, generant malestar entre la classe baixa de París.
  • Greu crisi econòmica, agreujada per les males collites i l'augment del preu del pa (Crisi de Subsistència

Les diverses opcions del liberalisme

Els moderats

Constitucions espanyoles del segle XIX

• 1834 (Estatut Reial): Rei conservador, no flexible. Decret reial, sufragi masculí molt restringit i confessional.
• 1837: Sobirania nacional, progressista, reconeix flexibilitat, corts, sufragi censatari, liberalisme progressista, aconfessional.
• 1845: Rei i corts, conservador, no flexible, reforma de la constitució del 37, sufragi masculí molt restringit, confessional.
• 1869: Sobirania nacional, progressista, sí flexible, corts, Sexenni Revolucionari (Serrano, Prim), sufragi universal masculí, confessional amb llibertat de culte.

Les Desamortitzacions

• 1a Desamortització (Mendizábal): Durant la regència d'Espartero. Propietat de l'Església i dels ajuntaments. Venda mitjançant subhasta pública per finançar