Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Universitat

Al final del s. XV el món occidental / europeu va crear nous interessos en coneixement de

nous territoris provocats per:

1. Per tal d’expandir el catolicisme pel Nou Món.

2. Obrir pas a noves rutes de comercialització.

3. Descobriments de nous instruments pel coneixement geogràfic i naval (brúixoles,

mapes...)

4. Interès per nous productes i sobretot per les espècies, com per exemple el pebre i

la canyella, que no només milloraven el sabor dels aliments, sinó que evitaven que

es descomponguessin tan ràpidament.

Des de la conquesta de les illes Canàries, els castellans havien obert rutes marítimes a

l’Atlàntic, però els que dominaven aquest tipus de rutes eres els portuguesos. Cristòfor

Colom va presentar, primerament als portuguesos...

La fi del govern d'Arias Navarro i l'arribada de Suárez

L'1 de juliol de 1976, el govern d'Arias Navarro va presentar la dimissió a causa de disputes internes, la seva incapacitat per portar a terme la transició i les discrepàncies que mantenia amb el rei.

Adolfo Suárez va ser nomenat nou cap de govern, mostrant una clara voluntat d'obertura i entenent que no hi havia altre camí que la transició. La Llei per a la Reforma Política es va sotmetre a referèndum, que va representar un "sí" a la democràcia. D'un 77% de participació, el 94% va votar a favor.

Principis de la Llei per a la Reforma Política

La llei proposava:

• Defensar la sobirania popular.
• Establir el sufragi universal.
• Garantir els drets individuals i les llibertats públiques.

L'Època de la Restauració Borbònica

El 1874, Martínez Campos va fer un cop d'estat que va ser ben acollit per l'exèrcit i les forces polítiques conservadores. Antonio Cánovas del Castillo (polític cabdal del moment) va assumir la regència fins al gener del 1875, quan va tornar el rei.

Els conservadors van donar suport a la restauració de la dinastia borbònica perquè esperaven que la monarquia retornaria l'estabilitat política i que posarien fi a qualsevol intent de revolució democràtica o social.

El nou sistema polític de Cánovas

Cánovas va crear un nou sistema polític en el qual va elaborar la Constitució de 1876 (basada en el liberalisme doctrinal i inspirada en els valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat)...

El paper de les ideologies polítiques

Com a conseqüència de la manca d'informació i del seu cost, les ideologies esdevenen un instrument útil. Per què? La seva identificació requereix menys informació que la necessària per conèixer tot el paquet de propostes que el govern o un partit vol portar a terme.

És menys costós, en termes de tota mena de recursos, esbrinar si un partit és verd (ecologista), roig (esquerres), blau (dretes), nacionalista o centralista, que no pas analitzar les seves propostes concretes a cadascuna de les moltíssimes qüestions sobre les quals un programa polític s'ha de pronunciar, especialment si són conteses electorals de nivell estatal o supraestatal.

La ideologia, per tal de disminuir costos, destaca...

-Rússia: conspiració desembrista iniciada a Rússia el 26 de Desembre de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí i que va fracassar. Rússia conserva un règim absolut fins a 1917-Grècia inicia el seu procés d'independència de l'Imperi turc (1821-1830) vg. 5.2-El 1820 es produeix l'assassinat d'un nebot de Lluís XVIII, que fa augmentar la repressió a Françab) De 1829 a 1839; Revolucions de 30- Intervenció popular, derrota del poder aristocràtic a Europa occidental i implantació del liberalisme moderat- França juliol de 1830 (les Tres Glorioses): enderrocament dels Borbons (a causa del règim reacionari de Carles X, que parteix cap a l'exili); nova monarquia constitucional (Lluís Felip d’Orleans)...

1. Demografia: de l'Antic Règim a la modernitat

Fins al segle XIX, la població a Espanya era pròpia de l'Antic Règim: la natalitat i la mortalitat eren altes i, per tant, el creixement natural era dèbil. A més, hi havia mortalitats catastròfiques, produïdes per males collites i epidèmies que feien disminuir de cop la població assolida en èpoques de normalitat. La conseqüència era l'estancament de la població.

Entre la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX es produeix a l'Europa occidental l'anomenada "transició demogràfica": la natalitat continua alta, però desapareixen les mortalitats catastròfiques i baixa la taxa de mortalitat en general. La conseqüència serà un augment important de la població.

La transició demogràfica

1.6. La Convenció (I República, 1792-1795)

• Elegida per sufragi universal masculí (amb una abstenció del 90 %), concentra tot el poder a França fins a 1795.
• Abolició de la monarquia; es proclama la república el 22 de setembre de 1792 (any I del nou calendari)*.
• La Convenció es divideix en tres fases: girondina, jacobina i termidoriana.

(a) La Convenció Girondina (Setembre de 1792 - Juny de 1793)

• Etapa moderada i d’enfrontament amb grups més radicals (la Muntanya), neutralitat de la Plana (centre polític).
• Opinions respecte al rei: jutjar-lo per traïció i executar-lo o no.
• El mes de desembre es jutja el rei.
• La votació nominal tingué lloc per ordre alfabètic de departament. Al final, el rei fou declarat culpable per una majoria de 693

Participació Internacional a la Guerra Civil Espanyola

El conflicte espanyol va atreure l'atenció i la intervenció de diverses potències mundials, influint decisivament en el seu desenvolupament.

El Suport Militar als Bàndols en Conflicte

El bàndol franquista va rebre molta més ajuda militar directa (d'Itàlia i Alemanya) que no pas el bàndol republicà. Aquest fet va influir molt en el transcurs de la guerra i les diferents operacions.

Ajuda al Bàndol Franquista: Alemanya i Itàlia

• Alemanya i Itàlia van aportar armament i tropes.
• Itàlia va aportar moltes tropes i va participar en operacions clau, sempre a favor dels franquistes.
• De les intervencions alemanyes, destaca el paper de la Legió Còndor.
• Aquestes potències van aprofitar la guerra

Causes i justificacions del cop d'estat

• Tensions socials i revolucions: El context del pistolerisme patronal.
• Separatisme: Especialment centrat a Catalunya.
• Corrupció política de la Restauració: Un cert regeneracionisme que dissimulava la submissió del poder civil al poder militar.
• Guerra del Marroc: El Desastre d'Annual i l'intent de desviar les responsabilitats de la Corona.

Reaccions al cop d'estat

• Rebuda amb un cert entusiasme per part de la burgesia i les classes mitjanes, o amb indiferència.
• Tot i que el Rei no va participar directament en el cop, el va justificar i va sostenir la consegüent dictadura.

Directori Militar (1923-1925)

A diferència dels anteriors cops d'estat del segle XIX, aquest no pretén retornar el poder als polítics,...

Repercussió de la Crisi Americana als Països Europeus

Impacte a Europa i Caiguda en Cadena

La crisi americana va afectar tot el món, provocant una forta repercussió a Europa. L’economia europea va començar a trontollar, generant un procés de caiguda en cadena. Bancs i empreses van entrar en fallida. La recessió alemanya va accelerar la crisi a Europa. No obstant això, la crisi europea no va assolir les característiques dramàtiques de l’americana. Espanya també se’n va veure afectada, coincidint els seus efectes amb els anys de la Segona República.

L’Esfondrament del Comerç Internacional

Procés de l'Esfondrament en Cadena

L'enfonsament dels intercanvis a escala internacional es va produir pels motius següents:

• Les economies