Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

La vida de les dones i la societat a l'antiga Roma

Llatí4,51 KB

Les dones a l'antiga Roma

Les dones no aconseguien emancipar-se en la societat patriarcal romana. Durant la infància i fins al seu casament estaven sota l’autoritat d’un baró. Quan es casaven passaven a formar part de la família del marit, i estaven sota l’autoritat del pater familias, el seu marit. Si moria el marit, se li assignava a un germà, fill, cunyat, etc., o un home escollit per ella. La dona estava mancada de drets jurídics, polítics, militars i religiosos.

El paper de la dona lliure

La dona lliure manava a casa als fills, esclaus i se li tenia respecte. Supervisava l’educació dels fills, podia sortir de casa... Aconsellava al marit en els negocis, en política i l’acompanyava als banquets. Era un matriarcat encobert,...

Continua llegint "La vida de les dones i la societat a l'antiga Roma" »

Els Grans Poetes Llatins: Introducció

Llatí7,5 KB

Primers poetes romans

Les primeres manifestacions literàries del poble romà van ser de caràcter oral, anomenades carmines, que podien ser cançons funeràries, cants laudatoris, cants religiosos o diàlegs improvisats. L'edat d'or de la poesia romana comença cap a l'any 60 aC (durant el primer triumvirat, format per Cèsar, Pompeu i Cras) amb Lucreci i Catul, i finalitza el 17 dC (l'any de la mort d'Ovidi).

Des del punt de vista literari, els romans accepten els gèneres literaris grecs com a canònics, però els atorguen un contingut tan nou que els fan propis. El període de més esplendor de la literatura llatina va ser el de l'emperador Octavi August, al segle I aC. La literatura d'aquesta època tendeix a infondre en els romans la moralitat...

Continua llegint "Els Grans Poetes Llatins: Introducció" »

Descobreix l'Antiga Roma: Arquitectura, Vida i Gramàtica Llatina

Llatí5,88 KB

Gramàtica Llatina: Declinacions i Conjugacions

La gramàtica llatina presenta una estructura complexa, amb declinacions per als substantius i conjugacions per als verbs. A continuació, es detallen alguns exemples bàsics:

Declinacions Llatines

Les declinacions indiquen la funció gramatical dels substantius en una oració. Aquí teniu un exemple simplificat:

  • Masculí: -s, -s, -em, -is, -i, -e (singular); -es, -ium, -ibus (plural)
  • Neutre: -e, -e, -e, -is, -i, -i (singular); -ia, -ium, -ibus (plural)

Conjugació del Verb Capio (prendre)

El verb capio (prendre) és un exemple de conjugació en diferents temps verbals:

  • Present: capio, capis, capit, capimus, capitis, capiunt
  • Pretèrit Imperfet: capiebam, capiebas, capiebat, capiebamus, capiebatis, capiebant
  • Futur
...
Continua llegint "Descobreix l'Antiga Roma: Arquitectura, Vida i Gramàtica Llatina" »

Poesia cortesana a l'època d'August: adulació i formalisme

Llatí2,15 KB

Abans d'August, els poetes no depenien del governant, sinó dels seus lectors. Per això eren lliures d'escriure el que volguessin. Ara, res no escapa a l'atenció del governant, ni tan sols la poesia. Qui vol publicar la seva obra i vol viure d'ella ha de sotmetre's a la ideologia del nou règim: l'adulació al nou senyor de Roma.

Aquest caràcter cortesà xoca amb la nostra sensibilitat artística. En essència, aquesta adulació mata la creativitat artística. Justament, menyspreem els poetes que es van sotmetre a Franco i el van adular. Per què, llavors, no extraiem aquest raonament de poetes cortesans d'August? Perquè, als ulls de l'opinió pública, August està rehabilitat i Franco no. Per a la història, August és un personatge ple...

Continua llegint "Poesia cortesana a l'època d'August: adulació i formalisme" »

August i la propaganda: un règim dictatorial amb aparença de llibertat

Llatí2,64 KB

August va estimular la natalitat imposant multes als ciutadans que romanguessin solters. Tanmateix, aquestes mesures no van produir cap efecte en la pràctica, tot i que per aconseguir el restabliment del vigor moral de la societat, va recórrer a la propaganda (literatura).

En realitat, August és un idealista, un conservador fora del seu temps. Va agrupar els literats més il·lustres del seu temps amb la missió de cantar i lloar els valors tradicionals del poble romà: el patriotisme, la religió dels avantpassats, la família, la moral,...

Tots aquests poetes són conservadors. Aquest cercle de poetes s’anomena “el cercle de Mecenes” (un noble amic d’August). Mecenes era el Goebbels (cap de premsa del règim) de Hitler.

Cada cop té...

Continua llegint "August i la propaganda: un règim dictatorial amb aparença de llibertat" »

La Civilització Romana: Història, Art i Monuments Emblemàtics

Llatí7,33 KB

La Civilització Romana: Origen i Evolució

La civilització romana es va desenvolupar al voltant de la Mediterrània. Les conquestes van estendre la cultura romana per bona part d'Europa, el Nord d'Àfrica i Orient. Això va posar en contacte els romans amb grans civilitzacions antigues com la grega i l'egípcia.

Etapes de la Història de Roma

  • Monarquia (753-509 a.C.): Roma va ser governada per reis, majoritàriament d'origen etrusc.
  • República (509-27 a.C.): Els romans van iniciar les seves conquestes, destacant les Guerres Púniques contra els cartaginesos.
  • Imperi (27 a.C.-476 d.C.): Octavi (August) va inaugurar un nou sistema de govern, l'Imperi, en què tots els poders civils i militars es concentraven en mans de l'emperador. L'emperador era
...
Continua llegint "La Civilització Romana: Història, Art i Monuments Emblemàtics" »

L'Art d'Estimar d'Ovidi: Guia Completa

Llatí2,84 KB

L'Art d'Estimar consta de tres llibres. És un poema didàctic i elegíac de 2.400 versos que tracta sobre l'art d'agradar al sexe oposat i sobre la tècnica de seducció. És a dir, és un manual d'amor. Els dos primers llibres van dedicats als homes: què han de fer per seduir una dona, com l'han de tractar, quins regals han de fer-li. En canvi, el tercer llibre va dedicat a les dones: com han de vestir i quina ha de ser la seva actitud.

Llibre I: Consells per a Homes

Hi ha una petita definició de l'art; Ovidi ens diu que Venus l'ha proclamat artificem tenero amori (mestre del tendre amor). Seguidament, ens explica on es podien trobar les dones (teatre, circ, fòrum...), com s'han de seduir i com has de fer per mantenir el seu amor. Parla...

Continua llegint "L'Art d'Estimar d'Ovidi: Guia Completa" »

Els Dowayos: Costums, rituals i creences d'una tribu africana

Llatí4,27 KB

Els Dowayos: Costums, rituals i creences

Segons el traductor Matthieu, els dowayos pensen que si un home blanc passava massa temps en un poble dowayo era perquè era un bruixot, ja mort, el qual s'havia reencarnat en un home blanc. Pensaven que l'home blanc era superior i per això, quan Nigel va arribar a Kongle, li van oferir una de les dues úniques cadires que hi havia al poble. La seva llengua provenia del fulani, i el simple fet de canviar una mica el to de la paraula feia que tingués un significat totalment diferent, cosa que molestava als dowayos. Per exemple, en una ocasió va dir: “...he de copular amb el ferrer”, quan en realitat volia dir: “...he de guisar una mica de carn”. A més, els dowayos no diuen més de 10 paraules...

Continua llegint "Els Dowayos: Costums, rituals i creences d'una tribu africana" »

Tresors de Tàrraco: Art i Vida a l'Antiga Roma

Llatí3,92 KB

Mosaic de la Medusa

Finals segle II dC – primer terç segle III dC (època severiana)

Marbre, pedra calcària, pasta de vidre i ceràmica sigil·lata / Opus vermiculatum

Emblema central, amb el cap de la Medusa, d'un mosaic pavimental inspirat en el mite de Perseu. Se'n conserva una part realitzada in situ per un artesà expert -en què destaca l'escena de Perseu i Andròmeda- i aquest excepcional emblema central, importat.

És el millor mosaic dels trobats a Tàrraco. Procedent de la zona residencial de la ciutat, formaria part de la decoració pavimental d'una domus. Va ser traslladat al Museu Arqueològic l'any 1857, amb motiu de les obres de la pedrera del port modern.

Hèrcules Nen

Segle II dC

Escultura que formaria part d'un nimfeu que decorava...

Continua llegint "Tresors de Tàrraco: Art i Vida a l'Antiga Roma" »

Juli Cèsar i Sal·lusti: Figures Clau de la Roma Antiga

Llatí3,51 KB

Gai Juli Cèsar (100 aC – 15 de març del 44 aC, Roma)

Polític i general romà, patrici pertanyent a la família Júlia. Va prestar suport al partit popular de Mari, el qual el va nomenar flamen dialis. Sul·la el va substituir del càrrec i el va desterrar a Àsia, però un cop mort Sul·la, va tornar a Roma. Va estudiar retòrica i va ser nomenat tribú militar i qüestor. Va ser pontífex màxim, pretor i propretor de la Hispània Ulterior, on va actuar com a administrador, militar i pacificador de Lusitània. Va crear el Primer Triumvirat amb Pompeu i Cras. Es va guanyar ràpidament el favor del poble i va obtenir el govern de les Gàl·lies per cinc anys. Interessat a provocar la guerra, van començar les hostilitats que, al cap de vuit...

Continua llegint "Juli Cèsar i Sal·lusti: Figures Clau de la Roma Antiga" »