Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Expressions Llatines Essencials i el seu Significat

In absentia

En absència.

In articulo mortis

En el moment de la mort.

In crescendo

En augment.

In pectore

En el pit, en secret.

In vitro

En un vidre, dins del laboratori.

In vivo

En un ésser viu, dins el laboratori.

Infra

Sota, inferior.

Intelligenti pauca

A l'intel·ligent, poques paraules.

Interim

Al mig, mentrestant.

Item

També.

Iunior

Jove.

Lato sensu

En sentit ampli.

Magister dixit

Ho ha dit el mestre.

Mare Nostrum

Mar Mediterrani.

Mens sana in corpore sano

Un esperit sa en un cos sa.

Miserere

Tingues compassió.

Modus operandi

Manera de fer.

Mutatis mutandis

Canvia allò que s'ha de canviar.

Nomina

Llista de persones d'una empresa amb la seva categoria i el que cobren.

Nosce te ipsum

Coneix-te a tu mateix.

Nota bene

Postdata....

L'Elegia: Origen i Evolució

Tota composició poètica escrita en dístics elegíacs. Després, els poetes alexandrins del segle III a.C., utilitzant aquest metre, comencen a compondre elegies de temàtica amorosa, però no personal, ja que canten amors d'herois mitològics, amb gran erudició. La poesia llatina elegíaca va néixer de la imitació de les elegies que conreaven els poetes alexandrins i els poetae novi les porten a Roma: La cabellera de Berenice. La gran elegia romana s'origina en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del metre elegíac tradicional, amb un tret diferenciador: tracta el tema amorós personal. Amb Ovidi sorgeix l'elegia dolorosa.

Principals Representants de l'Elegia Romana

Un dels primers que va conrear el...

Historiografia Romana: Orígens i Evolució

La historiografia és el gènere literari utilitzat per explicar fets històrics. S'origina al segle III a.C. La història a Roma es converteix en gènere literari per influència de la historiografia grega. La llatina és diferent: els grecs miren al present i a l'universal, mentre que els llatins miren al passat i només entorn a Roma. La majoria dels historiadors són senadors o persones corresponents a l'ordo senatorius. Això explica dues actituds: complaença quan descriuen els fets de Roma i pessimisme i displicència quan analitzen l'evolució.

Els Primers Historiadors: Annalistes

Des de finals del segle III a començament del segle I a.C. apareixen els historiadors anomenats annalistes, que...

Expansió al Mediterrani

A mitjan segle III aC, els romans es van enfrontar als cartaginesos, que eren els amos del Mediterrani, en tres llargues guerres anomenades Púniques (264-146 aC). Cartago, situada a la costa de Tunísia, era la capital de l'Imperi Cartaginès. Totes tres guerres les van perdre els cartaginesos, però la més transcendental va ser la segona, protagonitzada per Hanníbal. Amb un gran exèrcit va travessar l'estret de Gibraltar i va pujar per la costa mediterrània fins a Sagunt, ciutat que va assetjar i conquerir. Després va creuar els Pirineus i els Alps amb un exèrcit en el qual incorporà elefants, i es presentà a Itàlia, on va obtenir importants victòries. Però els romans es van refer i van reconquerir Sagunt....

EXPANSIÓ EXTERNA DE ROMA

La República Romana va experimentar una gran expansió territorial marcada per diverses guerres clau:

• Primera Guerra Púnica (Sicília, Còrsega, Sardenya): 264-241 aC.
• Segona Guerra Púnica (Península Ibèrica): 219-202 aC.
• Lluites a Orient (Grècia i Províncies d’Àsia): c. 150 aC.
• Destrucció de Cartago (Tercera Guerra Púnica): 149-146 aC.
• Conquesta de les Gàl·lies (Juli Cèsar): 58-52 aC.

CONFLICTES INTERNS I LA FI DE LA REPÚBLICA

Aquests conflictes van culminar en les Guerres Civils que van marcar la transició cap a l'Imperi.

• Revolta dels plebeus.
• Reformes dels germans Grac: 133 aC.
• Guerra Social (Mari i Sul·la): 91-89 aC.
• Revolta dels esclaus (Espàrtac): 73-71 aC.
• Conjuració de Catilina: 62 aC.
• Primer Triumvirat

Fundació de Roma i la Monarquia

L'antiga ciutat de Roma estava situada a la part central de la península Itàlica, a la vora esquerra del riu Tíber. En aquest tram, el riu era navegable i permetia la navegació, facilitant el comerç interior i marítim. A més, impedia els atacs per mar, oferint una gran oportunitat a les persones que s'hi van instal·lar.

Fundació de la Ciutat

Els indicis de Roma es remunten al segle VIII aC, i la seva fundació s'estableix l'any 753 aC.

Enees i la fundació mítica

Enees, un heroi que va fugir de Troia, va navegar durant molt de temps i es va establir al Laci, on va fundar una nova ciutat.

El Poder durant la Monarquia

Durant la monarquia, el poder polític es concentrava en un rei. També hi havia un Senat,...

El Teatre Llatí: Origen i Evolució

El teatre en llatí tingué el seu origen en el culte religiós que es retia als déus campestres: s'organitzaven jocs d'escena per a honorar aquestes divinitats i tenir-les propícies. Amb aquests jocs es perseguia també un objectiu polític: crear un sentiment d'unitat al voltant d'un projecte comú: Roma. En aquests espectacles assistien tots els ciutadans.

Etapes Inicials del Teatre Romà

Es distingeixen quatre etapes o moments en els inicis del teatre romà:

1. Es feien representacions de ballet amb dansa i música, importat d'Etrúria.
2. Es continuà combinant la dansa i la música com a elements fonamentals de l'espectacle, però hi aparegué la paraula. Els actors improvisaven amb caràcter satíric, burlesc

L'esclava de blau

Primer dia

El protagonista, Diomedes, és un jove grec que va a Roma en assabentar-se que ha mort el seu oncle Alcímedes, a qui només havia vist una vegada i l'havia nomenat hereu de la seva fortuna. Però descobreix que ha perdut tota la riquesa i que l'únic que li quedava era una petita casa i una esclava que es deia Baiasca. Aquesta l'informa que Alcímedes era exquirent (detectiu privat). Diomedes decideix, amb l'ajut de Baiasca, dedicar-se a aquesta professió per així poder reunir diners i tornar a Àtica.

Segon dia

Diomedes s'aixeca al matí, surt de la casa i veu l'esclava parlant amb un cec. Un gladiador vol contractar-lo per investigar un intent d'assassinat i li paga cent talents. Més tard, Diomedes envia l'esclava...

L'origen del teatre a Roma

L'origen del teatre i de les representacions dramàtiques es vincula a l'hel·lenització general de la cultura romana després de la Primera Guerra Púnica. La presència de tropes romanes al sud d'Itàlia i a Sicília no és aliena a aquest fenomen. Les primeres representacions es deuen a Livi Andrònic, a qui se li va encarregar la posada en escena d'una tragèdia i una comèdia provinents del grec per celebrar els ludi romani al final de la Primera Guerra Púnica.

La tradició teatral popular

El teatre és l'únic gènere literari en l'època de l'hel·lenització de la cultura llatina que ja gaudia a Roma d'una rica tradició popular, ja que el caràcter itàlic era distingit per una tendència a la burla. En les...