Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Tarraco Romana: Monuments, Edificis i Patrimoni Arqueològic

Llatí3,83 KB

Amb el creixement demogràfic de la ciutat, es van construir barris suburbans fora de les muralles. Fora d'aquestes, es van edificar dos dels tres edificis d'espectacles de què disposava Tarraco: el teatre i l'amfiteatre.

El Teatre Romà

El Teatre (segle I dC) es trobava molt proper al fòrum de la colònia. Aprofitava el pendent natural del terreny per a la cavea (graderia) i tenia un frons scaena de tres pisos, decorat amb columnes i estàtues de divinitats. Al costat, hi havia una zona enjardinada amb una font i un estany.

L'Amfiteatre Romà

L'Amfiteatre (inicis del segle II dC), situat fora de les muralles i a prop de la platja, tenia una forma el·líptica i una capacitat per a 14.000 espectadors. La superfície central era l'arena, on es...

Continua llegint "Tarraco Romana: Monuments, Edificis i Patrimoni Arqueològic" »

Grans Gèneres de la Literatura Llatina: Elegia, Comèdia, Lírica i Historiografia

Llatí10,48 KB

Elegia Romana: Ovidi i els seus Precursors

Característiques del Gènere Elegíac

  • Cant amb acompanyament de flauta.
  • Temes tristos i amors desgraciats.
  • Metre: dístic elegíac.

Orígens de l'Elegia

  • Grècia: L'elegia era qualsevol composició en dístic elegíac.
  • Roma, època d'August: Sorgeix la gran elegia romana, però amb tema amorós.
  • Amb Ovidi naixerà l'elegia dolorosa.

Corneli Gal

Va escriure 4 llibres d'elegies que s'han perdut. Estaven dedicats a la seva estimada Licoris. Amic d'August, després va caure en desgràcia i es va suïcidar.

Tibul

Va formar part del cercle literari de Messala. Va escriure 4 llibres de poemes amb temes com:

  • L'amor al camp.
  • L'amor a Delia.
  • Aversió a la guerra i les riqueses.
  • Honor a la vellesa, la malaltia i l'amor.

El seu

...

Continua llegint "Grans Gèneres de la Literatura Llatina: Elegia, Comèdia, Lírica i Historiografia" »

Poesia clàssica romana: Virgili i Ovidi

Llatí4,42 KB

Virgili

Biografia

Va néixer a prop de Màntua. Als 25 anys va anar a Roma per perfeccionar els seus estudis de retòrica. Es va guanyar l'amistat de Mecenes, qui el va admetre al seu cercle i li va permetre viure de la poesia. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i al cultiu de la poesia. Sempre conservà un esperit arraconat i mai es va sentir còmode en els ambients urbans. Va morir després de viatjar a Grècia per conèixer paisatges que després apareixen a l'Eneida i poder esmenar els seus defectes.

Obres

BUCÒLIQUES

Deu poemes breus sobre la vida pastoral. Els pastors canten els seus amors i les seves malaurances, de vegades a tall de concurs poètic. D'entre totes aquestes èglogues, la quarta té un interès especial perquè anuncia...

Continua llegint "Poesia clàssica romana: Virgili i Ovidi" »

Història de les Conquestes: Roma i la Reconquesta a la Península Ibèrica i Balears

Llatí3,51 KB

La Conquesta Romana de la Península Ibèrica (218 a.C. - 19 a.C.)

La conquesta de la Península Ibèrica i les Balears es va desenvolupar en tres etapes, entre el 218 a.C. (desembarcament dels romans a Empúries) i el 19 a.C. (quan es van apoderar dels territoris del nord peninsular).

Primera Etapa: Les Guerres Púniques

  • Context: Expansió de *Cartago* cap a la Península Ibèrica després que Roma guanyés la Primera Guerra Púnica.
  • Els romans van desembarcar a *Emporion* (Empúries) l'any 218 a.C.
  • Segona Guerra Púnica: Enfrontament entre romans (que volien tallar el pas dels cartaginesos) i cartaginesos. Els romans estaven dirigits per *Escipió* i els cartaginesos per *Anníbal*.

Segona Etapa: Resistència Ibèrica i Celtibèrica

Els abusos constants...

Continua llegint "Història de les Conquestes: Roma i la Reconquesta a la Península Ibèrica i Balears" »

Urbanisme i Arquitectura a la Roma Antiga: La Ciutat Romana

Llatí4,84 KB

La Civilització Romana: Un Model Urbà

Propagació del Model Urbà Romà

Amb l'extensió del seu domini pels països del Mediterrani, el centre d'Europa i les illes Britàniques, els governadors, magistrats, legionaris, colons i homes de negocis romans intentaren reproduir el model de Roma, reurbanitzant ciutats indígenes a l'estil romà o creant-ne les coloniae. Els romans seguien una planificació urbanística que van repetir amb lleugeres variants. L'agrupació de la població indígena en ciutats era el mitjà més eficaç de controlar-la.

Obres Públiques: Imatge de Poder Imperial

Un segon tret que va caracteritzar la civilització romana va ser el seu imperialisme: Roma va ser una metròpoli que va conquerir i va controlar. El seu poder...

Continua llegint "Urbanisme i Arquitectura a la Roma Antiga: La Ciutat Romana" »

Virgili: L'Eneida i la Poesia Èpica Romana

Llatí2,64 KB

Virgili, el més gran poeta romà

Virgili va escriure la seva obra més important, l'Eneida, a l'època de l'Imperi. Aquesta epopeia es va convertir en l'epopeia nacional romana, però no va ser la primera. Les primeres obres de literatura escrita de moltes cultures solen ser un poema èpic o bé una epopeia nacional, pel desig d'explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. I la literatura llatina no és diferent. Així doncs, els primers escrits literaris en llengua llatina pertanyen a la poesia èpica.

Cal remarcar, però, la gran influència de la cultura grega en aquest gènere poètic i en tota la literatura llatina, especialment l'Odissea i la Ilíada d'Homer. Això es demostra amb el fet que la primera...

Continua llegint "Virgili: L'Eneida i la Poesia Èpica Romana" »

Conquesta de la Península Itàlica i la Mediterrània per Roma

Llatí4,24 KB

Conquesta de la Península Itàlica (509 aC - 272 aC)

Conquesta de la Península Itàlica: (509 aC - 272 aC) Roma va començar la seva expansió per Itàlia a través d'aliances, o mitjançant la força. Així es va annexar el territori dels volscs, dels eques, sabins i de la ciutat de Veïs. Els gals van derrotar els romans a la península, i van arribar fins a Roma. Després de vèncer-los, van aconseguir l'hegemonia de la Itàlia central. Més tard, els dos fronts més importants foren el dels samnites i les ciutats de la Magna Grècia. Roma va acabar vencent els samnites i aquest poder va arribar a les ciutats de la Magna Grècia (Tàrent). Tàrent demana ajuda a Pirros, un rei grec, que va plantar cara a Roma, però al final tornà a Grècia...

Continua llegint "Conquesta de la Península Itàlica i la Mediterrània per Roma" »

Teatre Romà: Comèdies de Plaute i Terenci

Llatí6,38 KB

Introducció a la Comèdia Romana

La comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega. A causa de l'expansió territorial romana, van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d'esperit totalment romà.

Tipus de comèdia:

  • Fabula Palliata: La comèdia a la manera grega. La seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium, però estava adaptada a l'ambient romà.
  • Fabula Togata: Comèdia d'ambient romà en què els actors vestien la toga.

Plaute

Es va dedicar exclusivament a la comèdia pal·liata. Va escriure unes 130 comèdies, però només 21 han estat considerades autèntiques:...

Continua llegint "

Teatre Romà: Comèdies de Plaute i Terenci

" »

Les dinasties romanes: Julioclàudia, Flàvia i Antonina

Llatí3,46 KB

August i la dinastia Julioclàudia

La primera cosa que va fer August en arribar al poder va ser restaurar els òrgans de govern republicans per evitar els abusos de poder que hi havia hagut durant la dictadura de Juli Cèsar. Volia aconseguir un govern sota l'aparença d'una república. August va rebre l'imperium, que el convertia en cap de les tropes romanes, i la tribunicia potestas, que li donava dret de vet sobre qualsevol decisió. Els poders del Senat: el nomenament dels cònsols es feia a proposta d'August. La societat romana va acceptar el nou règim de poder i la figura d'August. El llarg període de pau sota el seu regnat és conegut com a Pax Augustea. August es va dedicar a la construcció d'obres públiques. El princeps va morir...

Continua llegint "Les dinasties romanes: Julioclàudia, Flàvia i Antonina" »

Les Guerres Púniques: Roma i Cartago pel Domini del Mediterrani

Llatí2,9 KB

Després d'haver aconseguit sotmetre al seu poder tota la Península Itàlica, Roma havia esdevingut una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, una ciutat del nord d'Àfrica fundada originàriament pels fenicis. Els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la Península Ibèrica, Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. La seva força comercial els feia competidors de les colònies gregues de la Península Ibèrica, la costa occitana i Sicília. En aquesta situació, Roma i Cartago eren dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental.

Primera Guerra Púnica (264-241 aC)

Els mamertins, uns mercenaris a sou de Siracusa, s'havien rebel·lat i havien ocupat...

Continua llegint "Les Guerres Púniques: Roma i Cartago pel Domini del Mediterrani" »