Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Grafies i fonemes del català: guia de consonants

Llengua i literaturaActualitzat el 3,46 KB

Guia de grafies i fonemes del català

Consonants fricatives i africades

  • [f]: en qualsevol posició (ex: fosc, agafar, tuf). A final de mot si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (tuf inèdit).
  • [v]: només en els dialectes on perviu.
  • [s]:
    • s: en qualsevol posició, excepte entre vocals i en derivats de dins, fons, trans- (ex: saber, capsa, tros).
    • ss: entre vocals (tassa).
    • c: seguida de e, i (ceba, ciera).
    • ç: seguida de a, o, u (peça, lliçó, forçut) i a final de paraula (lluç).
  • [z]:
    • s: entre vocals (artesa), en derivats de dins, fons, trans- (ex: endinsar, enfonsar, transistor) o a final de paraula si va seguida d’una consonant sonora o d’una vocal (ros de paper).
    • z: a inici de paraula, darrere consonant i, rarament, entre vocals
...
Continua llegint "Grafies i fonemes del català: guia de consonants" »

Introducció a la Llengua de Signes Catalana (LSC): normes de comunicació i gramàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 2,92 KB

Introducció a la Llengua de Signes Catalana (LSC)

L'LSC la fan servir persones sordes i sordcegues de Catalunya. És una llengua natural, no creada o inventada per professionals de l’educació o la sanitat; s'ha desenvolupat entre persones signants.

Mites sobre la llengua de signes

Fals: Les llengües de signes no són sistemes de gestos; la seva producció i el seu ús difereixen dels gestos que es fan servir en la comunicació en una llengua parlada. Els signes són més estables i complexos, més precisos i segueixen unes regles de formació i producció pròpies de la llengua de signes.

Normes de comunicació i torn de paraula

  • L’inici: Els interlocutors han d'establir contacte visual, ja que és un avís que volem conversar amb ells.
  • Altres
...
Continua llegint "Introducció a la Llengua de Signes Catalana (LSC): normes de comunicació i gramàtica" »

Guia de gramàtica catalana: tipus d'oracions i complements

Llengua i literaturaActualitzat el 4,44 KB

Tipus d'oracions coordinades

  • Copulativa: i (suma de frases), ni (resta).
  • Continuativa: i fins i tot, a més a més (suma d'informació amb intensitat).
  • Disjuntiva: o, o si no (l'oració dóna una alternativa).
  • Explicativa: és a dir, o sigui...
  • Adversativa:
    • Oposició: però, en canvi.
    • Correcció: al contrari, més aviat.
  • Il·lativa: per tant, doncs.
  • Distributiva: per un costat... per l'altre, tant... com (reparteix la informació).

Classificació de les oracions

Copulatives o atributives

Són les oracions amb verb copulatiu (ser, estar o semblar) i un atribut.

Predicatives

Són les oracions que porten un verb no copulatiu i, segons el complement del verb, es classifiquen en:

  • Transitives: El verb requereix un complement.
  • Intransitives: No el requereix (ex:
...
Continua llegint "Guia de gramàtica catalana: tipus d'oracions i complements" »

Renaixença, Modernisme i Noucentisme: moviments culturals catalans

Llengua i literaturaActualitzat el 10,82 KB

La Renaixença (1833–1892)

La Renaixença és un moviment cultural i literari que marca la recuperació de la llengua i la literatura catalanes després de segles de decadència. El seu objectiu principal era reivindicar la cultura catalana, especialment a través de la literatura.

Dates Clau de la Renaixença

  • 1833: Publicació de l’Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, considerada l’inici simbòlic de la Renaixença. Aquest poema mostra un profund amor per la llengua catalana i defensa la identitat cultural del país després de tres segles de silenci i decadència.
  • 1859: Reinstauració dels Jocs Florals a Barcelona, una antiga institució cultural d’origen medieval que havia desaparegut al segle XIV. Aquests certàmens poètics
...
Continua llegint "Renaixença, Modernisme i Noucentisme: moviments culturals catalans" »

Determinants indefinits i oracions de relatiu en català: resum i correcció

Llengua i literaturaActualitzat el 4,12 KB

Anàlisi dels Determinants Indefinits

Els indefinits indiquen referències indeterminades, és a dir, indiquen quantitats de tot o res. Des d'un punt de vista funcional, els indefinits poden ser especificadors d'un nom (implícita o explícita) o pronoms.

Indefinits com a Especificadors del Nom

Com a especificadors del nom, funcionen com a tals i presenten flexió de gènere i nombre, tot i que n'hi ha que són invariables pel que fa al gènere. Cal tenir en compte els següents especificadors indefinits:

  • Negatiu -cap: Majoritàriament en la llengua clàssica, ha estat substituït per cap.
  • Qualsevol: Inflexió quant a gènere.
  • Mateix: Es manté invariable quan va darrere d'un substantiu masculí o de formes invariables com (ara, avui, etc.). En canvi,
...
Continua llegint "Determinants indefinits i oracions de relatiu en català: resum i correcció" »

Connectors textuals en català: espai, temps, lògica i estructura

Llengua i literaturaActualitzat el 578,77 KB

Connectors d'espai

  • Aquí, allà, a dalt, a baix, amunt, avall, damunt, al fons...
  • Davant, darrere, dreta, esquerra, al centre, als costats, enmig, als extrems...
  • A prop, lluny, a la vora de, al costat de, allunyat de...

Connectors de temps

  • Anterioritat

    : abans de, abans que, anteriorment, fins que...
  • Simultaneïtat

    : ara, actualment, quan, mentre, mentre que, mentrestant, al mateix temps...
  • Posterioritat

    : després de, tot seguit, més tard, més endavant, tan aviat com...
  • Reiteració

    : sempre que, cada vegada que...
  • Altres

    : aleshores, llavors, de vegades, a vegades, al matí, al migdia, a la tarda, cap al tard, al vespre, al capvespre, de nit, de matinada, l'endemà...

Connectors dialèctics o de relacions lògiques

  • Causa

    : perquè (indicatiu), ja que, com
...
Continua llegint "Connectors textuals en català: espai, temps, lògica i estructura" »

El fet literari: definició, evolució i funcions de la literatura

Llengua i literaturaActualitzat el 3,71 KB

Què és la Literatura?

La literatura és un fet universal present en totes les cultures, fins i tot en aquelles que no tenen escriptura. En aquests casos, la literatura es manifesta de forma oral a través de cançons, endevinalles, rondalles, etc. Cada cultura entén la literatura a la seva manera, ja que cada una té una visió pròpia de la societat i del món.

Què fa que un text sigui literari?

Un text literari té la finalitat de persuadir i busca ser bell, entretingut, formós i enriquidor des del punt de vista del coneixement. A més, pot ser una eina d'evasió.

La literatura és un fet universal?

Sí, la literatura és un fet universal present en totes les cultures.

Totes les cultures tenen literatura?

Sí, totes les cultures tenen literatura,...

Continua llegint "El fet literari: definició, evolució i funcions de la literatura" »

Ball robat de Joan Oliver: resum, personatges i crítica social

Llengua i literaturaActualitzat el 8,86 KB

Comèdia Dramàtica i Triangles Amorosos

Comèdia dramàtica que teixeix tres triangles amorosos paral·lels que:

  • Seran una bomba de rellotgeria (tots en surten malparats).
  • Mostren les inquietuds morals i ètiques d’uns personatges que representen la burgesia liberal de la postguerra.

Nivells de Triangulació i Visió Desencisada

Diferents nivells de triangulació:

  • Tres homes i tres dones.
  • Tres espais (íntims i un semipúblic).
  • Tres temps que es corresponen amb els tres actes.
  • Epíleg que desfà els triangles.

Mostra una visió desencisada (s'esvaeix la il·lusió) de la condició humana enduta per l’instint de la felicitat i el somni edènic. Serveix de paròdia dels melodrames edificants dels anys cinquanta.

Aspectes Destacats per la Crítica

  • Comèdia
...
Continua llegint "Ball robat de Joan Oliver: resum, personatges i crítica social" »

Qui i quan va dur a terme la normativització de la llengua catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 29,7 KB

Variació Lingüística

Les llengües no són entitats monolítiques, inamovibles, uniformes i estatiques, sinó

sistemes que canvien i es refan. No es parla el mateix català a Eivissa que al Penedès; trobam diferêncies entre el català del Segle XII i l'actual, i entre la manera de parlar d'una persona gran i la d'una persona jove. Classificar la variació, dos criteris essencials: variacions associades al grup de parlant s(histöriques, geográfiques i socials) variacions vinculades a la situació comunicativa (registres). Varietats historiques. canvis experimenta la llengua al Ilarg del temps. Variacions diacroniques: variacions experimenta una Ilengua al llarg de la seva histôria (català medieval, catala de la Renaixença) variacions...

Continua llegint "Qui i quan va dur a terme la normativització de la llengua catalana" »

Llengües a Catalunya: bilingüisme, diglòssia i contacte lingüístic

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

Quines són les llengües instal·lades a Catalunya?

Una d'elles és el castellà, que és la segona llengua amb més pes dins de la societat catalana. L'arrelament del castellà a Catalunya s'aprecia en diversos aspectes: és la llengua pròpia d'algunes comarques del País Valencià, i es va expandir en la població a partir del segle XX com a conseqüència d'onades migratòries. És la primera llengua de més de la meitat de la població i la segona per a la resta. També és una llengua d'ús internacional; és la quarta llengua amb més parlants al món.

L'anglès és la tercera llengua amb més pes a Catalunya. La rellevància de l'anglès es deu sobretot al fet de ser la llengua d'ús internacional més estesa.

Quines altres llengües

...
Continua llegint "Llengües a Catalunya: bilingüisme, diglòssia i contacte lingüístic" »