Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

El Modernisme Català (1892-1911): etapes, corrents i artistes clau

Llengua i literaturaActualitzat el 3,38 KB

El Modernisme Català (1892-1911)

Moviment cultural que va néixer a Catalunya a finals del segle XIX.

Factors Històrics Clau

  • Revolució Industrial: Va provocar canvis socials i econòmics significatius.
  • Exposició Universal (1888):
    • Va suposar un gran canvi en les infraestructures de Barcelona.
    • Es va celebrar al Parc de la Ciutadella.
    • Es va crear l'Eixample (projecte d'Ildefons Cerdà).

Objectius i Ideals del Moviment

  • Volien imitar els corrents artístics i culturals d'Europa.
  • Transformar la cultura catalana en una cultura Nacional i Moderna.
  • Criticaven els renaixentistes per ser excessivament tradicionals.
  • El concepte de «Nacional» estava lligat a la Burgesia, representada per la Lliga Regionalista (Enric Prat de la Riba).

Perfil dels Artistes Modernistes

  • Eren
...
Continua llegint "El Modernisme Català (1892-1911): etapes, corrents i artistes clau" »

Anàlisi de "Amor fatal" i "Guardeu-vos de somiar genives esdentegades"

Llengua i literaturaActualitzat el 2,43 KB

Amor fatal en decúbit supí

En Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de l'Ebre S.L., es troba tancat al seu despatx, on no gosa obrir els ulls per tal de no veure el sofà de cuir vermell que hi ha al bell mig del saló. En aquest sofà sempre s'hi han assegut orgullosos els membres de la família Fenolleda i, on ara reposa una fotografia de la flamant model i artista italiana Claudia Cardinale, que va causar furor a l'Europa dels 60.

Gervasi mira els quadres que pengen de les parets de l'estança. Són tots honorables membres de la família que han estat afortunats, tant en els negocis com amb les dones, ja que han tingut diverses amants, entre elles, la Natàlia, la minyona de la casa, que encara l'acompanya. A més, han comès diverses...

Continua llegint "Anàlisi de "Amor fatal" i "Guardeu-vos de somiar genives esdentegades"" »

Símbols i personatges clau de La plaça del Diamant

Llengua i literaturaActualitzat el 3,56 KB

1. Els Coloms: Submissió i Opressió

Els coloms simbolitzen la submissió, la manca de llibertat i l’opressió que pateix la Natàlia. Apareixen sobretot quan es casa amb en Quimet, que li imposa la tasca de tenir cura dels coloms a casa seva, ocupant cada cop més espai fins a asfixiar-la.

El nom Colometa és un diminutiu que li imposa en Quimet, reduint la seva identitat i mostrant com ella es converteix en un ésser fràgil i dominat.

2. El Salfumant: Desesperació i Salvació

El salfumant apareix en un moment de desesperació extrema, quan la Natàlia es troba sola, empobrida i incapaç de tirar endavant els seus fills. Està a punt de beure-se’l per acabar amb la seva vida, però, en aquell instant, la visió dels seus fills li impedeix...

Continua llegint "Símbols i personatges clau de La plaça del Diamant" »

Noucentisme: característiques, Eugeni d'Ors, Guerau de Liost i Josep Carner

Llengua i literaturaActualitzat el 2,38 KB

Eugeni d'Ors (1881-1954)

Eugeni d'Ors va néixer a Barcelona i va estudiar Filosofia i Lletres i Dret. Va ser secretari de l'Institut d'Estudis Catalans i director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Va escriure Glosari, un conjunt d'articles breus que apareixien periòdicament on s'exposava el seu ideari estètic (fonament ideològic del Noucentisme) resumit en:

  • Intervenció: fa referència a l'acció reformadora. Quan s'aplica a l'actuació estètica s'anomena arbitrarietat.
  • Classicisme i mediterranisme: passat grecoromà com un espai públic civilitzador. S'oposen al decadentisme nòrdic dels modernistes.
  • Civilitat i obra ben feta: defensa de Catalunya-ciutat en oposició al ruralisme modernista. Es fomenta l'obra ben feta que comporta
...
Continua llegint "Noucentisme: característiques, Eugeni d'Ors, Guerau de Liost i Josep Carner" »

Vicent Andrés Estellés — Llibre de Meravelles: estil i temes

Llengua i literaturaActualitzat el 3,29 KB

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés

Context històric

El context general és: Vicent Andrés Estellés se situa en la postguerra i la dictadura franquista (anys 1950–1970), un període de forta repressió cultural, censura i castellanització a València. El poeta assumeix el realisme social i el compromís cívic i utilitza la seua obra per trencar el silenci, convertint-se en el gran poeta valencià del segle XX.

Característiques generals

Les característiques generals són: Les seues característiques principals són un estil popular, senzill, directe i col·loquial, utilitzant el valencià de l'Horta per a ser accessible a tothom. Predomina el vers alexandrí i el vers blanc, i fa servir la segona persona per implicar el lector,...

Continua llegint "Vicent Andrés Estellés — Llibre de Meravelles: estil i temes" »

Anàlisi de la novel·la: estructura, temes i personatges (Laura)

Llengua i literaturaActualitzat el 3,79 KB

Estructura

Estructura: Relat iniciàtic: viatge de maduració per la Laura. Argument universal: l'intrús destructor que genera un conflicte (Comarquinal). Triangles amorosos: (L, Tom, P / P, L, Ter). Bipartició de la novel·la en 2 blocs: (relació matrimonial + matrimoni / situació extramatrimonial).

Temps: dos anys, narració lineal.

L'espai: escenari únic (ciutat dels sants). Espai tancat: (dins les cases → boira, aïllament, soledat, bloqueig, coses negatives...).

Narrador: omniscient extern; utilitza ironia, comentaris, judicis, converses, monòlegs interiors.

Temes:

  • Classicisme i intolerància: personatges marginals; no pots triar lliurement si ets d'una classe o altra.
  • Intransigència i sexisme: l'home té tot el poder; masclisme; la
...
Continua llegint "Anàlisi de la novel·la: estructura, temes i personatges (Laura)" »

Oracions subordinades substantives: completives, d'infinitiu, interrogatives i de relatiu

Llengua i literaturaActualitzat el 6,38 KB

Oracions Subordinades Substantives: Guia de Sintaxi Catalana

1. Introducció a les Oracions Subordinades Substantives

Per saber si una oració és substantiva, la podem substituir per un Sintagma Nominal (SN) o un Sintagma Preposicional (S.PREP).

Exemple: Va confirmar que vindria a la festa / Va confirmar la seva assistència.

Per determinar la funció sintàctica de l'oració subordinada, observem per què l'hem substituït (en l'exemple anterior, un Complement Directe - CD).

Tipus d'Oracions Subordinades Substantives

Hi ha quatre tipus principals d'oracions subordinades substantives:

  • Completives
  • D'Infinitiu
  • Interrogatives
  • De Relatiu

2. Oracions Subordinades Substantives Completives

Són aquelles que van introduïdes per la conjunció "que". És important...

Continua llegint "Oracions subordinades substantives: completives, d'infinitiu, interrogatives i de relatiu" »

Conjugació dels verbs catalans ballar i témer: tots els temps

Llengua i literaturaActualitzat el 2,77 KB

Conjugació de Verbs Catalans: Ballar i Temer

Temps Verbals d'Indicatiu: Present, Perfet i Passat Perifràstic

Present d'Indicatiu

  • Ballo / temo
  • Balles / tems
  • Balla / tem
  • Ballem / temem
  • Balleu / temeu
  • Ballen / temen

Perfet d'Indicatiu

  • He ballat / temut
  • Has ballat / temut
  • Ha ballat / temut
  • Hem ballat / temut
  • Heu ballat / temut
  • Han ballat / temut

Passat Perifràstic d'Indicatiu

  • Vaig ballar / temer
  • Vas ballar / temer
  • Va ballar / temer
  • Vam ballar / temer
  • Vau ballar / temer
  • Van ballar / temer

Temps Verbals: Perfet de Subjuntiu, Imperfect i Plusquamperfet d'Indicatiu

Perfet de Subjuntiu

  • Hagi ballat / temut
  • Hagis ballat / temut
  • Hagi ballat / temut
  • Hàgim ballat / temut
  • Hagiu ballat / temut
  • Hagin ballat / temut

Imperfect d'Indicatiu

  • Ballava / temia
  • Ballaves / temies
  • Ballava / temia
  • Ballàvem
...
Continua llegint "Conjugació dels verbs catalans ballar i témer: tots els temps" »

La literatura doctrinal de Ramon Llull: obra, vida i art lul·lià

Llengua i literaturaActualitzat el 4,18 KB

Ramón LLULL:La literatura doctrinal:La literatura doctrinal expressa tots les idees cristianes i les defensava. Durant la Edat Mitjana l’Església es va a dedicar a educar tots els sectors socials. I sobretot als més poderosos: com els reis, nobles, cavallers (per cristianitzar la classe dominant de l’organització feudal). Van a difondre les idees cristianes entre un públic ampli analfabet davant d’un auditori que escolta. El espectacle teatral es va convertir en un bon recurs per captar l’atenció dels creients: primer a través de les cerimònies religioses en llatí i més tard amb representacions dramàtiques complexes caracteritzades per l’ús de la llengua catalana i per una escenografia molt elaborada.VIDA Ramón:Casat
...
Continua llegint "La literatura doctrinal de Ramon Llull: obra, vida i art lul·lià" »

Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres: religió, fe i viatge

Llengua i literaturaActualitzat el 3,13 KB

Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres

Context i interpretació general

La recerca interior de la divinitat

Es tracta d’un dels poemes més marcadament religiosos de tota l’obra poètica de Màrius Torres. Té com a tema central la impossibilitat d’expressar amb paraules la realitat de Déu, de la qual deriva una religió entesa com a recerca interior de la divinitat.

Religiositat personal i context familiar (1939)

El poema és escrit el 1939 i respon a una religiositat diferent de la catòlica oficial. Cal subratllar que aquesta religiositat, que el poeta va conèixer i va fer evolucionar d’una manera molt personal, prové de l’entorn familiar, adepte a la metapsíquica i de tradició republicana i catalanista.

Aquest entorn...

Continua llegint "Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres: religió, fe i viatge" »