Anàlisi de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

Introducció

Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema al segle XIX durant la seva estada a Madrid. "La Pàtria" es va convertir en el símbol de la Renaixença per dos motius principals: l'exaltació del paisatge i la seva posició com a primer poeta culte de gustos romàntics. El poema gira entorn de la llengua i l'enyorança de la pàtria, com a resposta a la castellanització creixent. S'hi fomenta la valoració de la llengua catalana com a símbol identitari i eina d'expressió emocional.

Mètrica i estructura

El poema consta de sis octaves reials, cadascuna formada per vuit versos alexandrins (dotze síl·labes). La rima és consonant, masculina i femenina, seguint l'estructura:...

Conjugació verbal en llatí

Present d'indicatiu: amo, amas, amat, amamus, amatis, amant / rego, regis, regit, regimus, regitis, regunt / moneo, mones, monet, monemus, monetis, monent (audio i capio es conjuguen igual que rego): jo estimo, tu estimes. Verb ser: sum, es, est, sumus, estis, sunt: jo sóc.

Pretèrit imperfet d'indicatiu: amabam, amabas, amabat, amabamus, amabatis, amabant / monebam, monebas, monebat, monebamus, monebatis, monebant / regebam, regebas, regebat, regebamus, regebatis, regebant (també audiebam i capiebam): jo estimava, tu estimaves. Verb ser: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant: jo era.

Pretèrit perfet d'indicatiu: amavi, amavisti, amavit, amavimus, amavistis, amaverunt / monui, monuisti, monuit, monuimus, monuistis,...

Rima i tipus de vers

Rima femenina: versos que acaben en plana o esdrúixola. Rima masculina: acaben en aguda. Vers blanc: no rima, mètrica regular (nombre de síl·labes concret). Vers lliure: no té estructura mètrica fixa ni rima. Calligrama: poema visual que utilitza la disposició dels versos per representar-ho.

Cesura: pausa enmig de vers d'art major (//), 2 hemistiquis. Sinalefa: ajuntar en una síl·laba dues vocals diferents de mots. Rima creuada: patró ABBA. Rima encadenada: ABAB. Rima consonant: coincideixen vocals i consonants des de la tònica. Rima assonant: coincideixen només les vocals des de la tònica.

Mètrica

Mètrica isosil·làbica: versos amb el mateix nombre de síl·labes, amb AMen (-o 8S) i AMaj (9-12S). Mètrica anisosil·làbica:...

Gèneres periodístics d'opinió

L'article d'opinió és un gènere periodístic d'una certa extensió i important, que s'expressen idees i opinions sobre temes d'actualitat o d'interès general. Vegades, l'autor pot anar acompanyat d'una fotografia.

Gèneres d'opinió: article, acudit gràfic, l'editorial: a través d'aquest mitjà, el diari expressa la seva opinió sobre un fet destacat d'actualitat amb la finalitat d'influir en l'opinió pública, sols sobre temes d'una gran rellevància política o social. Mai va signat. Consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.

La columna: variant de l'article d'opinió que té un lloc fix en el mitjà de comunicació. S'hi pot publicar amb periodicitat (cada dia, setmana, mes).

Crític:

Elmetd les conques: Conques: mare i filla, considerades bruixes, la mare mor i la filla té 30 anys i en Met, lidien les traves de l'estrafet gallimarsot.

Met: protagonista, no coneix son pare, l'agent l'estima poc, afectat i físic decadent.

Predicador: fa sermons de la quaresma al poble, bon regent d'avançada edat, calb, amb cara flonja i ulls somorts.

Metge: viu al poble, però quan Met el necessita no acudeix.

Situació: poble de muntanya.

Idili xoc: Laia: captaire de 53 anys, alta i prima, amb càncer, anava descalça, criava conills.

Tit, Josep, captaire de 60 anys, petit, rabassut, cap gros, ulls petits. D'adult li passa carro de grava per damunt. Guardava garrins, la família no el volia.

Rector: el de la casa.

Miquel, campaner i sec: testimoni.

l.L Començats:  al.L, col.L, il.L ,mil.L,sil.L Acabats: el.La,il.La,el.Lar,il.Lar prefix: daban . Sufix: final  infix: mig. Propia: nous sintagmática(ull de bou) impròpia: Només amb.Modalitat: 1enunciatives,2 interrogatives,3 Exclamatives(!),4 imperatives(no) 5optatives(ojala) 6dubitatives

Predicatives, trans O intrans des d’aquí s’oloren les barbacoes-ella reia sense PreucupacionsImpersonals: Temps //Reflexives: cada matí canta// Passives: les restes de la festa foren Recollides per mi// Passives pronominals O reflexives: a la fira es cuinen aquest cap de semana plats internacionalsDIFTONG: dues Vocals mateixa sil.Lava AI-Gúa crexent AI EI II OI UI AU EU IU OU UU / decrexent GÜE QUA Ió  FORTES: AEO FEBLES: IU

TRIFCONG: tres vocals...