Unitat 5

Modernisme:corrent estètic que va dominar els Ambients culturals catalans des del 1892 fins al 1906. Diferents corrents:simbolisme Vitalisme decadentisme espontaneisme prerafaelitisme parnassianisme

Noucentisme:va prendre relleu al Modernisme. Els Valors van ser:classicisme mediterraneïtat civilitat arbitrarisme

Avantguardisme:Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme

Obres Maragall:elogi paraula i “ poesia poesies Visions i cants

Sociolingüística disciplina que estudia les Relacions entre llengua i medi social que es desenvolupa

Bilingüisme us alternat de dues o mes llengües

Conflicte lingüístic:sybstitució lingüística i normativització”

Planificació lingüística normativització Estandardització planificació lingüística

Noucentisme: Origen i Context (1906-1923)

El Noucentisme és un moviment històric i cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya el 1906 amb la publicació del glossari d'Eugeni d'Ors i acaba el 1923 amb el cop d'Estat de Primo de Rivera. Era una estratègia política que tenia com a objectiu transformar la societat i posar-la a l'alçada dels corrents europeus. Els noucentistes tenien interès per crear una Catalunya culta i europea, on la ciutat esdevé l'espai ideal per a la implantació de les noves reformes. La seva intenció era modernitzar Catalunya i acostar-la a Europa. Un dels pilars fou la normalització de la llengua, amb Pompeu Fabra creant el primer diccionari ortogràfic i gramatical català.

El 1906, Eugeni d'Ors, creador...

El Verb

Definició i Funcions

El verb expressa una acció, un estat o un procés, i és el nucli del sintagma verbal. El verb sempre concorda en persona i nombre amb el subjecte. Hi ha verbs de moltes classes, segons si necessiten subjecte o complements o no en necessiten. Els verbs impersonals no tenen subjecte.

Hi ha altres verbs que tot i necessitar un subjecte (implícit o explícit) no han de portar cap altre complement obligatòriament. Molts verbs, però, necessiten un complement o un altre que s'acabi d'expressar el significat.

Tipus de Verbs

• Verbs predicatius: Són el nucli del predicat verbal.
• Verbs transitius: Necessiten un complement.
• Verbs intransitius: No necessiten cap complement.
• Verbs atributius o copulatius: Són els verbs ser, estar

El teatre romàntic

Al segle XIX, el teatre català va passar de ser un entreteniment popular a convertir-se en un gènere de prestigi.

• Serafí Pitarra: L'autor més important. Va inventar el "català que ara es parla" (un llenguatge col·loquial, no arcaic) per connectar amb el poble.
• Del sainet al drama: Es va passar de peces curtes i humorístiques (sainets) a drames més seriosos i tragèdies (com les de Guimerà).
• Èxit social: El teatre en català va guanyar públic i es va professionalitzar, deixant de ser només per a cases particulars o aficionats.

Àngel Guimerà

Considerat el millor dramaturg del segle XIX.

Trajectòria en tres etapes:

• Tragèdies històriques en vers (1879-1889): Influència romàntica. Destaca Mar i cel.
• Drames realistes

Principals figures retòriques i recursos literaris

• Al·literació: repetició d’un so. Sota la sal, sorda la serra.
• Onomatopeia: imitació d’un so real. Cric-crac, tic-tac.
• Paronomàsia: jocs de paraules semblants pel so. Balla – palla.
• Anadiplosi: repetició d’una paraula al final i al principi del següent vers o frase. Riu de vida, vida plena.
• Anàfora: repetició d’un mot al principi de diversos versos o frases. Corre, corre, que el temps vola.
• Epífora: repetició d’un mot al final de diversos versos o frases. Et miro, t’estimo, t’admiro.
• Asíndeton: eliminació de conjuncions. Vine, mira, fuig.
• Polisíndeton: ús excessiu de conjuncions. I riu i canta i balla.
• Hipèrbaton: alteració de l’ordre habitual de les paraules. De dolces

Comprensió lectora [4 punts en total]
1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents
són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les
qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]
a) El narrador publica unes notes d’un amic, que va morir de vell.  F

b) A Santaniol li agradava escriure; era un amant de conrear les
lletres. V
c) Quan Santaniol va morir, feia d’ambaixador.  F
d) El narrador considera que la paraula lletraferit té un valor despectiu.V
e) Santaniol diu que a Dunkerque cap viatger no hi fa una estada
llarga. F

1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots o
expressions següents. [0,5 punts]
 a)...

Tercera part — Tirant a l'Imperi Grec

Té com a font la Crònica de Ramon Muntaner i el capdill Roger de Flor (1307–1313). També recull testimonis de combatents i croats; s'esmenten esdeveniments com la presa de Constantinoble (1453). Aquí comença la relació sentimental entre Carmesina i Tirant i hi ha una quantitat d'episodis amorosos que complicaran la vida de la Viuda Reposada.

Hi apareixen, a més, episodis militars: la reconquesta de terres als turcs i l'alliberament de l'imperi. Un cop retornat a Sicília, Tirant rep una carta de l'emperador de Constantinoble en què li demana ajuda per plantar cara als turcs que han envaït l'imperi. El cavaller s'embarca amb la seva gent i arriba a Constantinoble, on els combats contra els turcs...

Anàlisi formal

Apol·lo i Dafne: l’artista copsà amb aquesta escultura l’instant en què Dafne, perseguida per Apol·lo, es convertia en llorer com a única manera de fugir del déu. Les corbes que descriuen els cossos, més gràcils i menys voluminosos que els de Miquel Àngel, acaben confluint a la base, on la nimfa comença a metamorfosar-se en arbre. El déu cobreix una part del seu cos amb una túnica i la nimfa dissimula la seva nuesa darrere l’explosió del llorer en què s’està transformant.

La base de marbre que sustenta les dues figures s’alça considerablement en el punt on se situa Dafne; això permet accentuar la sensació d’arqueig del seu cos, resultat de la immobilització sobtada provocada per la transformació...