Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres: religió, fe i viatge

Llengua i literaturaActualitzat el 3,13 KB

Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres

Context i interpretació general

La recerca interior de la divinitat

Es tracta d’un dels poemes més marcadament religiosos de tota l’obra poètica de Màrius Torres. Té com a tema central la impossibilitat d’expressar amb paraules la realitat de Déu, de la qual deriva una religió entesa com a recerca interior de la divinitat.

Religiositat personal i context familiar (1939)

El poema és escrit el 1939 i respon a una religiositat diferent de la catòlica oficial. Cal subratllar que aquesta religiositat, que el poeta va conèixer i va fer evolucionar d’una manera molt personal, prové de l’entorn familiar, adepte a la metapsíquica i de tradició republicana i catalanista.

Aquest entorn...

Continua llegint "Anàlisi del poema "Pelegrins" de Màrius Torres: religió, fe i viatge" »

Anàlisi del poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,49 KB

Anàlisi de "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau

Introducció

Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema al segle XIX durant la seva estada a Madrid. "La Pàtria" es va convertir en el símbol de la Renaixença per dos motius principals: l'exaltació del paisatge i la seva posició com a primer poeta culte de gustos romàntics. El poema gira entorn de la llengua i l'enyorança de la pàtria, com a resposta a la castellanització creixent. S'hi fomenta la valoració de la llengua catalana com a símbol identitari i eina d'expressió emocional.

Mètrica i estructura

El poema consta de sis octaves reials, cadascuna formada per vuit versos alexandrins (dotze síl·labes). La rima és consonant, masculina i femenina, seguint l'estructura:...

Continua llegint "Anàlisi del poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau" »

Gramàtica catalana: pronoms febles, oracions i tipologies textuals

Llengua i literaturaActualitzat el 12,16 KB

Gramàtica Catalana: Pronoms i Oracions

Els Pronoms Febles: Funcions i Combinacions

Els pronoms febles són elements essencials en la construcció de frases en català. A continuació, es detallen les seves funcions principals i algunes de les seves combinacions més comunes:

Funcions dels Pronoms Febles

  • Complement Directe (CD): la, el, les, els, en (per a frases indeterminades), ho (per a verbs + frases introduïdes per "que" o "si").
  • Complement Indirecte (CI): li (singular), els (plural).
  • Complement Circumstancial (CC) / Complement de Règim Verbal (CRV):
    • Si el complement comença amb la preposició de, es substitueix per en.
    • Per a altres preposicions, s'utilitza hi.
  • Complement Predicatiu (CPred): hi.

Combinacions de Pronoms Febles (CI + CD)

Quan el...

Continua llegint "Gramàtica catalana: pronoms febles, oracions i tipologies textuals" »

Gramàtica Llatina: Conjugacions Verbals i Declinacions Nominals

Llengua i literatura4,87 KB

Conjugació verbal en llatí

Present d'indicatiu: amo, amas, amat, amamus, amatis, amant / rego, regis, regit, regimus, regitis, regunt / moneo, mones, monet, monemus, monetis, monent (audio i capio es conjuguen igual que rego): jo estimo, tu estimes. Verb ser: sum, es, est, sumus, estis, sunt: jo sóc.

Pretèrit imperfet d'indicatiu: amabam, amabas, amabat, amabamus, amabatis, amabant / monebam, monebas, monebat, monebamus, monebatis, monebant / regebam, regebas, regebat, regebamus, regebatis, regebant (també audiebam i capiebam): jo estimava, tu estimaves. Verb ser: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant: jo era.

Pretèrit perfet d'indicatiu: amavi, amavisti, amavit, amavimus, amavistis, amaverunt / monui, monuisti, monuit, monuimus, monuistis,...

Continua llegint "Gramàtica Llatina: Conjugacions Verbals i Declinacions Nominals" »

Recurs de figures retòriques, mètrica i temes literaris en català

Llengua i literatura8,36 KB

Rima i tipus de vers

Rima femenina: versos que acaben en plana o esdrúixola. Rima masculina: acaben en aguda. Vers blanc: no rima, mètrica regular (nombre de síl·labes concret). Vers lliure: no té estructura mètrica fixa ni rima. Calligrama: poema visual que utilitza la disposició dels versos per representar-ho.

Cesura: pausa enmig de vers d'art major (//), 2 hemistiquis. Sinalefa: ajuntar en una síl·laba dues vocals diferents de mots. Rima creuada: patró ABBA. Rima encadenada: ABAB. Rima consonant: coincideixen vocals i consonants des de la tònica. Rima assonant: coincideixen només les vocals des de la tònica.

Mètrica

Mètrica isosil·làbica: versos amb el mateix nombre de síl·labes, amb AMen (-o 8S) i AMaj (9-12S). Mètrica anisosil·làbica:...

Continua llegint "Recurs de figures retòriques, mètrica i temes literaris en català" »

Guia de gèneres periodístics: article d'opinió, crític i cartes al director

Llengua i literatura3,47 KB

Gèneres periodístics d'opinió

L'article d'opinió és un gènere periodístic d'una certa extensió i important, que s'expressen idees i opinions sobre temes d'actualitat o d'interès general. Vegades, l'autor pot anar acompanyat d'una fotografia.

Gèneres d'opinió: article, acudit gràfic, l'editorial: a través d'aquest mitjà, el diari expressa la seva opinió sobre un fet destacat d'actualitat amb la finalitat d'influir en l'opinió pública, sols sobre temes d'una gran rellevància política o social. Mai va signat. Consta de tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió.

La columna: variant de l'article d'opinió que té un lloc fix en el mitjà de comunicació. S'hi pot publicar amb periodicitat (cada dia, setmana, mes).

Crític:

...
Continua llegint "Guia de gèneres periodístics: article d'opinió, crític i cartes al director" »

Els Contes de la Muntanya: Mans, Veus i Secrets d'un Poble Català

Llengua i literatura5,78 KB

Elmetd les conques: Conques: mare i filla, considerades bruixes, la mare mor i la filla té 30 anys i en Met, lidien les traves de l'estrafet gallimarsot.

Met: protagonista, no coneix son pare, l'agent l'estima poc, afectat i físic decadent.

Predicador: fa sermons de la quaresma al poble, bon regent d'avançada edat, calb, amb cara flonja i ulls somorts.

Metge: viu al poble, però quan Met el necessita no acudeix.
Situació: poble de muntanya.

Idili xoc: Laia: captaire de 53 anys, alta i prima, amb càncer, anava descalça, criava conills.

Tit, Josep, captaire de 60 anys, petit, rabassut, cap gros, ulls petits. D'adult li passa carro de grava per damunt. Guardava garrins, la família no el volia.

Rector: el de la casa.

Miquel, campaner i sec: testimoni.
...
Continua llegint "Els Contes de la Muntanya: Mans, Veus i Secrets d'un Poble Català" »

Tòpics amor cortès

Llengua i literatura2,15 KB

L'AMOR CORTÉS:les manifestacions amoroses solien reproduir el sistema de vasallatge feudal,el trobador es declarava servidor,fidel i lleial a la dama,d'igual maneraq el poble,eren servidors,fidels i lleials al senyor feudal.El torbador considerava la dama com un esser superior xq ho era en jerarquia. La dama havia de ser una señora casada,les donzelles no tenien cap categoria social i assolien la del marit en casarse.Es tractava dun amor prohibit q calia ocultar de la gelosia i les represalies del marit.Al triangle Amorós,solien afegirse els lausengiers,q eren uns envejosos o difamadors q revelaven la relació amorosa entre el trobador i la dama. El senyal era un pseudonim q utilitzava el trobador per a referirse a la dama i axina amagava
...
Continua llegint "Tòpics amor cortès" »

Crim de germania resum per capítols

Llengua i literatura2,57 KB

Miquel Martí i Pol, un dels poetes que més ha connectat amb el públic, superant amb escreix la barrera lectora d'aquest gènere minoritari. L'obra es pot classificar en dos períodes. El primer, correspon als primers llibres "La fàbrica" està marcat per una estètica més realista. L'altre és format per una poesia més intimista, en què l'autor reflexiona sobre la seua situació personal. Xavier Casp: Activista cultural, va fer pont entre les generacions de preguerra i els autors més joves. En la seua poesia les constants temàtiques són: El catolicisme fervent, la preocupació per la dimensió religiosa de l'esser humà, el amor conjugal i la família. María Beneyto L'obra poètica comença amb el llibre "Altra Veu", la seua poesia
...
Continua llegint "Crim de germania resum per capítols" »

Exemples paraules esdrúixoles

Llengua i literatura2,36 KB

l.L Començats:  al.L, col.L, il.L ,mil.L,sil.L Acabats: el.La,il.La,el.Lar,il.Lar prefix: daban . Sufix: final  infix: mig. Propia: nous sintagmática(ull de bou) impròpia: Només amb.Modalitat: 1enunciatives,2 interrogatives,3 Exclamatives(!),4 imperatives(no) 5optatives(ojala) 6dubitatives


Predicatives, trans O intrans des d’aquí s’oloren les barbacoes-ella reia sense PreucupacionsImpersonals: Temps //Reflexives: cada matí canta// Passives: les restes de la festa foren Recollides per mi// Passives pronominals O reflexives: a la fira es cuinen aquest cap de semana plats internacionalsDIFTONG: dues Vocals mateixa sil.Lava AI-Gúa crexent AI EI II OI UI AU EU IU OU UU / decrexent GÜE QUA Ió  FORTES: AEO FEBLES: IU

TRIFCONG: tres vocals...

Continua llegint "Exemples paraules esdrúixoles" »