Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Modernisme i Noucentisme: Diferències i punts en comú

El Modernisme i el Noucentisme són dos corrents literaris que comparteixen la voluntat de modernitzar la cultura catalana i connectar-la amb Europa, així com la idea que la literatura pot transformar la societat. En tots dos moviments hi ha una presència destacada d’intel·lectuals que reflexionen sobre el paper de l’art, com Joan Maragall en el Modernisme o Eugeni d'Ors en el Noucentisme.

Tot i això, es diferencien clarament en la seva visió:

• Modernisme: Moviment més rebel, individualista i subjectiu, que defensa la llibertat creativa, la inspiració i els sentiments, amb una imatge d’artista bohemi i crític amb la societat.
• Noucentisme: Aposta per l’ordre, la raó i la disciplina,

Salvador Espriu: Vida i llegat literari

Salvador Espriu (1913–1985) va ser un dels escriptors més influents de la literatura catalana del segle XX. Va néixer a Santa Coloma de Farners, però va créixer a Barcelona i passava els estius a Arenys de Mar, un indret que apareix recurrentment a la seva obra sota el nom simbòlic de Sinera (Arenys escrit a l'inrevés).

Va estudiar Dret i Història Antiga a la universitat, però la seva trajectòria vital i literària va quedar profundament marcada per la Guerra Civil Espanyola. Durant la dictadura de Francisco Franco, va mantenir el compromís d'escriure en català, malgrat la forta repressió lingüística de l'època.

La seva obra explora temes universals com:

• La mort i el pas del temps.
• La identitat

Anàlisi Temàtica i Personatges de La Plaça del Diamant

La Recuperació de la Identitat: Un Procés de Supervivència

El tema central de l'obra és la maduració i la recuperació de la identitat. Narra el procés de supervivència de la protagonista, que passa de ser la Natàlia original a convertir-se en Colometa (perdent la seva identitat sota el domini de Quimet) per, finalment, recuperar-se com a Natàlia. Aquest viatge conclou amb un alliberament simbòlic:

• El "crit d'infern" a la plaça del Diamant.
• L'acte de marcar la seva antiga casa amb un ganivet per tancar el passat.

Soledat i la Percepció del Temps

La novel·la reflecteix el sentiment d'aïllament de la protagonista, qui sovint se sent perduda i sense rumb en el món. El temps no...

1. Verbs i Conjugacions

El català té tres conjugacions verbals principals, cadascuna amb un model representatiu:

• 1a conjugació: Verbs acabats en -ar (Exemple: cantar).
• 2a conjugació: Verbs acabats en -er o -re (Exemples: témer i perdre).
• 3a conjugació: Verbs acabats en -ir (Exemples: dormir i servir).

Per què serveixen els verbs models?

Un verb model és un exemple que ens ajuda a aprendre a conjugar altres verbs i a determinar si són:

• Verbs regulars: Segueixen estrictament el model de conjugació. (Exemple: Jo canto, tu cantes, ell canta, nosaltres cantem, vosaltres canteu, ells canten).
• Verbs irregulars: No segueixen el model establert. (Exemple: Jo vaig, tu vas, ell va, nosaltres anem, vosaltres aneu, ells van).

Formes no personals

Aquestes...

El Mode Subjuntiu

El mode subjuntiu s’utilitza per a expressar fets possibles, dubtes i desitjos. L’imperfet, a més, s’usa en les oracions condicionals (exemple: Si estudiares més, aprovaries). Aquest temps verbal presenta dues formes en cada persona.

L'Accentació i la Síl·laba Tònica

L’accentuació és el sistema que utilitzem per a indicar quina síl·laba pronunciem amb més intensitat en les paraules polisíl·labes. La síl·laba que pronunciem amb més intensitat s’anomena síl·laba tònica; la resta són àtones.

Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen en:

• Agudes: última síl·laba.
• Planes: penúltima síl·laba.
• Esdrúixoles: antepenúltima síl·laba.

Regles Generals d'Accentació

• Els mots

Oracions Subordinades d'Infinitiu

Les oracions subordinades d'infinitiu poden exercir diverses funcions sintàctiques:

• Subjecte: Ens complau convidar-vos al casament de la nostra filla.
• CD: Pretenien fer-nos combregar amb rodes de molí.
• CRV: Penseu de comprar les entrades per al concert d'Alejandro Sanz.
• Complement del nom: Li passava la idea de tirar-se pel balcó.
• Complement de l'adjectiu: És indigne de considerar-se amic nostre.
• Atribut: El seu gran objectiu era guanyar la lliga.

Les proposicions d'infinitiu poden anar introduïdes per la preposició de en els següents casos:

• Quan funcionen com a subjecte i apareixen postposades: Ens complau (de) convidar-vos al casament de la nostra filla.
• Quan funcionen com a CD d'un verb que expressa voluntat,

Models de Conjugació Verbal en Català

Formes Simples

Tipus d'oracions predicatives

Tipus: transitiva / intransitiva / activa / passiva / reflexiva / recíproca / impersonal (sense subjecte: hi ha, plou).

Modalitat de l'oració

• Enunciativa
• Interrogativa
• Exclamativa
• Dubitativa
• Desiderativa
• Imperativa

Verbs

• Passat perifràstic: vaig menjar
• Passat simple (literari): menjà
• Perfet: he menjat

Polifonia i realitat textual

Polifonia: conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa. Distingim entre:

Realitat externa

1. Autor real / emissor real: l'autor real del text, l'emissor que produeix realment el text; el lector real, el receptor real.
2. Autor model: la imatge que cada lector es fa de l'autor real a partir de la lectura; també hi ha lector model: tipus de lector a qui va adreçat

Quim Monzó: Mestre de la Narrativa Breu i la Ironia

Quim Monzó és, juntament amb Pere Calders, l'autor que més i millor ha conreat la narrativa breu a la nostra literatura. Els seus contes sorprenen i pertorben per la seva originalitat i pel seu sentit de la ironia.

Estil i Prosa

Cada paraula que escriu és insubstituïble. La seva prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament, sinó que cada frase, cada paraula, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint-ne un de nou; les frases fetes deixen de ser tòpiques.

Temes Centrals

Els seus contes són un reflex de la societat contemporània, ja que se centren al voltant de conflictes sentimentals. Aquest autor narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.

Altres temes...

La rondalla i la llegenda en la tradició catalana

La rondalla és una narració popular i tradicional, destinada als nens. N'hi ha de molts tipus, però les més abundants són les meravelloses. Les rondalles de bèsties, protagonitzades per animals que simbolitzen les persones i el seu comportament, en fan un retret moral.

La llegenda: és una narració escrita que recull un fet històric real, però que al llarg dels anys ha estat reinterpretat amb la incorporació d'elements imaginaris.

Víctor Català i l'obra mestre "Solitud"

Víctor Català: La seva narrativa es divideix en quatre etapes: 1- Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Solitud. 2- Un film (3.000 metres) i un recull de contes. 3- Marines i Contrallums. 4- Vida mòlta i Jubileu....