Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Qüestionari de Literatura Catalana del Segle XIX

Secció 2

• 1. Un mestre en Gai Saber és? → b) El guardó que s'entregava als que guanyaven tres vegades un premi ordinari als Jocs Florals.

• 2. Quins d'aquests autors són importants en l'escena teatral del XIX? → d) Frederic Soler i Àngel Guimerà.

• 3. Què reivindicava Rubió i Ors? → a) La recuperació d'una literatura en català, entre altres coses.

• 4. Com es presenta Verdaguer a recollir un premi dels Jocs Florals? → d) Vestit de mossèn.

• 5. Què critica Zola de La Papallona en el pròleg de la traducció? → c) L'excessiva emotivitat dels protagonistes.

• 6. Quins d'aquests són objectius de la Renaixença? → c) Recuperar i depurar la llengua catalana, fomentar l'aparició de nous escriptors

Modernisme i Noucentisme: Dos moviments oposats

El Modernisme (1892-1911) i el Noucentisme (1906-1923) són dos moviments culturals catalans consecutius que representen dues maneres oposades d’entendre la cultura i la societat.

El Modernisme: Renovació i ruptura

El Modernisme és un moviment de renovació i ruptura amb la tradició. Els seus autors volien transformar la societat a través de l’art i defensaven la llibertat creativa i l’individualisme de l’artista. Sovint, l’artista modernista és un bohemi enfrontat a la societat burgesa. Estèticament, es caracteritza per la diversitat, la importància de la natura, el simbolisme i l’expressió dels sentiments. Autors destacats són Joan Maragall i Santiago Rusiñol.

El Noucentisme:

La Renaixença

La Renaixença és un moviment cultural del segle XIX que té com a objectiu recuperar el català com a llengua literària després de la seva decadència. Apareix en un context de Romanticisme europeu, creixement de la burgesia i situació de diglòssia (castellà com a llengua culta i català com a llengua oral).

Els seus objectius principals són:

• Donar prestigi al català.
• Crear literatura culta.
• Recuperar la identitat catalana.
• Inspirar-se en el passat medieval.
• Unificar la llengua.

El fet més important és la restauració dels Jocs Florals l’any 1859, que impulsen la literatura en català.

El Romanticisme

El Romanticisme és un moviment europeu que dona més importància al sentiment, la imaginació i la llibertat que a la raó....

Cerverí de Girona: "Si nuyll temps fui pessius e cossiros…"

Introducció

Poema trobadoresc del segle XIII. Cerverí de Girona és un dels trobadors més prolífics de la Corona d’Aragó i destaca per la seva tècnica i consciència literària. El text és una cançó amorosa (fin’amor), però amb un to personal i metapoètic.

Tema general

L’alegria amorosa del jo líric gràcies a una dama idealitzada. El tema central és l’amor cortès amb presència del tòpic de la fin’amor, que presenta l’amant com a servidor fidel i humil de la dama.

Estructura externa (mètrica i forma)

• 5 estrofes de 7 versos + 2 estrofes finals diferents (tornada).
• Decasíl·labs, rima consonant masculina.
• Esquema habitual: ABBACCC a les primeres estrofes; tornada

Normes Fonètiques i Ortogràfiques

Consonants Oclusives

Les consonants oclusives es classifiquen segons la sonoritat:

• Oclusives sonores (vibren): b, d, g.
• Oclusives sordes (no vibren): p, c (o k), t.

Després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats: p. ex., príncep (perquè el derivat és principat).

Excepcions: S’escriuen amb c mots com: ànec, fàstic, etc., encara que en el subjuntiu hi hagi una g (p. ex., comprengui, entengui).

Dígrafs

Grup de dues grafies que representen un sol so:

• Dígrafs consonàntics: gu (guerra), ix (reixa), ny (conya), rr (sarró), ig (raig), ll (ballador), qu (raqueta), ss (pastisseria).
• Grups consonàntics amb sons africats: tg (metge), ts (tsària), tj (viatjar), tx (dutxar)

El Catalanisme Cultural: La Renaixença

El catalanisme cultural va néixer a mitjan segle XIX com un moviment per recuperar la llengua, la literatura i la cultura catalanes, que s’havien anat perdent des del segle XVIII a causa del centralisme espanyol. Després dels decrets de Nova Planta i la imposició del castellà com a llengua oficial, molts catalans volien tornar a donar valor i prestigi al català i a les tradicions del país.

La Renaixença: Punt de Partida

Aquest moviment rep el nom de Renaixença, i és considerat el punt de partida del catalanisme. El seu inici simbòlic es troba l’any 1833, quan Bonaventura Carles Aribau va escriure l’"Oda a la Pàtria", un poema que exaltava la llengua i l’amor per Catalunya.

Fites Literàries

PERSONATGES

Natàlia-Colometa

Òrfena de mare, no estima son pare, casat en segones núpcies; viu marcada pel fracàs matrimonial dels seus pares. És una dona bondadosa, valenta, fràgil i també irònica. Com Rodoreda destaca en el pròleg a la novel·la, es tracta d’una novel·la d’amor, però mancada de sentimentalismes: es casa amb Quimet i hi viu per amor; també ho fa així amb Antoni. Igualment, intenta assassinar els fills perquè no pateixin moguda per l’amor que sent.

El personatge passa per tres etapes:

1. Natàlia

Dependenta en una pastisseria, promesa d’en Pere, amiga de la Julieta. S’enyora de la mare morta. Correspon a l’etapa de la primera joventut.

2. Colometa

Dona d’en Quimet, que li imposa aquest nom, símbol, juntament...

La Renaixença

La Renaixença és un moviment cultural, literari i lingüístic que sorgeix a Catalunya durant el segle XIX, a partir de 1830, i que té com a objectiu principal recuperar la llengua i la cultura catalanes després d'un llarg període de decadència. Durant els segles XVII i XVIII, anomenats la Decadència, la literatura catalana gairebé havia desaparegut com a llengua de cultura i havia estat substituïda pel castellà, sobretot en els àmbits polític, administratiu i literari. En aquest context, la Renaixença vol restaurar el prestigi del català i reconstruir una identitat cultural pròpia.

Orígens i context cultural

El moviment s'inscriu dins del romanticisme europeu, que posava èmfasi en els sentiments, la natura, la...

Complement de Règim Verbal (CRV)

Definició: És un complement que depèn del verb i que necessita obligatòriament una preposició.

Estructura i Exemples

L'estructura bàsica és: Verb + Preposició + CRV.

• Parlem de futbol. (CRV)
• Deixem de somiar. (CRV)

Verbs que regeixen CRV

• rebel·lar-se contra
• confiar en
• dependre de
• comptar amb
• reflexionar sobre
• dedicar-se a
• creure en

Pronominalització del CRV

• Cas 1: Si la preposició és de ➜ s'utilitza el pronom en.
  Exemple: Parlo de l’Anna ➜ En parlo. (CRV)
• Cas 2: Si hi ha qualsevol altra preposició ➜ s'utilitza el pronom hi.
  Exemple: Reflexiona sobre el futur ➜ Hi reflexiona. (CRV)

Complement Circumstancial (CC)

Definició: Element que afegeix informació sobre les circumstàncies de l'acció del verb (com,...

Guia Ràpida: Estructura de Textos Instructius i Gramàtica

Característiques dels Textos Instructius

Breu i Esquemàtic (Краткий и схемный)

• Què fer: Texts curts, oracions senzilles i clares.
• Exemple: “Posa el brou a bullir.”

(Тексты короткие, предложения простые и ясные. Пример: «Поставь бульон вариться.»)

Organització en Llista (Организация в списке)

• Què fer: Passos numerats o ordinals.
• Exemple:
  1. Posa l’oli.
  2. Afegeix la carn.

(Шаги с номерами или порядковыми номерами. Пример: 1. Положи масло. 2. Добавь мясо.)

Connectors d'Ordre i Temps (Соединители порядка)

• Què fer: