Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Quines són les llengües instal·lades a Catalunya?

Una d'elles és el castellà, que és la segona llengua amb més pes dins de la societat catalana. L'arrelament del castellà a Catalunya s'aprecia en diversos aspectes: és la llengua pròpia d'algunes comarques del País Valencià, i es va expandir en la població a partir del segle XX com a conseqüència d'onades migratòries. És la primera llengua de més de la meitat de la població i la segona per a la resta. També és una llengua d'ús internacional; és la quarta llengua amb més parlants al món.

L'anglès és la tercera llengua amb més pes a Catalunya. La rellevància de l'anglès es deu sobretot al fet de ser la llengua d'ús internacional més estesa.

Quines altres llengües

«Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble i l'encàrrec de recuperar la dignitat col·lectiva de valencians i valencianes. Amb el desdoblament del jo poètic, aquest s’adreça a un «tu» que protagonitza tot el poema («assumiràs», «tu seràs», «patiràs», «et seguirà», «diràs») i que identifiquem clarament amb l’autor. Caldrà assumir la responsabilitat de la defensa, de la lluita per a salvar els vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la col·lectivitat, el poble, tal com indica el títol.

«Cant de Vicent»

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat. El cant a...

Context Històric i Social

A Catalunya, l'expansió econòmica, les posicions polítiques del catalanisme i les dures condicions de treball que van propiciar l'organització de sindicats, van configurar un context social i cultural complex.

El Modernisme Català

Orígens i Influències

El Modernisme, moviment cultural de finals del segle XIX i principis del XX, va rebre influències de França, Alemanya i Anglaterra.

El Modernisme Literari (1890-1910)

• Primer Període (1890-1900): Caracteritzat per la revista L'Avenç.
• Segon Període (1900-1910): Es centra en el moviment, s'inicia amb la revista Joventut. Aquest període destaca per l'enfrontament entre l'artista i la societat.

Autors Destacats del Modernisme

• Poesia: Joan Maragall
• Novel·la: Víctor Català,

Veu narrativa

A La plaça del Diamant, la narració està feta per una narradora autodiegètica en primera persona, que relata la seva pròpia vida. Natàlia, ja adulta, recorda el seu passat com a Colometa, mostrant el seu procés de maduració. Utilitza el monòleg autobiogràfic amb focalització interna fixa, expressant pensaments i emocions íntimes. La narració és cronològica, però sense referències temporals precises, amb un llenguatge senzill, expressiu i simbòlic. Inicialment hi ha dissonància entre narradora i personatge, però al final es transforma en consonància, acceptació i alliberament personal.

El simbolisme dels coloms

Els coloms simbolitzen la identitat de la protagonista, que passa a ser “Colometa” per imposició...

Interpretacions i context de l'obra

Els versos responen, en l'aspecte formal, al to paisatgístic heretat de l'Escola Mallorquina, amb elements habituals com el cel, la muntanya, els jardins o la tardor. Alguns autors hi han vist poc més que una elegia referida a un món idíl·lic perdut (Josep M. Llompart); uns altres, per contra, el consideren, si no un poema de caràcter militant, sí una presa de posició enfront de l'ocupació política de l'illa (Montserrat Moral de Prudon). Una tercera opinió (Monique de Lope) el valora com la descripció d'una Mallorca que, encara que no es mostra inflamada per la situació bèl·lica d'una manera explícita, anuncia un món que s'acaba, que sucumbeix als desastres de la guerra.

Funció del títol

El poema «Ací» forma part del Llibre de meravelles, publicat el 1971. Enquadrat en l'etapa de la postguerra, el llibre es divideix en tres parts, i el poema que comentem pertany a la part central. En aquesta secció trobem records feliços que contrasten amb l'obscuritat que van provocar la guerra i la postguerra, però segueix apareixent l'amor com a element que ajuda a superar les misèries.

Estructura i contingut

En aquest poema, l'autor empra la narració i la descripció per retratar la realitat de la València d'aquell temps. El poema està format per 38 versos alexandrins (de 12 síl·labes). Els versos són blancs, ja que no rimen entre si, però segueixen unes pautes mètriques. El tema central és l'evocació d'Ausiàs March.

Encara...

Maria-Mercè Marçal: Veu del feminisme

L'autora Maria-Mercè Marçal escriu durant la Transició democràtica i és un referent del feminisme i el nacionalisme d'esquerres a Catalunya. La seua divisa —haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida— resumeix la seua triple rebel·lia. Les seues influències principals són la cançó popular, el surrealisme, la lírica medieval i autores com Leveroni o Tsvetàieva.

Bruixa de dol (1979)

El títol uneix la bruixa —figura rebel i poderosa— amb el dol —pèrdua i resistència—. L'obra gira al voltant de la llibertat individual i col·lectiva, la reivindicació del cos, el desig femení i la sororitat entre dones.

"Vuit de març"

Transforma el Dia de la Dona en un ritual de renaixement...

Les oracions subordinades es classifiquen principalment en tres grans grups: substantives, adjectives i adverbials.

Oracions Subordinades Substantives

Ocupen la posició d'un Sintagma Nominal (SN) i realitzen les funcions pròpies d'un nom, com ara Subjecte, Complement Directe (CD), Complement Indirecte (CI), Complement de Règim Verbal (CRV), Atribut (Atr) o Complement del Nom (CN).

Tipus i Funcions

• Subjecte: Ocupen el lloc del subjecte. Sovint apareixen amb verbs de sentiment (molestar, agradar) o construccions del tipus ser + atribut. Exemples:
  • Em molesta que no truquis.
  • És divertit que ens reunim tots.
• Complement Directe (CD): Funcionen com a CD, especialment amb verbs de dicció (dir, respondre) o de voluntat (voler, desitjar). Exemples:
  • Li va

Guia Essencial de Figures Retòriques i Literàries

Figures de Repetició i Sonoritat

• Al·literació: Repetició d’un mateix so, a vegades amb un sentit. Ex: carro.
• Anàfora: Repetició d’una paraula o fragment en una posició concreta, normalment al principi del vers.
• Anadiplosi: Cadena de paraules on el final d'un vers o frase és el principi del següent. Ex: fat: destí.
• Asíndeton: Eliminació de la conjunció "i" en una enumeració. Ex: compro pa, llet, galetes.
• Polisíndeton: Ús excessiu de la conjunció "i" en una enumeració. Ex: compro pa i llet i galetes.
• Paral·lelisme: Repetició d’una estructura sintàctica. Ex: "Què li darem…" – Jacint Verdaguer.
• Gradació: Enumeració ordenada de menor a major o a la inversa. Ex: A la taula

Literatura catalana: segles XIX, XX i XXI

Segle XIX

La literatura catalana del segle XIX està marcada per la Renaixença (1833-1890), moviment que recupera la llengua i la cultura catalanes després de segles de decadència. També es restauren els Jocs Florals (1859).

Bonaventura Carles Aribau inicia el moviment amb Oda a la Pàtria. El gran poeta és Jacint Verdaguer, autor de L’Atlàntida, Canigó i Idil·lis i cants místics. En teatre destaca Àngel Guimerà amb Mar i cel, Terra baixa i Maria Rosa.

El Romanticisme dona importància als sentiments, la imaginació i la natura. L’Escola Mallorquina aporta una poesia més culta i clàssica amb Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

A finals de segle apareixen el Realisme i el Naturalisme,...