Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Ausiàs March: Vida i Obra

La Poesia d'Ausiàs March: Característiques

Ausiàs March va escriure 128 poemes. El seu concepte de l'amor ja no és l'amor cortès. La llengua que utilitza és un català ric i sense provençalismes.

La Soledat del Poeta

La complexitat de l'ésser humà es reflecteix en els seus versos. Sent una contradicció terrible davant l'amor.

Això l'aboca a una tristesa interior absoluta i arriba a afirmar que si el lector no té una tristesa semblant, no l'entendrà.

Classificació Temàtica de l'Obra d'Ausiàs March

L'obra d'Ausiàs March gira al voltant d'un eix central: l'amor. Els seus poemes es poden dividir en sis cicles:

• Plena de Seny: Els dos s'estimen, però no en la mateixa mesura. Ell l'estimarà fins a la mort.
• Lliri

Nuclis temàtics

• Cavalleresc: El cavalleresc, en què apareixen duels, parlaments, batalles, etc. L'heroi destaca per damunt de la resta de personatges. Es descriuen de manera més realista i detallada.
• Històric: L'històric: la vida de la cort, les guerres contra els turcs, la caiguda de Constantinoble.
• Quotidià-realista: El quotidià-realista, amb una visió satírica, humorística i sense prejudicis dels defectes i passions dels personatges, i en la descripció de la vida quotidiana i de les escenes amoroses eròtiques i cortesanes.

Una nova concepció de la poesia

La difusió i les edicions de l'obra del nostre autor més conegut, amb l'expansió de la impremta, van fer que fos admirat i imitat per autors del Segle d'Or de la literatura castellana....

Evolució de la Poesia Catalana Actual (Dècades 70-90)

La poesia de la dècada del setanta presenta encara uns contorns imprecisos. Els poetes retornen a la poesia elaborada formalment i deixen en un segon pla el compromís social.

La poesia no-realista presenta les característiques següents:

• La poesia es considera com un discurs autònom, contrari a la lògica del realisme.
• La paraula poètica adquireix nous valors: deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a suggerir, a evocar.
• La poesia es torna a considerar una eina d'investigació de la subjectivitat del poeta.
• Apareixen arguments innovadors, com ara la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme.

Durant els vuitanta,...

Fitxa del text

1.- Aquest text és una [notícia/assaig/article...], publicat en [lloc], el (data), i el seu autor és [autor]. El text pertany a l'àmbit d'ús [educatiu/literari/periodístic/... ], el seu canal és (oral/escrit), i el seu codi és (valencià oriental/occidental/estàndard). El tema principal és [tema].

Estructura i parts

2.- El text es divideix en [dues/tres/quatre] parts, que es corresponen amb els següents paràgrafs: el primer paràgraf [introdueix el tema/presenta un cas/... ]. Els paràgrafs centrals [desenvolupen arguments/aporten dades/... ]. Finalment, el darrer paràgraf [conclou amb una opinió/proposa una solució... ]. L'estructura del text és [deductiva/inductiva/encuadrada] perquè la tesi es troba al [principi/

Conjugació del verb "saber"

Indicatiu

• Present: jo sé, tu saps, ell/ella sap, nosaltres sabem, vosaltres sabeu, ells/elles saben
• Perfet: jo he sabut, tu has sabut, ell/ella ha sabut, nosaltres hem sabut, vosaltres heu sabut, ells/elles han sabut
• Imperfet: jo sabia, tu sabies, ell/ella sabia, nosaltres sabíem, vosaltres sabíeu, ells/elles sabien
• Passat simple: jo sabí, tu saberes, ell/ella sabé, nosaltres sabérem, vosaltres sabéreu, ells/elles saberen
• Passat anterior: jo haguí sabut, tu hagueres sabut, ell/ella hagué sabut, nosaltres haguérem sabut, vosaltres haguéreu sabut, ells/elles hagueren sabut
• Futur: jo sabré, tu sabràs, ell/ella sabrà, nosaltres sabrem, vosaltres sabreu, ells/elles sabran
• Condicional: jo sabria, tu sabries, ell/

La narrativa del segle XIX

Precedents de la narrativa realista: el costumisme

La prosa costumista pren la realitat immediata com a matèria literària i va preparar el camí de la novel·la realista posterior.

El realisme i el naturalisme

El realisme és el corrent artístic de mitjan segle XIX —oposat al Romanticisme— que es caracteritza per voler representar la realitat immediata. En el seu naixement, tingueren molta influència la fe en el progrés social, els descobriments de les ciències naturals i les noves ideologies socials.

Els precursors més immediats foren els escriptors francesos Honoré de Balzac i Stendhal. El novel·lista Gustave Flaubert va ser l'ideòleg del realisme literari.

El naturalisme

Durant l'últim terç del segle XIX,...

Pronoms febles: funcions i usos

1a persona

• CD: Em peguen. Ens castiguen.
• CI: M’han pres el pèl. Ens ha ofert un obsequi.

2a persona

• CD: Et criden. Us renyaran.
• CI: Et fan una analítica. Us donen les gràcies.

3a persona

• CD: Es dutxa. Es banya.
• CI: Es talla les ungles.
• EL/LA/ELS/LES (CD - SN determinat): He trobat la Júlia i no l’he saludada.
• EL/LA/ELS/LES (Atribut - SN determinat): Són les deu o encara no les (ho) són?
• HO (CD - neutre, oració): Vols venir o t’ho has de pensar?
• HO (Atribut - adjectiu, SN indeterminat): És metge o no ho és?
• LI/ELS (CI): No li asseguro que arribi. Fes-los un bon regal.

Adverbi EN

• Subjecte (nucli indeterminat, quantificat): En falten encara tres.
• CN / C Adj: És plena de vi o encara no n’és plena?
• CD (nucli indeterminat,

'Invasió subtil i altres contes': el futbol

A Invasió subtil i altres contes hi ha dos contes que tracten sobre el futbol. Són els següents:

Esport i ciutadania

Esport i ciutadania ens parla d'un partit de futbol on es va produir un prodigi. Quan faltaven sis minuts, un dels jugadors estrangers va marcar tres gols, fent guanyar l'equip. El capità de l'equip contrari va protestar en nom del club. Els crítics no van trobar cap indici que violés el reglament i van acordar que el campió fos l'equip que havia quedat en segon lloc.

Filomena Ustrell

Filomena Ustrell ens explica la vida de la Filomena. Aquesta s'acaba quedant sola al món després de la mort del seu pare, la seva mare i el seu marit. S'havia quedat embarassada. A en Felipó, el...

1. Definició i Cronologia de la Decadència

Defineix el terme Decadència i situa’l cronològicament. Cita els tres corrents literaris que són propis d’aquesta època. (1 p.)

La Decadència es va produir al segle XV, marcant la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Aquest període s'estén aproximadament des de la caiguda de Constantinoble (1453) fins a la Revolució Francesa (1789). Són tres segles i mig en què la societat europea va configurar un nou ordre sociopolític, una nova manera d'entendre el món i una nova sensibilitat artística.

En el context català, la Decadència implica una decadència de la literatura catalana culta. L'expansió de l'Humanisme italià va constituir la base i el punt de partida dels grans...

Substrat

Llengua que és substituïda per una altra com a conseqüència de la invasió d'un altre poble. No desapareix totalment, sinó que deixa una sèrie d'influències, en major o menor intensitat, damunt la llengua invasora. Les influències de substrat es donen en el moment en què la llengua encara no està formada.

Tipus

Substrat Indoeuropeu

Procedent del centre d'Europa, la seva influència lingüística és palesa en els topònims acabats en -ú.

Grec

El poble grec arribà a les nostres costes cap al segle VII aC, mogut per un afany comercial. El substrat grec queda reduït a la toponímia: Roses, Empúries... i al lèxic comú: palangre, calaix, etc.

Els fenicis arriben també empesos per un afany comercial. Destaquem la fundació d'una...