Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi dels Personatges de Terra Baixa

Marta

Marta es pot considerar un personatge marginat. Es deixa dur per en Sebastià des de ben petita i es mostra feble davant d'ell. Aquest personatge és amable i dòcil per una banda, i agressiu per una altra. Els seus sentiments per en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no el suporta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós, s'enamora d'ell i vol fugir amb ell a la Terra Alta.

El símbol de la moneda representa la riquesa, no exclusivament econòmica; també és la "granota" des del punt de vista d'en Sebastià, ja que diu que se la va trobar un dia de pluja en un terreny enfangat.

Manelic

Manelic és originari de la Terra Alta, símbol de la puresa, la...

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

L'autor va morir i no acabà l'obra, però el manuscrit passà a Martí Joan de Galba, qui va acabar la novel·la. En el Tirant lo Blanc hi ha tres plans: el cavalleresc, on abunden les accions militars; l'històric, amb referències de l'època; i el realista.

Es tracta d'una novel·la complexa, fantàstica i militar, que l'autor va convertir en una novel·la moderna. El tema narra les històries d'un cavaller que aconseguí ser capità, posa fi a l'amenaça dels turcs contra Constantinoble i es casa amb Carmesina.

Els personatges i l'estil

Els personatges són moderns, semblen reals i evolucionen al llarg de l'obra. En la prosa del Tirant estan presents l'estil culte i el col·loquial.

Ausiàs March: La Revolució

1. La literatura catalana durant la postguerra (1939-1960)

El 1939, després de tres anys de guerra, la llengua catalana va quedar fora de l'oficialitat i va passar a la clandestinitat. El règim franquista la considerava una amenaça per a la unitat d'Espanya; per això, en acabar la Guerra Civil, es va prohibir la llengua, es va imposar la censura i es va produir l'exili d'intel·lectuals.

Després de 1939, la novel·la va reaparèixer lentament. El 1947 va ser un pas important amb el Premi Joanot Martorell. Als anys 50 es va produir una dinamització i van començar a escriure escriptors d'abans, com Mercè Rodoreda. Als anys 60 es va accentuar la represa cultural gràcies a una lleugera liberalització del franquisme: van sorgir noves editorials,...

La Prosa Moral i Religiosa Medieval

La Predicació Oral i Escrita

Els monestirs havien anat sorgint com a centres de cultura clerical i de vida ascètica, representant un divorci entre aquells que coneixien l'instrument de transmissió dels coneixements. Des del començament del segle XIII, les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic i un augment notable de la vida econòmica i comercial. Van aparèixer universitats, centres d'educació i un moviment de renovació espiritual protagonitzat per una sèrie d'heretgies que van tenir un gran ressò popular.

Aquest context va propiciar una literatura centrada en la predicació i en la producció d'obres de divulgació del saber universitari per als laics, com és el cas de Sant Vicent

Versos sense Rima

Versos Blancs

Versos que no rimen amb cap altre però que estan sotmesos a una regularitat mètrica.

Versos Lliures

No segueixen els patrons mètrics tradicionals, amb un ordre intern propi.

Estrofes Poètiques: Formes i Estructures

Qualsevol de les parts de què consten molts poemes. Unitat mètrica formada per un nombre fix de versos.

• Apariat

  L'estrofa de dos versos curts o llargs amb rima consonant, forma de composicions populars.

• Tercet

  Combinació de tres versos curts o llargs que rimen.

• Quartet

  Estrofa de quatre versos amb rima sempre consonant i que pot ser creuada.

• Quintet

  Combinació mètrica de cinc versos amb dues rimes consonants diferents.

• Sextet

  Estrofa de sis versos enllaçats amb dues o tres rimes consonants.

• Octava

  Estrofa

Joan Ramis i la seva obra Lucrècia

Anàlisi de Lucrècia o Roma Libre

L'obra teatral Lucrècia o Roma Libre va ser escrita per Joan Ramis i Ramis (Maó, 27 d'abril de 1746 - Maó, 1819). Advocat, escriptor i historiador, Ramis va rebre des de jove una sòlida educació en gramàtica llatina, aritmètica i altres llengües, a més d'estudiar filosofia i dret civil. Va exercir d'advocat a Maó, compaginant la seva professió amb la seva passió literària.

Estructura i argument de l'obra

L'obra consta de cinc actes, seguint l'estructura clàssica: plantejament (acte I), nus (acte III) i desenllaç (acte V). L'argument es basa en la llegenda de Lucrècia, en la qual Sextus Tarquinius, fill del rei de Roma, abusa d'ella després d'un intent fallit...

Teatre Valencià de Posguerra i Actualitat

11) Teatre Valencià de posguerra. El teatre actual. Els nostres autors més destacats:

El Teatre Valencià de Postguerra

La literatura de postguerra al nostre país havia tingut el poeta, el narrador i l'assagista rellevants que havien destacat entre la colla d'altres escriptors. No havia ocorregut el mateix amb el teatre, molt més endarrerit en la nostra tradició literària i anquilosat en el clixé del sainet.

Martí Domínguez, Francesc de Paula Burguera o Joan Alfons Gil Albors són els únics dramaturgs que intenten fer un teatre digne i renovat, necessitat de desmarcar-se de la tradició valenciana del sainet.

Martí Domínguez (1908-1984)

La seva producció dramàtica en valencià abraça 4 títols:...

Renaixença

Comença el 1833 perquè es publica un poema anomenat L'Oda a la Pàtria, publicat per Bonaventura Carles Aribau, i acaba amb el Modernisme. Es caracteritza per un sentiment nacionalista impulsat per la burgesia, i la seva plenitud és al 1870, quan apareix el terme Renaixença.

Fets que marquen la Renaixença

• Espanya arriba tard a la Revolució Industrial.
• Es produeix un conflicte entre els sectors agraris catalans i els sectors castellans.
• A Espanya es produeix la Revolució Liberal.
• La Il·lustració provocarà la introducció del Romanticisme i el Positivisme.

La Renaixença recupera la consciència diferencial a Catalunya i es basa en el passat, perquè reivindica un passat gloriós.

Escriptors il·lustrats

Lingüistes

• Ignasi Perreres
• Josep

La Renaixença: El Romanticisme al Nostre País

Moviment cultural iniciat a Catalunya a principis del segle XIX que buscava la restauració de l'ús culte del català després de tres segles de feble activitat literària. El nou clima intel·lectual de la Renaixença va introduir la consciència d'una cultura autònoma i un increment notable de la producció literària en català.

Causes i Antecedents del Moviment

• Un dels factors que va afavorir el sorgiment de la Renaixença va ser la influència del Romanticisme: la preferència per la poesia popular, l'exaltació i defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles, i l'interès per l'Edat Mitjana, període que els renaixentistes consideraven clau per plantejar la problemàtica històrica.

Literatura Humanística i Narrativa Catalana

A partir del segle XIV, el sistema de valors medieval és qüestionat i comença a gestar-se la societat moderna. Això va produir lluites pel poder entre el monarca i els nobles; ruïna del camp a causa de les lluites; fam i epidèmies de pesta. Tot això va implicar la fugida a les ciutats, creixement de l'activitat mercantil i el naixement de l'economia de mercat. La burgesia progressa econòmicament i aviat ocupa parcel·les de poder en competència amb els nobles i els religiosos.

La Cancelleria Reial i el Prehumanisme

A mitjan segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial amb les Ordinacions palatines i la dota de funcionaris cultes que van produir tota mena de documents administratius...