Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Entre la fi dels quaranta i el començament dels cinquanta, Riba va orientar un conjunt de poetes que continuen la poesia de tradició postsimbolista i el gust per l'expressió culta i el rigor de la llengua, el que s'anomena poesia pura. Hi ha una altra corrent entorn de Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes. En els anys seixanta es produeix un debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb el realisme històric, corrent que concebia la literatura com una forma de compromís polític i que reivindicava la participació en la lluita per l'alliberament individual i social de l'ésser humà.

En els setanta es van començar a publicar les obres completes de Brossa i es va...

Gèneres Poètics Trobadorescos

Gèneres Lligats a l'Amor i el Comiat

ALOSA

Separació dels donants de manera més dolça, generalment en forma d'agraïment.

VIADEIRA

Entreteniment durant els viatges, generalment en forma de cançons.

PASTOREL·LA

Composició pertanyent a l'àmbit de la poesia amorosa. Descriu la trobada entre una pastora i un cavaller que intenta seduir-la.

Gèneres de Lament i Debat

PLANY

Gènere per mitjà del qual el trobador es lamentava per la mort d'un personatge important, generalment el seu senyor.

TENÇÓ

Gènere que expressava debats entre trobadors, principalment sobre termes literaris.

L'Amor Cortès i els Estadis de l'Enamorat

L'AMOR CORTÈS es basa en poemes amorosos amb el tema principal d'una dama poderosa i casada i un...

Tema i Estructura del Fragment Narratiu

El tema central del text és la trobada amb els amics de València.

Estructura Narrativa Tripartida

El text presenta l'estructura tripartida típica dels textos narratius:

• Plantejament (l. 1-5): Explica l'ambient i la situació en què es troben els protagonistes, que intenten arribar a l’estació.
• Nus (l. 6-20): Comença amb l’arribada a l’estació i la carrera fins a l’andana on esperen els amics de València.
• Desenllaç (l. 21-23): Té lloc en el moment en què els personatges es presenten i comença una nova acció: agafar l’autobús que els durà al poble.

Resum del Contingut

Malgrat les condicions meteorològiques desfavorables, el protagonista i els seus amics es dirigeixen cap a l'estació de...

Simbolisme a 'Mirall Trencat'

Simbologia: 'Mirall trencat' és una obra plena de símbols. La majoria d'ells fan referència al pas del temps i la decadència de la família, així com també a la mort o la joventut. Un exemple clar el trobem a la torre: aquesta es comporta com si d'un ésser viu es tractés, neix, creix i mor com els personatges. És el símbol del temps que passa i de la vida dels adults, al contrari del jardí, que representa la vida infantil.

El Jardí i la Torre

Aquest jardí, emplaçat a la torre, representa, doncs, la joventut, la infantesa viscuda a la torre. En aquest jardí hi ha un llorer que simbolitza la mort, ja que és on cau el llamp i on la Maria, representant per excel·lència de la infantesa, se suïcida. També...

L'Avantguardisme

Introducció

L'avantguardisme és un conjunt de corrents estètics que van sorgir a Europa a principis del segle XX, evidenciant una crisi de les arts. Aquest moviment buscava trencar amb el passat i establir un nou llenguatge artístic.

Característiques generals

• Trencament amb la tradició i creació d'un llenguatge nou.
• Representació de la crisi de la societat del segle XX: una societat canviant i conflictiva.
• Gust per la modernitat i l'originalitat.
• Supressió de les barreres entre diferents gèneres de la creació artística.
• Introducció d'elements artístics i literaris innovadors.
• Noves formes d'expressió com el cal·ligrama, el poema objecte i la poesia visual.
• Incorporació de la tècnica, la modernitat i la màquina a la

Anàlisi i Significació del Lúcid Conseller a l'obra d'Espriu

El Lúcid Conseller és un esperit crític modern, traslladat a Tebes, que no viu l'acció ni les aventures humanes. Fa una reflexió profunda sobre tots els fets esdevinguts i vaticina el futur dels personatges. Espriu nega la catarsi i, per això, fa que sigui el Lúcid Conseller qui ens reveli la mort d'Antígona i Eumolp.

És una veu contemporània que es planteja l'existència dels déus. El Lúcid intenta representar la mediocritat de la societat espanyola sota el franquisme, especialment després de la Guerra Civil.

Les Dues Versions d'Antígona de Salvador Espriu

L'autor redacta una primera versió de l'obra l'any 1939, encara en curs de la Guerra Civil. La relació entre el...

L'Humanisme Català i Bernat Metge: Una Època Clau

L'humanisme català va ser un moviment cultural i intel·lectual de gran rellevància. Diversos factors van contribuir al seu desenvolupament i a la consolidació d'una prosa catalana de qualitat.

La Cancelleria Reial i el Desenvolupament del Català

La Cancelleria Reial fou un aparell burocràtic que adquirí una importància notòria. Aquests funcionaris dominaven tres llengües: el català, l'aragonès i el llatí. Van ser, doncs, els cancellers i els escrivans els primers traductors seriosos d'obres clàssiques al català a partir de textos originals. Així fou com crearen un estil depurat que aviat es va imposar com a model de llengua per tot el territori de parla catalana i va substituir...

Context Literari: Modernisme i Noucentisme

Aquests dos moviments no són antagònics, perquè també hi trobem temàtiques rurals als noucentistes o quan els modernistes criticaven l'espontaneïtat inculta. Aquests dos moviments es relacionen en el fet que el cadàver de Maragall és vetllat per Eugeni d'Ors. El noucentisme d'Ors s'inicia amb la revista que publica: Els Quatre Gats.

Anàlisi Formal de Tot l'enyor de demà

Tot l’enyor de demà és un poema en què aparentment l’estructura no segueix cap cànon establert, en gran part per la distribució gràfica dels versos (trencament brusc i espais en blanc), pròpia de les avantguardes, que dóna lloc a pauses més extenses i a una major musicalitat al text. Podríem dir que té unes 14...

Figures Retòriques i Semàntiques

• Epítet: Adjectiu que acompanya un nom per realçar una qualitat inherent. Ex: "blanca neu".
• Eufemisme: Substitució d'una paraula o expressió considerada ofensiva o desagradable per una de més suau o acceptable. Ex: "camp de concentració" per "poble estratègic".
• Encavalcament: Fragmentació d'un sintagma o frase entre dos versos consecutius.
• Enumeració: Llistat successiu d'elements.
• Hipèrbole: Exageració d'una qualitat o acció.
• Oxímoron: Unió de dues paraules o expressions de significat contradictori. Ex: "el silenci parla".
• Sinestèsia: Associació de sensacions de diferents sentits. Ex: "olorar la por".
• Paradoxa: Unió de dues idees aparentment contradictòries o il·lògiques que, en realitat, revelen

La narrativa catalana després de 1975

Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005)

Jesús Moncada abandonà el poble natal el 1966 per anar-se’n a treballar a Barcelona i entrà a l’Editorial Montaner y Simón. Allà conegué Pere Calders, que l’ajudà en els seus inicis.

Entre les seves obres destaquen:

• Històries de la mà esquerra i altres narracions (recull de contes, 1981)
• La novel·la Camí de sirga (l’enfonsament de Mequinensa sota les aigües d’un pantà, 1988)
• Novel·les: La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997)
• Reculls de contes: El cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999)

Quim Monzó (Barcelona 1952)

Quim Monzó va guanyar el Premi Prudenci Bertrana amb L’udol del griso al caire de les