Renovació del teatre català: de la postguerra a l'avantguarda
Renovació del Teatre Català: De la Postguerra a l'Avantguarda
Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys de la immediata postguerra, el teatre en català fou completament bandejat dels escenaris. A partir d'aleshores la represa fou lenta, i més encara a les comarques valencianes. A mitjans dels quaranta es permeteren representacions del sainet tradicional, i a Catalunya, muntatges sobre obres romàntiques o realistes d'autors de preguerra (com Guimerà), però no obres noves (només peces realistes de Sagarra i Soldevila) ni traduccions, que no seran permeses fins deu anys més tard.
A la segona meitat dels anys cinquanta es creà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que estrenà obres d'autors clàssics, i contemporanis...