Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Renovació del Teatre Català: De la Postguerra a l'Avantguarda

Després de la Guerra Civil (1936-1939), durant els anys de la immediata postguerra, el teatre en català fou completament bandejat dels escenaris. A partir d'aleshores la represa fou lenta, i més encara a les comarques valencianes. A mitjans dels quaranta es permeteren representacions del sainet tradicional, i a Catalunya, muntatges sobre obres romàntiques o realistes d'autors de preguerra (com Guimerà), però no obres noves (només peces realistes de Sagarra i Soldevila) ni traduccions, que no seran permeses fins deu anys més tard.

A la segona meitat dels anys cinquanta es creà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que estrenà obres d'autors clàssics, i contemporanis...

Ressorgiment de Catalunya i el fènix en el poema

El tema general del poema és el ressorgiment de Catalunya, concretament la llengua i la literatura catalanes, en el context de la dictadura franquista (moment en què el català era perseguit). Per explicar-ho utilitza la metàfora del fènix, criatura mitològica que ressorgeix de les seves pròpies cendres, i que és presentat com el «jo poètic» d'aquest poema.

Estructura

La estructura interna està dividida en dues parts.

• Primera part (estrofes 1-3): defineix el fènix i la seva importància a l'antiguitat, referint-se al passat gloriós de Catalunya.
• Segona part (estrofa 4): parla de l'esperança que la gent torni a creure en el fènix, amb el sentit ocult del desig que Catalunya torni a

Anàlisi de "Cambra de la tardor" de Gabriel Ferrater

Context i proposta poètica de Ferrater

El poema Cambra de la tardor, de Gabriel Ferrater, publicat l'any 1968, s'inclou en el recull Menja't una cama del mateix autor. Ferrater decideix quedar-se al marge del realisme històric i de la poesia emergent de la seva època per a fer una nova proposta poètica basada en les relacions humanes i en l'experiència personal.

Temes centrals i obsessions del poeta

Els dos centres d'interès principals del poema són, d'una banda, les relacions amoroses i, de l'altra, el pas del temps, per damunt de qualsevol altra cosa. Aquests dos punts d'interès es relacionen directament amb els temes del poema, però a més ens adonem que es tracta de les obsessions...

Significat:concepte/significant:conjunt sons i lletres. Llenguatge: capacitat que tenim de comunicar-nos de trasnmetrens coneixements 

Gilabert de pròxida: ens ha deixat un repertori de cançons amoroses dins dels cànons de l´amor cortés i de la poesia trobadoresca.Van dirigides a una dama noble encoberta sota el senhal de dona sens par.

Francesc Fontanella:Va neixer a Barcelona on es va doctorar en dret el 1641.es ba jaber d¡exoñoar a Perpinyà,ciutat on va entrar a l’ordre dels predicadors i on va morir.Els seus models de poesía van ser barrocs castelans,sobretot Gongora. Pel que fa als temes, recorre a Garcilaso de la Vega. Va escriure dues obras de teatre: Tragicomedia d’amor, firmesa i profia i Lo desengany.8 perque neix el neoclassicisme?El neoclassicisme va neixer a França al final del segle XVII, producte del cansament de les formes del barroc i de les descobertes de les ruines de Pompeia i Hercuñà; ideologicament el neoclacissisme va ser fruit d’una nova estética,defensada per la burgesia. 9 que domina en la epoca il.lustrada. a que s'oposa?Durant la época...

La narrativa modernista:

J.V. Foix: 10A,10B,10A,10B. 10A,10B,10A,10B. 10C,10D,10D. 10C,10D,10D.

A vós, dona verge Santa María: 10A,10B,10A,10B. 8A,8A,10C,10C. 10A,10B,10A,10B,8A,8A,10A,10A,8B,8B,10A,10A. - evidencien el respecte i l'amor filial. - evidencien el respecte i l'amor filial.-amor a la dona.

Ramón Llull (1232-1315): era fill de pares barcelonins, però nasqué a la ciutat de Mallorca pocs anys després de la conquesta de l'illa pel rei Jaume I. De jove va compondre poesia galant de tradició trobadoresca fins que, dedicà tota la seva vida i la seva obra a la conversió dels infidels i a la defensa de la fe cristiana. Fou un vistger tenaç que visità Roma, Gènova, Nàpols i Bolonya, aixi com indrets del nord d'África (Tunis) i l'Orient de la mediterrània...