Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Anàlisi mètrica i retòrica de poemes de la literatura catalana: Talaiots, Tot l'enyor demà, Vinyes verdes vora el mar, Súnion!, Cançó del risc, Elegie

Llengua i literaturaActualitzat el 12,7 KB

TALAIOTS

Mètrica i Estructura

  • Set estrofes de quatre versos octosíl·labs (quarteta).
  • Rima consonant (8a/8b/8b/8a).

Figures Retòriques

  • Hipèrbaton: ‘Un negre corb que l’aire bat’.
  • Comparació: ‘ses flors roents com encantaris’.
  • Pregunta retòrica.

Resum General

L’autor expressa admiració pel paisatge mallorquí i interès pels talaiots, unes estructures prehistòriques de pedres de grans dimensions i exclusives de l’illa.

Resum per Estrofes

  • 1a-3a: Es descriu la bellesa del paisatge mallorquí, especialment els arbres secs i arbustos que punxen com presències amenaçadores.
  • 4a: Parla sobre uns talaiots abandonats, on sembla que hi ha ossos soterrats.
  • 5a: Parla dels avantpassats i es planteja com era la vida a l’antiguitat, quan i per
...
Continua llegint "Anàlisi mètrica i retòrica de poemes de la literatura catalana: Talaiots, Tot l'enyor demà, Vinyes verdes vora el mar, Súnion!, Cançó del risc, Elegie" »

La Renaixença: diglòssia i recuperació de la llengua catalana al segle XIX

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

La Llengua Catalana al Segle XIX: Diglòssia i Renaixença

La situació de diglòssia literària i lingüística que patia la llengua catalana des del segle XVI, arran de la progressiva desaparició de les institucions de la Corona d'Aragó que donaven suport al seu ús oficial, va significar la decadència dels usos formals i literaris cultes de la llengua. Al segle XIX, continua el procés de castellanització i hi hagué un augment de les normes legals contràries al català. La diglòssia lingüística s'estengué entre les classes altes, ja que l'ús del castellà era signe de poder.

El nou esperit romàntic va desvetllar un sentiment de recuperació de les senyes d'identitat pròpies i la reivindicació de la llengua llemosina. La situació...

Continua llegint "La Renaixença: diglòssia i recuperació de la llengua catalana al segle XIX" »

Registres lingüístics i pronominalització en català: guia amb exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 4,51 KB

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

  • Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
  • Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
  • Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

  • Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
  • Ús de
...
Continua llegint "Registres lingüístics i pronominalització en català: guia amb exemples" »

Anàlisi de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau

Llengua i literaturaActualitzat el 3,44 KB

Bonaventura Carles Aribau i l'Oda a la Pàtria

Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) va ser un destacat escriptor, economista, polític i taquígraf català.

Context i Significat de l'Oda a la Pàtria

Va escriure aquest poema el 1833, publicat a la revista El Vapor. L'Oda a la Pàtria és l'obra més important d'Aribau, ja que la resta de la seva producció literària es considera d'escàs relleu, breu i circumstancial. Cal destacar que aquest poema és considerat l'inici de la Renaixença.

Temes Principals

El tema central del poema és l'enyorança de la pàtria i de la llengua, entesa aquesta última com a representant de la pàtria.

Per comprendre millor el text, és útil conèixer algunes referències:

  • La "tomba del jueu" fa referència a Montjuïc.
...
Continua llegint "Anàlisi de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau" »

Conjugació dels verbs cabre, collir, conèixer i córrer en català

Llengua i literaturaActualitzat el 3,69 KB

CABRE (CABER)

INDICATIU

Present

  • Cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.

Imperfet

  • Cabia, cabies, cabia, cabíem, cabíeu, cabien.

Passat simple

  • Cabí, caberes, cabé, cabérem, cabéreu, caberen.

Futur

  • Cabré, cabràs, cabrà, cabrem, cabreu, cabran.

Condicional

  • Cabria, cabrias, cabria, cabríem, cabríeu, cabrien.

SUBJUNTIU

Present

  • Càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.

Imperfet

  • Cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin.

IMPERATIU

  • Cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.

FORMES NO PERSONALS

Participi

  • Cabut, cabuda, cabuts, cabudes.

Gerundi

  • Cabent, havent cabut.

COLLIR

INDICATIU

Present

  • Cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen.

Imperfet

  • Collia, collies, collia, collíem, collíeu, collien.

Passat simple

  • Collí, collires, collí, collírem,
...
Continua llegint "Conjugació dels verbs cabre, collir, conèixer i córrer en català" »

Taules de conjugació dels verbs catalans: 1a, 2a i 3a conjugació

Llengua i literaturaActualitzat el 4,06 KB

Conjugació de Verbs en Català

1a Conjugació: Acabats en -ar

Formes no personals:

  • Infinitiu: cantar
  • Gerundi: cantant
  • Participi: cantat, ada, ats, ades

Mode indicatiu:

  • Present: canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten
  • Pretèrit Imperfet: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven
  • Pretèrit Perfet: cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren
  • Futur: cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran

Condicional: cantaria, cantaries, cantaria, cantaríem, cantaríeu, cantarien

Mode subjuntiu:

  • Present: canti, cantis, canti, cantem, canteu, cantin
  • Pretèrit Imperfet: cantés, cantessis, cantés, cantéssim, cantéssiu, cantessin

Mode imperatiu: canta, canti, cantem, canteu, cantin

2a Conjugació: Acabats en -er

Formes no

...
Continua llegint "Taules de conjugació dels verbs catalans: 1a, 2a i 3a conjugació" »

Poesia catalana contemporània: de la postguerra als anys 70 i actualitat

Llengua i literaturaActualitzat el 3,06 KB

La Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70

Durant el període de postguerra, la poesia esdevingué el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important de la literatura catalana.

La Poesia Simbolista i Existencialista (Anys 50)

Així, el poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evolució simbòlica, distanciant-se de la realitat immediata i reflexionant sobre el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida.

El Realisme i el Compromís Polític (Anys 60)

Als anys 60, la menor pressió de la censura hi va fer possible l'aparició d'una literatura de caràcter més realista i de compromís polític que s'enfrontà a l'estètica de tradició...

Continua llegint "Poesia catalana contemporània: de la postguerra als anys 70 i actualitat" »

Ausiàs March: obra poètica, cicles i temàtica

Llengua i literaturaActualitzat el 4,81 KB

Ausiàs March

Obra

S’han conservat 138 poesies d’Ausiàs March. Hi ha pocs elements que ens ajuden a la datació dels poemes. L’inici de la poesia de March es pot establir al voltant de 1425. La fi del període de producció cal situar-lo abans de la mort del poeta, al 1459.

Producció Literària de March

  1. Els Cants d’Amor

    Part més intensa i personal del cançoner de March que sol introduir en el primer hemistiqui del vers el pseudònim de la persona a qui dirigeix el poema.

    La crítica estableix cinc cicles dins dels Cants d’Amor del poeta:

    • Plena de Seny

      Diàleg entre l’autor i una dama. El poeta proposa a la dama una relació madura, tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos i els problemes espirituals. Davant d’aquesta

...
Continua llegint "Ausiàs March: obra poètica, cicles i temàtica" »

Ball Robat de Joan Oliver: anàlisi de l'obra, personatges i crítica social

Llengua i literaturaActualitzat el 3,03 KB

Ball Robat de Joan Oliver: Anàlisi de l'Obra Teatral

Què és el "Ball Robat"?

El Ball Robat és una peça teatral de Joan Oliver. El terme fa referència al moment del ball de saló on es canvien la parella oficial.

Argument i Context Social

L'obra està protagonitzada per tres parelles d’amics del mateix estrat social que celebren el desè aniversari de casats.

El Triangle Amorós: Motor de la Trama

Un dels motors centrals de l'obra és el triangle amorós que es forma entre els sis personatges:

  • Mercè i Oleguer
  • Eulàlia i Oriol
  • Núria i Cugat

Dinàmiques de Seducció i Respostes Emocionals

Alguns dels personatges expliciten de manera activa, a través de la paraula, la seva disposició enamoradissa.

Només dos personatges accepten de manera passiva...

Continua llegint "Ball Robat de Joan Oliver: anàlisi de l'obra, personatges i crítica social" »

Escriptors clau del Modernisme català: Maragall, Bertrana, Català i Rusiñol

Llengua i literaturaActualitzat el 2,88 KB

Artistes Clau del Modernisme Català

Joan Maragall (1860-1911)

Maragall fou un escriptor que, gràcies al seu coneixement de diverses llengües, obrí les portes de la literatura catalana als corrents intel·lectuals europeus del moment. Llegí i traduí autors on confluïen interessos estètics que anaven des de la serenitat neoclassicista i hel·lenitzant (Goethe), a les revolucionàries i exaltades propostes filosòfiques de Nietzsche, tot passant pel romanticisme més pur de Novalis.

Obra Poètica

El gènere bàsic per a l’expressió poètica és la poesia. D’entre tots els poetes del tombant de segle, la seva obra poètica és la més coherent i significativa dins el corrent modernista. La seva base ideològica i filosòfica fou el vitalisme...

Continua llegint "Escriptors clau del Modernisme català: Maragall, Bertrana, Català i Rusiñol" »