Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Poesia i narrativa modernista catalana: autors i obres clau

Llengua i literaturaActualitzat el 2,8 KB

Literatura Catalana: Poetes i Narradors Modernistes

Un periodista del Diari de BCN, autor d'articles que defensaven el seu país, i també traductor de diverses obres i articles. Les seves obres inclouen: "Al veure-t'hi l'ànima entera" i "Quan t'acostes soc jo", dos oassis en el seu viure (1878-1874). Altres obres destacades són: Òptica, Dins sa cambra, Notes autobiogràfiques, La vaca cega, La sardana, El mal caçador, poesies (Oda infantil, Paternal, Excelsior), Oda a Espanya, Visions i cants, Comte Arnau, Elogi de la paraula, Glosa, Enlla, Sequències, Nausica.

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover

Dos grans poetes de poesies més perfeccionistes i molt treballades. Són obres íntimes amb estil clàssic, i també descriuen el paisatge.

Narrativa

...
Continua llegint "Poesia i narrativa modernista catalana: autors i obres clau" »

Antígona de Salvador Espriu: context, personatges i significat

Llengua i literaturaActualitzat el 4,52 KB

Antígona de Salvador Espriu: Context i Significat

L’obra Antígona de Salvador Espriu és una reescriptura moderna del mite grec de Sòfocles, escrita l’any 1939, just després de la Guerra Civil Espanyola, i reescrita i publicada el 1963. Espriu parteix del text clàssic per elaborar una tragèdia contemporània amb una forta càrrega simbòlica, política i moral, que connecta directament amb la situació de Catalunya i Espanya durant la postguerra franquista. Aquesta adaptació té com a objectiu principal: denunciar la repressió, defensar la dignitat dels vençuts i reflexionar sobre la necessitat d’una reconstrucció moral col·lectiva.

Antígona: Símbol de Coratge i Justícia

La protagonista, Antígona, representa el coratge, la...

Continua llegint "Antígona de Salvador Espriu: context, personatges i significat" »

Moviments literaris: Modernisme, Realisme, Naturalisme i Simbolisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,07 KB

Costumisme

Costumisme: Es confonen esquemes romàntics i realistes; és una narrativa de costums que descriu ambients de barri, rurals i del moment. Trobem un costumisme sentimentalista, proper a la bohemia i als somnis.

Realisme

Realisme: Moviment europeu de la segona meitat del segle XIX, centrat en la novel·la (ex.: Madame Bovary, Grans esperances). No exalta els sentiments ni idealitza; situa les accions en lloc i temps i retrata la realitat del seu temps de forma objectiva. No busca la bellesa sinó representar tal com és. La novel·la és el gènere literari per excel·lència; s'escriu sense les idealitzacions romàntiques, les emocions desmesurades ni l'exaltació sentimental.

Naturalisme

Naturalisme: Imitació de la natura; pretén ensenyar...

Continua llegint "Moviments literaris: Modernisme, Realisme, Naturalisme i Simbolisme" »

Surrealisme i avantguardes catalanes: Manifest groc i Joan Salvat-Papasseit

Llengua i literaturaActualitzat el 2,81 KB

Surrealisme

Fou producte del dadaisme. André Breton, autor del manifest fundacional del surrealisme, es va separar del dadaisme i va crear una nova teoria estètica: la literatura per fugir del racionalisme, que havia empobrit la civilització. Per Breton, per arribar a la superrealitat són necessàries l'amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Completa la realitat a través de l'inconscient. Les teories de la psicoanàlisi de Freud volen alliberar el món amagat, manifestat a través dels somnis, i que parlen de les realitats més profundes. Els surrealistes defensaven la llibertat total —ús de l'escriptura automàtica (les idees es plasmen al paper sense rectificació)— i l'ús del collage.

Manifest groc

A L'Amic de les Arts...

Continua llegint "Surrealisme i avantguardes catalanes: Manifest groc i Joan Salvat-Papasseit" »

Tipologies textuals: narratiu, expositiu i argumentatiu, amb una crònica de Sant Jordi

Llengua i literaturaActualitzat el 2,61 KB

Tipologies Textuals i Característiques

Text Narratiu

Vol informar sobre fets i accions esdevinguts o imaginaris, determinant el subjecte temàtic, els fets, el temps, l’espai, la manera i les causes. La seva estructura consta de plantejament, nus i desenllaç.

Trets Lingüístics del Text Narratiu

  • Temps verbals perfectius en passat.
  • Verbs en acció.
  • Relació de temps verbals.
  • Connectors temporals i causals.
  • Adverbis de temps i de lloc.

Text Expositiu

Vol informar per fer entendre una cosa amb esperit didàctic. És necessari fer un treball de recerca i estudi per dominar el tema, ordenar la informació i seleccionar exemples i il·lustracions.

Estructura i Llenguatge

Estructura: Introducció, desenvolupament i conclusió.

Trets lingüístics:

  • Terminologia
...
Continua llegint "Tipologies textuals: narratiu, expositiu i argumentatiu, amb una crònica de Sant Jordi" »

La narrativa i el teatre de la Renaixença: Oller, Soler i Guimerà

Llengua i literaturaActualitzat el 2,69 KB

La Narrativa de la Renaixença: Del Romanticisme al Realisme

El Romanticisme va comportar el naixement de la novel·la històrica, un gènere que es va anar recuperant a poc a poc a Catalunya, primer amb obres escrites en castellà i després, gràcies a la influència de la Renaixença, en català.

A mitjans del segle XIX va néixer la novel·la realista. A Catalunya, la transició de la novel·la romàntica a la realista va estar propiciada pel quadre de costums (representat, per exemple, per Emili Vilanova).

Narcís Oller: Creador de la Novel·la Catalana Moderna

Narcís Oller va ser el màxim representant d’aquesta tendència i divulgador de la novel·la naturalista.

Dades biogràfiques de Narcís Oller (1846-1930)

  • Va néixer el 1846 a Valls
...
Continua llegint "La narrativa i el teatre de la Renaixença: Oller, Soler i Guimerà" »

Guillem de Berguedà: anàlisi d'un sirventès contra Ponç de Mataplana

Llengua i literaturaActualitzat el 3,64 KB

Guillem de Berguedà i el Sirventès contra Ponç de Mataplana

El text a comentar són les dues primeres estrofes d’un poema de Guillem de Berguedà.

Guillem de Berguedà (1138-1192) fou un dels millors trobadors del segle XII i va destacar pel seu temperament agressiu, ja que va estar enemistat amb el rei, el bisbe i la majoria de nobles feudals amb qui tenia relacions de veïnatge. D’altra banda, és autor d’una trentena de poemes, entre els quals destaquen els sirventesos.

Durant els segles XII i XIII, es va estendre per totes les corts feudals d’Occitània, Catalunya i el nord d’Itàlia, la moda de compondre i cantar cançons d’amor (poesia d’amor cortès). El trobador n’escrivia la lletra i la música, i el joglar les interpretava...

Continua llegint "Guillem de Berguedà: anàlisi d'un sirventès contra Ponç de Mataplana" »

Jacint Verdaguer i el poema «Navegant»: anàlisi de l'enyor i la crisi espiritual

Llengua i literaturaActualitzat el 3,79 KB

Jacint Verdaguer: Vida i Obra

Jacint Verdaguer i Santaló (maig de 1845 – juny de 1902) és un dels poetes més grans que ha tingut Catalunya i, alhora, el màxim exponent de la Renaixença catalana. Fins i tot se'l va qualificar de Príncep dels Poetes Catalans. Verdaguer és també conegut com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

El Poema "Navegant" de Verdaguer

En el poema «Navegant», obviem la distinció de significat de contingut que hi ha entre els dos paràgrafs (les dues estrofes) que el componen. Verdaguer viatjà molt, realitzà excursions pels Pirineus, així com importants viatges a diferents continents. Verdaguer dedicà tres anys de la seva vida (des del 1871 fins al 1873) a la capellania del vaixell en els vapors...

Continua llegint "Jacint Verdaguer i el poema «Navegant»: anàlisi de l'enyor i la crisi espiritual" »

Anàlisi del poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu

Llengua i literaturaActualitzat el 5,66 KB

Anàlisi d'Assaig de Càntic en el Temple de Salvador Espriu

"Assaig de càntic en el temple" és un poema de Salvador Espriu datat l'any 1954, i inclòs en el llibre "El caminant i el mur". L'autor va néixer l'any 1913 i es va veure obligat a exiliar-se a causa de la dictadura. Va patir un exili interior, ja que es va quedar a Catalunya. En aquest poema se'ns parla d'aquest exili interior, el mateix moment en què el poeta es va convertir en un poeta civil. La veu d'Espriu durant el poema és crítica i el que fa és dir-nos a través del poema les imperfeccions del país. Per tant, apareix en el poema la col·lectivitat, el país i el que critica Espriu: les mancances, imperfeccions d'aquest col·lectiu i del país relacionat: Espanya.

Es...

Continua llegint "Anàlisi del poema "Assaig de càntic en el temple" de Salvador Espriu" »

Ramon Llull: vida, obra i aportacions a la prosa catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 2,55 KB

Vida i formació de Ramon Llull

Llull es dedicarà durant nou anys a l'estudi de les ciències i la filosofia. Una etapa de formació intel·lectual que va completar amb l'estudi de la gramàtica en llatí i l'àrab. Escriu el Llibre de contemplació en Déu (1272-74), que conté tot el seu pensament. Després, Llull decidí retirar-se al Puig de Randa, on visqué com a ermità, i a partir de 1274 inicià la construcció del seu sistema filosòfic: l'Art abreujada d'atrobar veritat. D'aquesta obra sorgiran diverses obres que tracten d'explicar i divulgar el seu ideari. Anys més tard es dedicà a viatjar incansablement per difondre'l, tant pel món cristià com pel món musulmà, en un intent de convertir els infidels a la fe cristiana. Va morir...

Continua llegint "Ramon Llull: vida, obra i aportacions a la prosa catalana" »