Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

La poesia catalana de la postguerra a l'actualitat: Estellés, Espriu i Martí i Pol

Llengua i literaturaActualitzat el 9,03 KB

La poesia des de la postguerra fins als anys 70

Entre el final dels quaranta i principis dels cinquanta, Carles Riba lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Ell encarnava els valors de vigor moral, d'exigència literària i de fe en la cultura. Va orientar un conjunt de poetes joves que ampliaren la tradició postsimbolista i el gust noucentista per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua. J.V. Foix reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

La literatura catalana dels anys seixanta enfronta l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com una forma de compromís polític i una lluita contra la dictadura, anomenada realisme històric o social, basat en plantejaments...

Continua llegint "La poesia catalana de la postguerra a l'actualitat: Estellés, Espriu i Martí i Pol" »

Màrius Torres: al·legoria, vida i 'La ciutat llunyana'

Llengua i literaturaActualitzat el 4,22 KB

Al·legoria en l'Obra de Màrius Torres

La figura de l'arquer o el sagitari damnat es presenta com a al·legoria que expressa l'esforç de la creació, la recerca d'objectius llunyans del present —la projecció conscient cap al futur— i la inutilitat «del cel de la glòria». Pot subratllar l'esperit bèl·lic subjacent —projectils i la força dels punys—, molt d'acord amb el clima de la Guerra Civil, època en què és escrit. Altres al·legories recurrents són:

  • L'arbre de la mort
  • Els rius paral·lels
  • Els pelegrins
  • La corda del llaüt

Context Biogràfic de Màrius Torres

Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, va ocupar càrrecs com el d'alcalde de Lleida. Cap a l'any 1935,...

Continua llegint "Màrius Torres: al·legoria, vida i 'La ciutat llunyana'" »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: vida, obra i anàlisi d'Imitació del Foc

Llengua i literaturaActualitzat el 5,08 KB

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Nascut en el si d’una família modesta, va estudiar a l’Institut Balear, on va conèixer Gabriel Alomar. El 1930 partí cap a Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Fou company i amic de Salvador Espriu. L’esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Madrid, on estudiava oposicions per a catedràtic d’institut. Un any després li va ser diagnosticada una tuberculosi. Morí al cap d’uns mesos.

Ruptura i Innovació Estètica

Rosselló-Pòrcel trenca amb els postulats de l’Escola Mallorquina i s’interessa per incorporar tendències noves a la literatura de les Balears. La seva producció combina la tradició simbolista i la més innovadora d’avantguarda, el surrealisme, a...

Continua llegint "Bartomeu Rosselló-Pòrcel: vida, obra i anàlisi d'Imitació del Foc" »

Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda: obra i estil

Llengua i literaturaActualitzat el 2,48 KB

Francesc Eiximenis

Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Itàlia i Avinyó. Va viure molt de temps a València, on tingué una forta influència una de les seves obres (Regiment de la cosa pública). Fou bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. L'obra més destacable és Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres, de la qual només en conservem quatre. Alterna les llargues explicacions i l'argumentació amb exemples i faules que en fan amena la lectura.

Vicent Ferrer (València 1350–Bretanya 1419)

Vicent Ferrer, frare dominicà (predicador), tengué molta fama com a orador i taumaturg....

Continua llegint "Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda: obra i estil" »

Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà: comentari de text

Llengua i literaturaActualitzat el 4,18 KB

CANÇONETA LLEU I PLANA

Aquest poema és Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà, que era un trobador.

La lírica trobadoresca és una lírica culta que va desde el Segle XII fins al XIII, i era un gènere que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa Edat Mitjana.

Guillem de Berguedà va ser empresonat. Va matar a traició a Ramón Folc III de Cardona, que l’havia humiliat i insultat. Les consequències van ser que va haver d’amagar-se i fugir de Catalunya, i va ser desposseït del títol de vescompte. Durant els anys següents va seguir la seva vida de fugitiu sol sense ningú que l’ajudés excepte Arnau Castellbò, que li va fer costat, el va ajudar i el va defensar en moltes ocasions.

Guillem de

...
Continua llegint "Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà: comentari de text" »

Esquema d'autors catalans del segle XX: Casellas, Bertrana, Albert, Rodoreda, Calders i Pedrolo

Llengua i literaturaActualitzat el 1,17 KB

Raimon Casellas(1885-1910): Els Sots feréstecs

Prudenci Bertrana(1867-1941): Josafat(1906)
Josep Pou i Pagès(1873-1952): La vida i la mort de Jordi Fraginals
Caterina Albert(1869-1966): Solitud
Joaquim Ruyra(1858-1939): Marines i Boscatges
Carles Soldevila(1892-1967)

Mercè Rodoreda(1908-1983): Infantesa feliç, casaments desastrosos, 1939 exiliar, relació Armand Obiols, Aloma i La plaça del diamant

Pere Calders(1912-?): Neix ambient optimista, voluntari republicà, exiliar Mèxic

Manuel de Pedrolo(1918-1990): Guerra bandol republicà, postguerra corrector, editor i traductor, Temps Obert

Resum de la pel·lícula «No emprenyeu el comissari»

Llengua i literaturaActualitzat el 2,74 KB

1. Resum de l'argument.

Frederic, també anomenat Fede, és un cambrer que ha de cuidar del seu germà Dionís, també anomenat Nis, perquè és esquizofrènic. Un dia, el Nis veu el televisor en color del seu Veí i li demana al seu germà que aconsegueixi un televisor com aquell i un vídeo. En Fede no s'hi pot negar perquè si ho fés el Nis li podría fer molt mal a causa dels quasi dos metres que medeix. Com que el Fede no té suficients diners per comprar el televisor, l'única solució que veu és robar. Un dia entra en un xalet, sense saber que allà hi vivia el comissari García. Aquella nit s'emportà un secreter ple de joies i l'Omega, un rellotge molt car. El comissari avergonyit perquè la notícia sortia als diaris, decideix, amb
...
Continua llegint "Resum de la pel·lícula «No emprenyeu el comissari»" »

Llengua i estil de La plaça del Diamant: oralitat, lirisme i simbolisme

Llengua i literaturaActualitzat el 3,1 KB

5.LA LLENGUA

Es una mostra excel·lent del catlà del XX.

Surten verbs com: avesar-se, engolir, rondinar, empastifar, decantar, Esbadellar, acotxar.

Adjectius com: capsigrany, escanyolit, esparverada, magre, neulit...

Vocabulari de coses concretes: golfes, ampit, alcova, calaixera consola, Armilla, maneguins, casulla...

6.L'ESTIL DE L'OBRA

Si parlem de l'oralitat cal dir Que: parla col·loquial (vivia de rendes, no en tenia ni cinc), utilitzava Referents propis de la societat del moment (demanar la ,à, la llet és molt Senyora), frases fetes amb referents antics ( va acabar com el rosari de L'aurora), frases fetes amb matisos d'intensitat (volia armar-los un bullit de Mil dimonis, tot a passeig!), punts suspensius(temença, dubte...), Repeticions(

...
Continua llegint "Llengua i estil de La plaça del Diamant: oralitat, lirisme i simbolisme" »

Laura a la ciutat dels sants personatges: personatges, estructura, temps, espai i narrador

Llengua i literaturaActualitzat el 8,33 KB

PERSONATGES.

LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu carácter és caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible (pag 220). Moderna, jove, bonica.

Es va quedar horfena i la seua tia la va adoptar i li va ensenyar lo millor que sabia. La jove s´enamorà de Tomàs i deixà la seua Barcelona per anarse´n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seua desgracia.

Perd a la seua filleta i aixó a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una jove alegre, felíç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se´n fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa...

Continua llegint "Laura a la ciutat dels sants personatges: personatges, estructura, temps, espai i narrador" »

Formació del gènere i el nombre del substantiu i l'adjectiu

Llengua i literaturaActualitzat el 1,51 KB

El substantiu, morfològicament, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.

Formació del gènere
la forma bàsica de formació del femení es fa afegint una -a al masculí. En incorporar la -a es poden originar canvis en l'accentuació, en la consonant i en la vocal.
El gènere es pot formar també, tot i que de manera menys freqüent, a partir de sufixos específics, creant el masculí a partir del femení, amb arrels diferents, i n'hi ha un grup d'invariables.
Formació del nombre
La formació bàsica del plural consisteix a afegir una -s al singular. Segons la terminació del singular, el plural es pot fer també amn -ns
L'adjectiu, morfològicament, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.
Formació
...
Continua llegint "Formació del gènere i el nombre del substantiu i l'adjectiu" »