Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

La poesia des de la postguerra fins als anys 70

Entre el final dels quaranta i principis dels cinquanta, Carles Riba lluitava per sobreviure i reafirmar-se. Ell encarnava els valors de vigor moral, d'exigència literària i de fe en la cultura. Va orientar un conjunt de poetes joves que ampliaren la tradició postsimbolista i el gust noucentista per l'expressió culta i el rigor en l'ús de la llengua. J.V. Foix reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

La literatura catalana dels anys seixanta enfronta l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com una forma de compromís polític i una lluita contra la dictadura, anomenada realisme històric o social, basat en plantejaments...

Al·legoria en l'Obra de Màrius Torres

La figura de l'arquer o el sagitari damnat es presenta com a al·legoria que expressa l'esforç de la creació, la recerca d'objectius llunyans del present —la projecció conscient cap al futur— i la inutilitat «del cel de la glòria». Pot subratllar l'esperit bèl·lic subjacent —projectils i la força dels punys—, molt d'acord amb el clima de la Guerra Civil, època en què és escrit. Altres al·legories recurrents són:

• L'arbre de la mort
• Els rius paral·lels
• Els pelegrins
• La corda del llaüt

Context Biogràfic de Màrius Torres

Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d'agost de 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, va ocupar càrrecs com el d'alcalde de Lleida. Cap a l'any 1935,...

Bartomeu Rosselló-Pòrcel: Biografia i Context

Nascut en el si d’una família modesta, va estudiar a l’Institut Balear, on va conèixer Gabriel Alomar. El 1930 partí cap a Barcelona, on es llicencià en Filosofia i Lletres. Fou company i amic de Salvador Espriu. L’esclat de la Guerra Civil el sorprengué a Madrid, on estudiava oposicions per a catedràtic d’institut. Un any després li va ser diagnosticada una tuberculosi. Morí al cap d’uns mesos.

Ruptura i Innovació Estètica

Rosselló-Pòrcel trenca amb els postulats de l’Escola Mallorquina i s’interessa per incorporar tendències noves a la literatura de les Balears. La seva producció combina la tradició simbolista i la més innovadora d’avantguarda, el surrealisme, a...

Francesc Eiximenis

Frare franciscà de gran formació intel·lectual, va estudiar i viatjar a París, Colònia, Oxford, Itàlia i Avinyó. Va viure molt de temps a València, on tingué una forta influència una de les seves obres (Regiment de la cosa pública). Fou bisbe d'Elna i patriarca de Jerusalem. L'obra més destacable és Lo Crestià, una gran enciclopèdia sobre la ideologia cristiana amb intencions divulgatives i morals. Fou una obra inacabada en tretze llibres, de la qual només en conservem quatre. Alterna les llargues explicacions i l'argumentació amb exemples i faules que en fan amena la lectura.

Vicent Ferrer (València 1350–Bretanya 1419)

Vicent Ferrer, frare dominicà (predicador), tengué molta fama com a orador i taumaturg....

CANÇONETA LLEU I PLANA

Aquest poema és Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà, que era un trobador.

La lírica trobadoresca és una lírica culta que va desde el Segle XII fins al XIII, i era un gènere que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa Edat Mitjana.

Guillem de Berguedà va ser empresonat. Va matar a traició a Ramón Folc III de Cardona, que l’havia humiliat i insultat. Les consequències van ser que va haver d’amagar-se i fugir de Catalunya, i va ser desposseït del títol de vescompte. Durant els anys següents va seguir la seva vida de fugitiu sol sense ningú que l’ajudés excepte Arnau Castellbò, que li va fer costat, el va ajudar i el va defensar en moltes ocasions.

Guillem de

Raimon Casellas(1885-1910): Els Sots feréstecs

1. Resum de l'argument.

5.LA LLENGUA

Es una mostra excel·lent del catlà del XX.

Surten verbs com: avesar-se, engolir, rondinar, empastifar, decantar, Esbadellar, acotxar.

Adjectius com: capsigrany, escanyolit, esparverada, magre, neulit...

Vocabulari de coses concretes: golfes, ampit, alcova, calaixera consola, Armilla, maneguins, casulla...

6.L'ESTIL DE L'OBRA

Si parlem de l'oralitat cal dir Que: parla col·loquial (vivia de rendes, no en tenia ni cinc), utilitzava Referents propis de la societat del moment (demanar la ,à, la llet és molt Senyora), frases fetes amb referents antics ( va acabar com el rosari de L'aurora), frases fetes amb matisos d'intensitat (volia armar-los un bullit de Mil dimonis, tot a passeig!), punts suspensius(temença, dubte...), Repeticions(

PERSONATGES.

LAURA: es una jove de Barcelona, una xica de ciutat, blava d´ulls, de veu sense estridències, harmoniosa de línies (pag.20). Amb una belleza sense esclatar; el seu carácter és caracteritza per la seua simplicitat i sinceritat. Es una il·lusa incorregible (pag 220). Moderna, jove, bonica.

Es va quedar horfena i la seua tia la va adoptar i li va ensenyar lo millor que sabia. La jove s´enamorà de Tomàs i deixà la seua Barcelona per anarse´n a Comarquinal, ciutat que va ser culpable de tota la seua desgracia.

Perd a la seua filleta i aixó a du a sentir-se mes desgraciada encara. Passa de ser una jove alegre, felíç que viu entre els somnis de princesa que ella mateixa se´n fa, a ser una desgraciada i trista dona plorosa...

El substantiu, morfològicament, és una paraula variable que presenta flexió de gènere i nombre.