Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Apòstrofe:

interpel·lació d'algú, sovint el mateix lector. Abril, no et torbis! Pren volada J Carner

Epítet:

adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa expressada pel substantiu.

Eufemisme:

substitució d'un mot o d'una expressió considerada poc delicada, desplaent o indecorosa per una altra pretesament més suau o ennoblidora: traspàs, invident, donar a llum...

El·lipsi:

una o més paraules es sobreentenen en el text.

Hipèrbole:

expressió que, literalment, resulta exagerada i deforma la realitat. Aleshores sense donar-me ni temps de respirar, em va donar un paper, JM de Sagarra

Lítote:

negar el contrari del que es desitja afirmar: no hi estic d'acord, en lloc de hi estic en contra. Més generalment, figura que consisteix en...

La Nova Gramàtica Catalana de l'IEC: Actualització i Flexibilitat

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) completa i actualitza la normativa gramatical catalana. Aquesta obra, de 1.480 pàgines, no modifica substancialment la norma, tot i que hi introdueix certs matisos i més flexibilitat.

Neologismes i Flexibilitat en la Normativa Gramatical

Gràcies a la renovació de la gramàtica catalana, podrem parlar correctament utilitzant paraules noves que ja eren utilitzades des de feia temps. Alguns dels neologismes aprovats són:

• Brownie
• Mojito
• Passallibres

Abast de l'Actualització: De l'Esport a les Noves Tecnologies

El català s’actualitza amb gairebé 250 nous termes pertanyents a àmbits de coneixement tan diversos com:

• L’esport i els videojocs
• Les

Vida i context d'Ausiàs March (1397-1459)

Ausiàs March va néixer a Gandia possiblement el 1397 i va morir a València el 1459. Fill i nebot de poetes, era un cavaller feudal i tenia grans possessions a Beniarjó. Va combatre en diverses batalles de ben jove i va obtenir el càrrec de falconer reial.

Es va casar dues vegades, no va tenir fills, i les dues esposes van morir aviat.

Contingut i temes centrals de l'obra

Renovació de l'ideal amorós i el trencament amb l'occità

L'obra arrenca de la tradició trobadoresca, però es desmarca d'aquesta lírica i construeix una nova mirada basada en la sinceritat. El trencament més clar és l'abandó definitiu de l'occità i l'adopció del valencià com a llengua poètica.

Ausiàs teoritza i aspira a...

Orígens de la Llengua Catalana

La Cancelleria Reial: Impuls del Català

Al segle XIII, en plena expansió de la Corona d'Aragó, es creà la Cancelleria Reial per a posar ordre administratiu en aquell estat en creixement. Va ser una institució de la cort encarregada d'elaborar i arxivar la documentació oficial de la Corona. En un principi, els notaris, els escrivans i altres funcionaris de la Cancelleria usaven el llatí com a llengua oficial, com la resta de la cristiandat. Però la diferència entre aquest llatí escrit i el llatí que usava el poble els va obligar a redactar els textos en romanç. Això va permetre, doncs, que la nostra llengua adquirís una perfecció i un equilibri clàssics.

Els Primers Testimonis Escrits en Català

Un...

Característiques dels Blocs Dialectals del Català

Funcions del Llenguatge i Propietats Textuals

Funcions del Llenguatge

Les funcions del llenguatge es classifiquen segons la intenció comunicativa:

• Emotiva: Manifesta els sentiments de l'emissor.
• Referencial: Informació sobre fets. Pròpia del llenguatge científic o dels noticiaris.
• Conativa: Influeix en el comportament del receptor.
• Fàtica o de contacte: Assegura la continuació de la comunicació entre un canal comú.
• Metalingüística: Parla de la llengua mateixa.
• Poètica: Juga amb els sentits. Típica d’obres literàries.

Propietats Textuals

Són les propietats per les quals un conjunt d’elements lingüístics s’organitzen en una unitat comunicativa:

• Cohesió: És la propietat textual per la qual les diferents unitats que formen el text

La Dixi

La dixi és la referència, dins d'un text, a persones, temps, llocs, etcètera.

Tipus de Dixi

• Dixi personal i social (referències a persones i al lloc que ocupen dins la societat): vocatius i pronoms personals.
• Dixi temporal (referències a temps): temps verbals, adverbis i locucions de temps.
• Dixi espacial (referències al lloc): pronoms demostratius, adverbis i locucions de lloc, verbs que indiquen situació o moviment.
• Dixi discursiva (referència al mateix text): pronoms demostratius, locucions d'ordre i altres expressions.

Perífrasis Verbals

Perífrasis d'Infinitiu

• Probabilitat: deure + infinitiu. Exemple: Deuen ser quarts de set.
• Obligació: haver de + infinitiu. Exemple: He de prendre una decisió. / Caldre + infinitiu (en ús impersonal)

Novel·la Psicològica: Característiques i Evolució

La novel·la psicològica prové de l'herència de la novel·la realista, que va dominar el panorama europeu fins a la segona meitat del segle XX. Amb la crisi de la novel·la realista, l'interès per la realitat exterior deixa pas a l'exploració interior de l'autor (introspecció). Està expressada en primera persona i sol manifestar la solitud i desorientació de l'individu modern en un entorn que no comprèn. Comencen a influir les filosofies de Freud, ja que es descobreixen dimensions filosòfiques noves i s'apliquen a la novel·la.

Tècniques Narratives i Llenguatge

• Tècnica narrativa: El monòleg interior, que situarà el lector enmig dels pensaments de l'autor.
• Canvi en el llenguatge

Oracions Coordinades

Les oracions coordinades s'uneixen mitjançant conjuncions o nexes coordinants. Cada oració té sentit ple i és independent sintàcticament de l'altra, tot i que semànticament es complementen. Tipus de coordinació i nexes principals:

Copulatives

NEXES: i (afirmatiu), ni (negatiu).

Disjuntives

NEXES: o, o bé (presenten opcions que s'exclouen o equivalen).

Distributives

NEXES: ni...ni, o...o, ara...ara, adés...adés, tant...com, no solament...sinó (que) també (distribueixen accions o qualitats entre diversos elements).

Adversatives

NEXES: però, sinó (que) (després de negació), tanmateix, altrament, no obstant això, això no obstant, amb tot (contraposen idees).

Explicatives

NEXES: és a dir, o sigui, això és, altrament

Poesia Modernista Vitalista o Regeneracionista: Joan Maragall

Literatura compromesa amb la realitat, regeneració de la societat. Influïts per la teoria vitalista de Nietzsche, estètica espontaneista: expressió pura i lliure del poeta (predilecció de la contemplació del paisatge, imitació de la poesia popular, mètrica queda en un segon pla). Textos teòrics de com ha de ser la poesia vitalista: Elogi de la Paraula (1903), Elogi de la Poesia (1909).

Espontaneïtat:

Esperar a escriure en moments d'inspiració, escriure tal com ho estàs pensant.

Puresa:

Llenguatge no elaborat sinó el parlat pur i simple.

Sinceritat:

Un cop escrit no es pot tocar res perquè si les lletres són tocades perden l'essència de la sinceritat i la inspiració.

Regeneracionisme