Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Vicent Andrés Estellés: Poeta Universal i Arrelat

Vicent Andrés Estellés és un poeta amb una dimensió universal. La seua obra traspassa fronteres polítiques, lingüístiques i generacionals; amb el seu verb clar i senzill, acara veritats atemporals i apàtrides (sense pàtria), encara que, contràriament, la seua obra s'arrela fortament a la seua terra i al seu temps.

La Llengua Literària d'Estellés

La llengua literària d'Estellés es forja a partir de tres components sovint inseparables:

• La tradició clàssica.
• La llengua normativa del segle XX.
• L'aportació del valencià col·loquial de l'Horta.

En aquest sentit, el poeta reivindica una sèrie de paraules considerades antipoètiques (vulgarismes, frases populars, etc.) per al llenguatge...

Ús Correcte de Termes en Català

Feina, Treball, Desocupació i Atur

• S'usa feina en lloc de treball quan ens referim al treball habitual o l'ocupació professional amb què una persona es guanya la vida.
• Desocupació en lloc de desempleo.
• Atur en comptes de paro.

Nombre i Número

• Nombre significa quantitat o resultat de comptar les coses.
• Número és sinònim. També s'usa per a 'nombre d'una sèrie', 'part d'un espectacle' o 'edició d'una publicació periòdica'.

Sentir i Escoltar

• Sentir: percebre sons per mitjà de l'oïda.
• Escoltar: fer atenció a allò que algú diu.

Esquerda, Escletxa i Clivella

• Esquerda en comptes de grieta. Obertura llarga a la terra, paret o cos dur.
• Escletxa: obertura estreta entre dues peces que no ajusten bé.
• Clivella: petita

QUINS TAN SEGURS CONSELLS VAN ENCERCANT: 1-Va nàixer cap al 1400 i en el Segle XV va començar la visió humanista. S'ha considerat el nostre segle d'or en la nostra història. En el Segle XIV ens trobem amb una literatura d'idees de caràcter moralitzant i satínic orientat cap al pensament medieval. 2-La angoixa de viure. I el tema del poema es l'angoixa de que va a morir. 3-Antítesis: (Amic de plors, desamic de riures, falaguera, mort i plorant sos ulls per sobres de gran goig, car jo defuig a tot home que em crida, la veu de mort li és melodiosa.) Personificació: del seu cor , cridant amb veu horrible i dolorosa, la sang se'n va llunyant; per gran tristor que li és acostada. Metàfora: de la mort com a alliverament i vida com a patiment....

“El poema de la rosa als llavis” (Salvat-Papasseit)

El poema és la història amorosa entre una noia aprenenta i el poeta mestre d'amor. És un amor simple, que esdevé líric en la seva senzillesa i la llibertat amb què és expressat. En conjunt, el poema de La rosa als llavis és la confidència d'una dramatúrgia amorosa que es caracteritza per la seva essencialitat i la seva intensitat.

Confegit a partir de materials literaris diversos, de la més variada procedència, el llibre ofereix, globalment, una visió triomfant i sacralitzada de la relació carnal.

Elements temàtics i estilístics

• Hi ha una abundància de termes botànics (*rosa*, *lilàs*, *brot*, *menta*...) posats al servei de l'anatomia femenina (*pits*, *trena*, *cabell*

Exercicis de llengua catalana

1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

• a) La Plaga de la Ribera és el malnom d'en Valerià. V
• b) La Plaga de la Ribera està orgullós de les seves habilitats de lladre. F
• c) El senyor Jeroni vol ajudar la Plaga, però la dona no ho vol. F
• d) Mentre el senyor Jeroni parla, la Plaga és a la presó. V
• e) El senyor Jeroni vol que la Plaga sigui un lladre de profit. V

2. Proposeu un sinònim o una expressió sinònima per a cadascun dels mots següents, marcats en negreta en el text.

• a) Propòsit: intenció / ànim
• b) Traça: habilitat / coneixement
• c) Espanyaportes: lladre / lladregot / pispa
• d) Cruspir: menjar (cruspeix)
• e) Malfactor: delinqüent /

Introducció a les Varietats Lingüístiques

En parlar o escriure, fem servir un determinat registre d'acord amb la situació comunicativa. La diferenciació dialectal no tan sols té a veure amb la variació territorial (varietats geogràfiques), sinó també amb la variació que es produeix al llarg del temps (varietats històriques o generacionals) i amb la que depèn de l’extracció social dels parlants (varietats socials). La procedència geogràfica, històrica o social determina, doncs, l’aparició de varietats dialectals, cadascuna amb un accent, uns mots o unes construccions peculiars.

Varietats Històriques: Evolució i Canvis Lingüístics

Tota llengua evoluciona al llarg de la història. A petita escala, ja s’aprecien canvis...

Mercè Rodoreda (1909-1983)

Filla única d’una família lletraferida i catalanista, la seva formació va ser autodidàctica. Va col·laborar amb escrits en diverses publicacions i el 1938 va rebre el premi Crexells per Aloma. Es va exiliar a França i més tard a Ginebra. La seva obra narrativa es troba molt lligada als esdeveniments més importants de la seva vida i es pot dividir en tres etapes:

Obres de joventut

Són novel·les d’iniciació en què l’escriptora assajà les línies novel·lístiques que desenvolupà i matisà més endavant i de les quals renegà anys més tard. A Aloma, parteix de la narrativa psicològica i simbòlica, i ja s'hi troben alguns dels trets característics dels personatges principals de les seves novel·les...

El Text de Maria Petit: Resiliència i Percepció

Moltes persones es pensen que menjo amb les mans perquè, com que no hi veig, m'és més pràctic que no pas fer-ho amb els coberts. Però la veritat és que sempre he menjat així. Diria que els meus dits ja són insensibles a l'escalfor. Soc una fanàtica de les infusions i, per saber si tinc a punt el meu te de gingebre i llimona, hi fico el dit a dins. La qüestió és que, no patiu, he hagut de canviar moltes coses arran de l'accident, però aquesta no n'és una. Tampoc he canviat la manera de parlar: si veig un programa a la televisió, seguiré dient que miro la tele i no pas que l'escolto, per més que en realitat no l'estigui veient amb els ulls.

Formes Verbals: Omplir Buits

• canviï
• conduïa
• pol·luïm
• contribuïssis

L'Escola Mallorquina: Context i Objectius

L’Escola Mallorquina és un corrent literari sorgit a les Illes Balears a finals del segle XIX i inicis del segle XX, que es pot considerar paral·lel i complementari al Noucentisme català. Neix en un context de recuperació de la llengua i la cultura catalanes en un territori que vol participar en el projecte de modernització cultural impulsat des de Catalunya.

Aquest moviment va tenir com a objectiu principal dignificar la literatura catalana a través de la recerca de l’equilibri formal, la claredat expressiva i l’elevació moral i espiritual.

Principis Estètics i Ideològics

Els escriptors de l’Escola Mallorquina defensaven una poesia clàssica i serena, allunyada de l’exaltació romàntica...