Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Funcions del Llenguatge

• Referencial
• Expressiva
• Conativa: Busca influir en el receptor.
• Fàtica: Inicia o manté la conversa.
• Poètica
• Identificativa

Àmbits d'Ús del Llenguatge

• Acadèmic
• Literari
• Administratiu
• Periodístic
• Publicitari
• Privat
• Polític
• Religiós

Intenció i Finalitat dels Textos

• Informativa
• Orientadora
• Reguladora
• Estètica

Tipus de Textos

• Narratius: Relaten accions, fets, històries.
• Descriptius: Expliquen característiques.
• Argumentatius: Defensen idees amb proves.
• Expositius: Expliquen i aporten informació.
• Instructius: Donen ordres o procediments.
• Retòrics: Busquen efectes estètics.
• Conversacionals: Comunicació oral.
• Predictius: Avançen esdeveniments.

Gèneres Literaris

Són models expressius o formats d'escriptura creats per la pràctica literària...

Les tendències poètiques catalanes del segle XX

Els antecedents d'aquestes tendències els trobem en els primers anys del segle XX. Hem d'aclarir que hi hagué alguns escriptors que conrearen o s'aproparen a les tres tendències i d'altres que foren fidels a una d'elles.

Tres grans línies de la poesia catalana contemporània

• La continuïtat simbolista (Carles Riba i Josep Carner)

  Poesia que continua la tradició simbolista dels anys anteriors a la guerra. La poesia és instrument de revelació del pensament en la mesura que els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seves connotacions.

• L'experimentació avantguardista i el surrealisme

  Una poesia que explota la línia de recerca oberta per les avantguardes, sobretot pel surrealisme.

Modernisme: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana s'havia recuperat en quantitat d'obres i autors, i en qualitat, gràcies a Verdaguer, Oller i Guimerà, que es van posar a l'altura d'autors europeus.

Els modernistes es van adonar que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda durant la Decadència mentre seguissin els models de la cultura castellana, que també estaven prou endarrerits respecte a Europa. També es van revoltar contra la cultura de la Renaixença i van rebutjar-ne les idees que consideraven ràncies i conservadores.

L'objectiu principal del moviment era aconseguir un estil propi i transformar, modernitzar i europeïtzar la societat...

Noucentisme

Context històric

A Catalunya, a finals del segle XIX, van tenir lloc diversos enfrontaments entre la burgesia i els obrers. El proletariat, que treballava explotat, va començar a organitzar-se en sindicats d'ideologia socialista i anarquista amb l'objectiu de defensar els seus drets. La revolta social més destacada d'aquella època va ser la Setmana Tràgica, una revolta popular contra la participació de reservistes en la guerra del Marroc, que es va traduir, principalment, en la crema d'edificis religiosos. De cara a la política catalana d'inicis del segle XX, es va caracteritzar per la reivindicació catalanista davant l'Estat espanyol.

Característiques del Noucentisme

Rebutjaven els corrents culturals precedents, com ara el...

Sons consonàntics

[p]: oclusiu, bilabial i sord.
[b]: oclusiu, bilabial i sonor.
[t]: oclusiu, dental i sord.
[d]: oclusiu, dental i sonor.
[k]: oclusiu, velar i sord.
[g]: oclusiu, velar i sonor.

[β]: aproximant, bilabial i sonor.
[ð]: aproximant, dental i sonor.
[ɣ]: aproximant, velar i sonor.

[f]: fricatiu, labiodental i sord.
[v]: fricatiu, labiodental i sonor.
[s]: fricatiu, alveolar i sord.
[z]: fricatiu, alveolar i sonor.
[ʃ]: fricatiu, palatal i sord.
[ʒ]: fricatiu, palatal i sonor.

[ts]: africat, alveolar i sord.
[dz]: africat, alveolar i sonor.
[tʃ]: africat, palatal i sord.
[dʒ]: africat, palatal i sonor.

[m]: nasal, bilabial i sonor.
[ɱ]: nasal, labiodental i sonor.
[n̪]: nasal, dental i sonor.
[n]: nasal, alveolar i sonor.
[ɲ]: nasal, palatal...

Poesia

• Indicar quin tipus de poesia és: lírica, èpica o visual.
• Fer l'anàlisi mètrica:
  • Determinar el tipus de vers, la rima i l'estrofa.
  • Assenyalar els fenòmens de contacte vocàlic que afecten el recompte sil·làbic. Si cal, donar informació sobre el ritme.
  • Indicar si hi ha cesura, encavalcaments o esticomitia.
• Descriure, només en el cas dels cal·ligrames o poemes visuals, el color, la mida i el tipus de lletra, així com les imatges que puguin aparèixer al poema.
• Indicar la composició o estructura del poema (expositiu-conclusiva, lineal o circular) i explicar les diferents parts en què es divideix.
• Identificar la veu poètica.
• Identificar i explicar les diferents figures retòriques, agrupades segons l'àmbit: fonètic, morfosintàctic

Temps de present indicatiu (v.p)

Anàlisi de la poesia trobadoresca medieval

La poesia trobadoresca és un moviment literari que va florir entre els segles XII i XIII. En aquesta època neix una lírica ambientada en l'època medieval que trasllada fidelment les relacions de vassallatge feudadís a l'àmbit poètic i sentimental.

«No és meravella si el meu cant» (Bernat de Ventadorn)

L'amor cortès i el context de l'obra

El poema «No és meravella si el meu cant» (Non es meravelha s'ieu chan) pertany de ple al gènere de la lírica trobadoresca. Aquestes composicions tracten sobre l'amor cortès: un sentiment fidel, submís i mai carnal, concebut amb gran autenticitat i puresa. Aquesta relació uneix la dama cortesana (oculta sota el terme midons i un senhal poètic per a...

Posició de Salvat-Papasseit en la literatura catalana.
Conegut com a poeta d'avantguarda, Joan Salvat-Papasseit va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en català i castellà, simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs, deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta, la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó, que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX, i el seu recull

Jacint Verdaguer i la Renaixença literària

Jacint Verdaguer crea una llengua literària refinada, poètica i gramaticalment consolidada, i consolida el moviment de la Renaixença. Conrea la poesia èpica i el moviment romàntic, amb una visió natural i sobrenatural de la realitat. Entre les seves obres destaquen L'Atlàntida, culminació de la renaixença literària, amb un nucli localitzat en un món enfonsat, una base geològica i un valor èpic i mític, i Canigó, format per dotze cants i un epíleg, on s'entrellacen l'exaltació patriòtica, l'emigrant nostàlgic i la poesia religiosa.

La seva obra es caracteritza per un equilibri coherent entre la formació clàssica i la modernitat, i per una gran versatilitat temàtica: poesia, novel·la,...