Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Eugeni d'Ors explica la ideologia del Noucentisme des de la glossa, la seva columna diària a La Veu de Catalunya. Aquesta ideologia gira entorn d'uns mots clau que es repeteixen contínuament:

Intervenció: Eugeni d'Ors explica aquest concepte com l'acció que s'ha de dur a terme per tal que tots els serveis públics funcionin correctament.

Imperialisme: Aquest terme subratlla el caire antiseparatista del catalanisme burgès, i defensava l'Estat burgès modern.

Arbitrarisme: Aquests mots s'oposaven directament a l'espontaneïtat. L'arbitrarisme era el dret i el deure del creador d'intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat transformadora.

Classicisme: Els interessava el classicisme de les proporcions, de l'harmonia i de...

Part 1

Laura és una noia òrfena i escassa de diners, a qui no li agrada la boira. Escriu a la seva cosina de Barcelona. Teresa va parlar i criticar Laura a la llibreria. Surten a fer farres: un dia es troben el metge i en Joan Serra, que primer dina a casa de l'oncle de la llibreria i és ben acollit per la família. Laura se sent cada vegada més sola i reclosa en la intimitat; cada cop la critiquen més, però ella defensa el seu marit. Quasi és amiga de la Teresa, però aquesta no triga a veure el marit d'una altra manera.

Jaume és escàs amb la filla i enterra els morts. Laura està embarassada i la seva amiga Beatriu té una filla, i Tomàs no la desitja com abans. La filla es mor malalta. Mossèn presenta el seu nebot Pere.

Part 2

Pere...

                          Indicatiu                  Subjuntiu
Present: Jo canto Jo canti
Perfet: Jo he cantat Jo hagi cantat
Imperfet: Jo cantava Jo cantés
Plusquamperfet: Jo havia cantat Jo hagués cantat
Passat: Jo vaig cantar Jo vagi cantat
Passat anterior: Jo vaig haver cantat.Jo vagi haver cantat
Futur: Jo cantaré
Condicional: Jo cantaria
Condicional perfet:Jo hauria cantat.

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

Les mostres més antigues de narracions en llengües ROMàniques són narracions èpiques en vers com les Noves Rimades.

A les darreries del S.XII i durant tot el XIII gaudeixen D’una gran difusió les narracions novel·lesques de la materia de Bretanya com el Blandín de Cornualla. Les narracions de cavalleries es caracteritzen per Les intervencions d’elements meravellosos i inversemblants, (dracs, nans i Gegants, animals que parlen, cavallers amb exagerada forma física, etc.) I per Situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques en un passat remot. Traslladen  el lector a móns de fantasia I somni. Les novel·les cavalleresques, per contra, manquen d’elements Meravellosos i palesen una gran versemblança.

...

Els textos narratius expliquen uns fets que poden ser de Caràcter real o imaginari, els fets els hi passa  a uns personatges que Estan en un espai i temps que són determinants. La novel·la i el conte estan dintre dels textos narratius; la principal diferència és l’extensió Que ocupa però també hi ha altres característiques que els diferencien.

La novel·la està escrita en prosa i és la que Ocupa una extensió més llarga. En la novel·la els personatges són descrits en La seva totalitat, ja que es poden saber totes les seves característiques Físiques com psíquiques. Altres de les característiques que té el conte és que L’espai on transcorren els fets  queden més descrits que en el Conte.

El conte al mateix que...

TEMATICA

Amor: L’aloma i en Robert van tindre una historieta.

Tragèdia: per la mort d’en Daniel, el germà que és va suicidar.

PERSONATGES

Aloma: És una adolescent, bastant bonica, prima, no molt alta i pàl·lida. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a un altre.Vol fugir del món en el que viu perquè li sembla gris i trist.

Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre la casa. No és gaire responsable i no estima massa la seva dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seva família.

Anna: És la cunyada d'Aloma, està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava...

MERCÈ RODOREDA

* Obres:

* Aloma(1936)→premi Crexells, 1937

* Vint-i-dos contes(1958)→conte

* La meva Cristina i altres contes(1967)→conte

* Semblava de seda i altres contes(1978)→conte

* Quanta, quanta guerra...(1980)→novel·la

* La plaça del Diamant(1962)→ feina d’estil i lingüística→narració subjectiva i poètica, amb una escriptura parlada i acostada al monòleg interior

* Mirall trencat(1974)→punt de vista parcial i subjectiu

* Constants i simbologia de l’obra:

* Idealisme màgic

* Apologia del somni

* Elements meravellosos

* Infància

* Retorn a la naturalesa

L'aufàbrega:Tracta de la nit de Sant Joan, del cel il·luminat i ple de colors, olors suaus i candoroses per les aufàbregues. L'aufàbrega amb la seva olor ajuda a una donzella per enamorar al nuvi i al mati s'escapen els aromes i s'oblida la nit.A muntanya:Tracta del paisatge que es veu desde la muntanya després d'una tempesta, la gent puja per contemplar-lo ja que des d'allà no hi passa ni es nota res. Després de la tempestat:Parla de la blavor del cel després de la tempesta, és com si res hagués passat el cel es veu més maco i molt blavós.La nit de la puríssima:A la nit de la puríssima el cel està esplèndid tot estrellat i clar.L'ànima de les flors:Tracta de la tristesa de dues flors tirades en mig d'un camí ja que estan...

oracions simples.

1) oracions de predicat nominal: verbs copulatius (ser,estar, semblar) complement atribut.

l'Albert és un garrepa. Cada dia sembla més ase.

2) oracions de predicat verbal/predicatives: verbs predicatius. CD(què), CI (a qui), CC|mode(com), lloc(on), temps(quan), instrument(amb què), companyia(amb qui).

a). Transitives: porten complement directe, l'acció recau directament.    porten roba bruta a la tintoreria.

b). Intransitives: no poden portar CD. l'Oriol sempre riu.

3) reflexives: acíó recau sobre un mateix.    en Narcís ES dutxa cada dia i S'afaita el cap cada setmana(ES= cd reflexiu, S'= ci reflexiu).

4) recíproca: subjecta i cd/ci s'intercanvien accions.   en Quim i la Quima S'estimen, però mai no S'escriuen

...

Bonaventura Carles Aribau (La Pàtria) (1789-1862) Impulsor del romanticisme liberal a l'Europeo. És periodista , la seva ideologia no es revolucionaria. A la segona meitat dels anys vint viu a Madrid, treballa per Gaspar de Remisa (banquer). Al final de la seva vida, decepcionat i pobre, torna a Barcelona. És el símbol de la Renaixença, volia unir llengua i pàtria. S¡escriu el 1832, es publica el 1833. Poema fet per aniversari del patró (estrangers en la seva llengua), és un poema de circumstancies, i després publicat. Va ser tan popular que la gent se l'aprenia de memòria. Renaixença.

Miquel Costa i Llobera (Lo Pi de Formentor) (1854-1922) S'inicia amb el romanticisme però evoluciona cap al noucentisme. El poema es va escriure...