Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Tema

Agonia per la manca de llibertat, falta de la vida cortesana, diposita la seva confiança en Déu i en el rei, com els amics que el poden treure del seu malson. Tema: l’enyorança i solitud que sent Jordi de Sant Jordi mentre està a la presó + crònica moral del seu empresonament

Estructura

Externa: 5 cobles de vuit versos (octaves) decasíl·labs i una tornada de 4 versos

Interna: Es diferencien tres parts

* 1-12à estat d’ànim contradictori del “jo poètic”: content per haver sobreviscut però amb por per ser presoner

* 13-32à Avaluació de la situació. El desastre es Déu a causes externes a la seva responsabilitat: fortuna i superioritat de l’enemic

* 33-45: confia en Déu i en el seu senyor. 41-45: es dirigeix directament...

Personatges

1. Principals

- Jardiner: narrador en primera persona + sociable, sincer i senzill + s’identifica amb l’eucaliptus + tenia 35 anys es casà amb Cecília (16) + Es Porta bé amb la Mariona.

- Senyor Francesc: posseïdor de la casa d’estiueig i marit de la Rosamaria + enveja finald’Eugeni + flirteja amb Miranda + molt ric.

- Rosamaria: senzilla i bona persona + de petita enamorada amb Eugeni Però perassegurar futur pròsper es casa amb Francesc + pateix avortament + mort D’Eugeni fa que venguin la casa

- Eugeni: alt i afable + amor d’infància de Rosamaria + casat amb Maribel (filla de Sr.Ballom) + viuen a la casa del costat -> premeditat: va Dir que després de 5 anys buscaria a Rosamaria + suïcidi ofegat al mar.

- Sebastià:

Vicent Andres Estellés: Els Amants

CH:Dictadura De Primo de Rivera/ Segona República/Guerra Civil espanyola/ Dictadura de Franco/ La transició espanyola/La institució de la Monarquia amb Joan Carles I.

CL:Literatura Realista (Realisme), literatura entreguerres.

Bio:Neix El 4 de septembre 1924 a València. Era forner i mecanografista. Es Casa amb Isabel al 1955. Mor el 27 de març 1993, 68 anys a Benidorm.

T:Dos Amants que s'estimaven apassionadament, no és un amor cortés. És Un amor carnal. A vegades destija que sigui un amor amable i educat, Però no ho aconsegueix. Mneciona a Petraca i Bequer.

IDP:És Important ja que va ser publicat al llibre de Maravelles que va ser L'obra més exitosa de la seva vida.

EsEx: 25 versos alexandrins( 14 sil·labes)...

REALISMOAlude  la ruptura con el realismo tradicional de los granes escritores regionalistas q se manifiesta en la aparición de elementos miticos mágicos fantásticos.Con el la literatura hispanoamericana del siXX pretende encontrar una identidad propia diferenciada de la q su pasado colonial.Ademas los mitos forman parte tb de lo real xk la colectividad cree en ellos y operan en su vida cotidiana.ORIGEN DEL TERMINO el termino fue trasladado al dominio de la literatura hispanoamericana por Arturo Uslar cuando intentaba poner nombre a una pléyade de recientes narradores venezolanos en cuyos  textos empezaba a amanecer un new estilo distante del relismo x su uso de la imaginación y la fantasia, el termino realismo mágico se propago y aludía...

COMENTARI DE LÚCID CONSELLER. El fragment triat per al comentari de text reprodueix el parlament final del Lúcid Conseller -personatge incorporat a la versió del 1964- que,situat a la tercera part de l'obra,clou la tragèdia Antígona, de Salvador Espriu./ Abans d'iniciar l'esmentat parlament, l'autor s'adreça al lector i al possible director <d'alguna improbable representació> de l'obra teatral per tal que aquests s'estalviïn o escurcin, si volen, les darreres paraules del Lúcid Conseller. Si així ho féssim, el sentit de l'Antígona espriuana esdevindria,possiblement,tot un altre. Obviar l'últim parlament d'aquest personatge, com irònicament ens proposa Espriu,ens permetria participar, només del sacrifici tràgic de l'Heróïna...

Dialeg teatre: analitzarlo sha d tenir n compte la situació dels interlocutors, la forma d'actuar i la relació amb l'acció.

Adjectius de doble genere: pobre/a, comú/na, inert/a, gris/a, roí/na, Marroquí/na, cortes/a, covard/a.

Clasificar l'adjectiu segons la posició en: especificatiu: darrere el nom per seleccionar una part del grup nombrat (el carrers antics) sense ell la info. Es incompleta. Explicatiu: davant del nom, señala una qualitat (els antics carrers).

Aposició: explicativa: entre comes, es pot suprimir. Especificativa: distingeix a un nom q complementa y si es teu es perd info..

Proposició:complementa el nom, es introduida per un pronom relatiu i pot ser subs per un adjectiu.

Frases fetes: tenen significat x si soles, invariables...