Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat
Cansoneta leu e plana metrica
CANSONETA LEU E PLANA (Guillerm de Berguedà)
Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va ser un noble de caràcter bregós que va Participar activament en lluites feudals del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els poemes on ataca El bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit Poemes i tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos adreç̧ats a Ponç de Mataplana.
En la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traí̈dor, en la segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que no té Dents, el seu
La noia que ve de la mar Josep Carner
-Josep Anselm Clavé: “La
Maquinista”
-Marià Aguiló: “Llibre de L’amor”
-Robert Robert: “articles de costums”
-Frederic Soler: “L’esquella de la torratxa”
-Teodor Llorente: “La nova Era”
-Jacint Verdaguer: “Canigó”
-Emili Vilanova: “Colometa La gitana o Lo regrés dels confinats”
-Àngel Guimerà: “Mar i Cel”
-Narcís Oller: “L’Escanyapobres”
-Martí Genís i Aguilar: “Julita”
-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”
-Miquel Costa i Llobera: “Horacianes”
-Joan Alcover: “Cap al tard”
-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”
-Joan Maragall: “El comte Arnau”
-Santiago Russiñol: “L’auca del señor Esteve”
-Prudenci Bertrana: “Josafat”
-Enric Prat de la Riba: “La Nacionalitat catalana”
-...
No el prengueu el fals marit
No·l Prenatz lo fals marit(No el prengueu, El fals marit) és una obra Poètica deCerverí De Girona(1259-1285) fou l'últim gran poeta de la tradició Trobadoresca catalana, que s'estilava en aquella època. El seu nom real era Guillem de Cervera, però se'l va canviar per el de Ceverí de Girona, ja que el Rei Jaume I li concedí unes terres al Gironès. Va servir com a trobador a la Cort de Cardona i també va ser poeta oficial de les corts de Jaume I el Conqueridor Pere II el Gran. Data del Segle XIII.
En el poema Es dona la viadera com a gènere literari. La viadera és en una composició Poètica que es cantava en els viatges llargs que feien els senyors feudals, per Tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del Camí i que d'aquesta
...Semejanzas entre tirant lo blanc i curial e güelfa
La novel.La cavallerescCervantes remarca Dues qualitats de la novel.La de Martorell, la capacitat d'entretenur i la Versemblança De l'argument i dels personatges i recomanava el llibre perquè Era un llibre seriós I divertit i molt diferent.Tirant no conté Elements meravellesos i increïbles Ni herois extraordinaris i sobrehumans.Martorell planteja Tirant en un Març geogràfic Identificable, els herois es mantenen dins uns límits estrictamebt humans. Tirtant no té Una força Sobrenatural, si no que es planifica estratègicament. Pateix accidents com caure D'un cavall i mor d'una pulmonia. L'humor i la ironia en reforça La versemblança I la normalitat. Curial e Güelfa També Té Aquestes característiques. Les dos tenen com a models
...Diferencies entre tirant i curial
Consonants sordes i sonores
Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat.
causes i antecedents de la renaixença
2
Centrals termoelèctriques convencionals: generen energia elèctrica a partir de lenergia tèrmica produïda per la combustió de carbó fuel o gas natural.Components duna central termoelèctrica.Caldera: hi ha molts tipus de calderes. Les mes utilitzades son les calderes de radiació, anomenades així perquè lenergia calorífica es transmet per radiació. Les calderes disposen de cremador adequats al tipus de combustible que utilitzen i una cambra de combustió envoltada dinfinitat de tubs pels quals circula laigua per vaporitzar.Els reescalfadors:son les parts de la caldera destinades a eliminar les petites gotes daigua que acompanyen el vapor , per convertir-lo en vapor sec.
Els economitzadors i preescalfadors : aprofiten la calor residual
...