Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Resum Lucrècia Joan Ramis

Llengua i literatura3,52 KB

Joan timoneda
esciptor i editor va tenir sempre una gran visió per captar les preferencies del public lector.Una de les característiques va ser la confecció i edició de cançoners de preu reduit en forma de plecs solt i llibres de butxaca. El mes important fou flor d'enamorts a mes va refondre una gran poart del contigut i va ser també l'autor directe e bona part dels poemes recollits. Representen una novetat respecte a la tradició poetica medieval tant pel metre com pels temes,tractas amb una llengua directa i fluida


la vesita de Joan ferrandis d'Herédia
representada per primera vegada el 1525 esta construida oer l'escena de la toilette de la senyora i les seues discursions amb les criades, les converses amb les dames i cavallers. La señyora
...
Continua llegint "Resum Lucrècia Joan Ramis" »

Cansoneta leu e plana metrica

Llengua i literatura3,65 KB

CANSONETA LEU E PLANA (Guillerm de Berguedà)

Guillem de Berguedà fou un trobador destacat del Segle XII, fill del vescomte de Berga. Va ser un noble de caràcter bregós que va Participar activament en lluites feudals del seu temps. Era una persona de tracte difícil, com es pot observar en els poemes on ataca El bisbe d’Urgell o els sirventesos dedicats als nobles Ponç de Mataplana i Pere de Berga. De la seva obra se’n conserven vint-i-vuit Poemes i tres debats poètics. Cançoneta lleu i plana és una mostra d’aquests sirventesos adreç̧ats a Ponç de Mataplana.

En la primera estrofa introdueix el poema i l’acusa de traí̈dor, en la segona i tercera estrofa critica el seu aspecte físic, ja que no té Dents, el seu

...

Continua llegint "Cansoneta leu e plana metrica" »

La noia que ve de la mar Josep Carner

Llengua i literatura3,37 KB

-Josep Anselm Clavé: “La Maquinista”

-Marià Aguiló: “Llibre de L’amor”

-Robert Robert: “articles de costums”

-Frederic Soler: “L’esquella de la torratxa”

-Teodor Llorente: “La nova Era”

-Jacint Verdaguer: “Canigó”

-Emili Vilanova: “Colometa La gitana o Lo regrés dels confinats”

-Àngel Guimerà: “Mar i Cel”

-Narcís Oller: “L’Escanyapobres”

-Martí Genís i Aguilar: “Julita”

-Raimon Casellas: “Els sots feréstecs”

-Miquel Costa i Llobera: “Horacianes”

-Joan Alcover: “Cap al tard”

-Joaquim Ruyra: “Marines i boscatges”

-Joan Maragall: “El comte Arnau”

-Santiago Russiñol: “L’auca del señor Esteve”

-Prudenci Bertrana: “Josafat”

-Enric Prat de la Riba: “La Nacionalitat catalana”

-...

Continua llegint "La noia que ve de la mar Josep Carner" »

No el prengueu el fals marit

Llengua i literatura4,78 KB

No·l Prenatz lo fals marit(No el prengueu, El fals marit) és una obra Poètica deCerverí De Girona(1259-1285) fou l'últim gran poeta de la tradició Trobadoresca catalana, que s'estilava en aquella època. El seu nom real era Guillem de Cervera, però se'l va canviar per el de Ceverí de Girona, ja que el Rei Jaume I li concedí unes terres al Gironès. Va servir com a trobador a la Cort de Cardona i també va ser poeta oficial de les corts de Jaume I el Conqueridor Pere II el Gran. Data del Segle XIII.

En el poema Es dona la viadera com a gènere literari. La viadera és en una composició Poètica que es cantava en els viatges llargs que feien els senyors feudals, per Tal d'alleugerir la monotonia i la duresa del Camí i que d'aquesta

...
Continua llegint "No el prengueu el fals marit" »

Semejanzas entre tirant lo blanc i curial e güelfa

Llengua i literatura14,36 KB

La novel.La cavallerescCervantes remarca Dues qualitats de la novel.La de Martorell, la capacitat d'entretenur i la Versemblança De l'argument i dels personatges i recomanava el llibre perquè Era un llibre seriós I divertit i molt diferent.Tirant no conté Elements meravellesos i increïbles Ni herois extraordinaris i sobrehumans.Martorell planteja Tirant en un Març geogràfic Identificable, els herois es mantenen dins uns límits estrictamebt humans. Tirtant no té Una força Sobrenatural, si no que es planifica estratègicament. Pateix accidents com caure D'un cavall i mor d'una pulmonia. L'humor i la ironia en reforça La versemblança I la normalitat. Curial e Güelfa També Té Aquestes característiques. Les dos tenen com a models

...
Continua llegint "Semejanzas entre tirant lo blanc i curial e güelfa" »

Diferencies entre tirant i curial

Llengua i literatura4,78 KB

DIFERENCIES ENTRE NOVEL·LA CAVALLERESCA I LLIBRES DE
CAVALLERIA: Els llibres de vavalleria conten la histiria de cavallers
utilitzant elements . Ademés els seus personatges son herois
sobrehumans en quant a qualitats físiques i morals. En canvi la novela
cavalleresca conta la historia de cavallers que es mostren dins dels
límits de la normalitat.(Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell i el Curial e
Güelfa d´autor anonim). RESUMEIX L´ARGUMENT DEL CURIAL E
Güelfa Curial un cavaller de clase baixa coneix a Güelfa, la qual fa
que reba una educació. A causa de la intervenció d´uns soldats, Curial
ha d´anyunarse de la seua protectora. A partir d´aquest moment,
Cuarial hi discuteix amb Güelfa per culpa de laguers, que havia sugut
rebutjada per curial.
...
Continua llegint "Diferencies entre tirant i curial" »

Consonants sordes i sonores

Llengua i literatura1,33 KB

Les nasals: Consonants oclusives sordes (petaca) Consonants oclusives sonores (bodega) Consonants oclusives nasals (miniño). Ròtiques: So vibrant simple o bategant (r)apareix: entre vocals. i So vibrant múltiple (rr) apareix: darrere de consonant: honra, Manresa, colrat... , posició inicial de mot. Escriurem r, però sonarà vibrant múltiple entre vocals: En els mots compostos amb guionet; després dels prefixos a-, anti-,auto-,bi-,ço-,contra-,e-,infra-,multi-,neó-,polí-,pre-(prerrogativa), pseudo-,tri-(trirrem), ultra-. El subjecte: Un subjecte prototípic: Concorda amb el verb en persona i nombre. Té la funció somàntica d'agent. Se situa davant del verb. És de caràcter animat. No pot ser substituit per pronom feble. Subjectes
...
Continua llegint "Consonants sordes i sonores" »

Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat.

Llengua i literatura4,26 KB

causes i antecedents de la renaixença

entre altres factorsque van afavorir el sorgiment de la renaicença va ser el romanticisme, amb la seua preferencia per la poesia popular,la seua exaltació i defensa de la personalitat i la llibertat dels pobles a mes del seu interes per l'Edat Mitjana
encara que el va afavorir molt l'exit d'aquests moviment, l'impuls o l'origen cal cercar-lo en el segle anterior. L tasca dels i.Lustratsde la renaixença com les MEMORIAS PARA AYUDAR A FORMAR UN DICCIONARIO CRITICO DE LOS ESCRITORES CATALANES de torres amat va contribuir decisivament al coneixement del nostre passat literari
l'apologia de la llengua catala d'ignasi ferreras ,seguida de la que Pau ballot va afegir a la seua gramatica del catala,van tenir una
...
Continua llegint "Comentari Rubió i ors , pròleg a lo gaiter del llobregat." »

2

Llengua i literatura3,79 KB

Centrals termoelèctriques convencionals: generen energia elèctrica a partir de lenergia tèrmica produïda per la combustió de carbó fuel o gas natural.Components duna central termoelèctrica.Caldera: hi ha molts tipus de calderes. Les mes utilitzades son les calderes de radiació, anomenades així perquè lenergia calorífica es transmet per radiació. Les calderes disposen de cremador adequats al tipus de combustible que utilitzen i una cambra de combustió envoltada dinfinitat de tubs pels quals circula laigua per vaporitzar.Els reescalfadors:son les parts de la caldera destinades a eliminar les petites gotes daigua que acompanyen el vapor , per convertir-lo en vapor sec.

 

Els economitzadors i preescalfadors : aprofiten la calor residual

...
Continua llegint "2" »

Examen poesia trobadoresca

Llengua i literatura2,37 KB

l'edat mitjana:compren des de la caiguda de l'imperi roma,476, fins a l'ocupacio turca de constantinoble ,1453. es divideix en 2 etapes: alta edat mitjana s: x xi xii, i baixa edat mitjana s: xiii xiv xv. El feudalisme: sistema d'organitzacio social, politica i economica que caracteritza l'edat mitjana, es basava en una economia agraria i en la divisio de la societat en estaments lligats pel contacte del vasallatge.El terme feudalisme fa referencia al territori o feu governat per un señor feudal. aquest señor vivia envoltat d la seva cort  al castell i es aqui on es va gestar i desenvolupar la literatura cortesa. els trobadors: la lirica trobadoresca va tenir el seu origen a les corts occitanes del sgle xii. Aquesta va ser la primera mostra...
Continua llegint "Examen poesia trobadoresca" »