Inici / Apunts / Llengua i literatura /

Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Analisis del poema: la pàtria de carles aribau

Llengua i literatura1,69 KB

LA PÀTRIA (1833)Aquest poema titulat “La pàtria” va ser escrit per Bonaventura Carles Aribau i publicat a la revista “El Vapor” amb l’intenció de felicitar al seu patró. El poema és considerat l’inici de la Renaixença Pel que fa a la mètrica, aquest poema està format per sis estrofes de vuit versos alexandrins cadascuna. L’esquema mètric que presenta es el següent: ABBA ACCA DEED DFFD GHHG GIIG i així successivament. En relació a la temàtica del poema, la podem dividir en dos temes: l’enyorança de la pàtria i de la llengua. Les cinc pimeres estrofes fan referència a l’enyorança. A la primera i segona estrofes es dirigeix a la seva pàtria, personificada amb els elements naturals com els paisatges de les muntayes
...
Continua llegint "Analisis del poema: la pàtria de carles aribau" »

Diferencies i semblances entre Modernisme i noucentisme

Llengua i literatura3,78 KB

Noucentisme: la paraula noucentisme la va introduir Eugenir dors en una serie d'articles anomenats gloses aparagudes a partir de 1906 a les pagines del diaria"la veu de Catalunya" el mot noucentisme te un doble significat: Feia referencia al nou cents, el nou segle que acababa dentrar i d'altre banda era un sinonim de modern,en contraposició am lu vell. Els noucentistes pertan es consideraben els veritables moderns, a diferencia dels modernistes a qui qualificaven dde fills del Segle XIX. De tota manera el noucentisme i el modernimes tenen una serie de punts en comú: Intent de reformar la societat/antiruralisme(aqest tret pero no era exclusiu de tots els sectors modernistes)/europeisme, lluita per la creació duna llengua moderna.
La gran
...
Continua llegint "Diferencies i semblances entre Modernisme i noucentisme" »

Sons fricatius i africats

Llengua i literatura1,19 KB

aproximant: b/d/g es converteixen en respectives entre vocals i després de consonants(menys les oclusives o nasals)
sonorització: so consonàntic sord al final de sílaba o de mot es converteix en sonora quan va seguit d'una altra sonora.
fricatives i africades sordes a final de mot i seguits de pausa son sempre sords.
ensordiment: son oclusius fricatius i africats a final de mot i seguits de pausa sempre sords.
els oclusius fricatius i africats sonors es tornen sords quan van seguits d'un so sord.
dentalització: n/l davant dental es dentalitza.
velarització:n seguida de consonant velar es transforma en n llarga (palet dret)
labialització: n es fa m quan va seguit d'una labial o labiodental y la m es torna m palet llarg si la segueix una labiodental.
...
Continua llegint "Sons fricatius i africats" »

Marques modalitzadores

Llengua i literatura2,15 KB

8 LA IMPERSONALITAT. Discurs objectiu. L’emissor amaga la seua Presència per a conferir a l’enunciat un caràcter universal, o per a presentar Com a objectiu un text que en realitat no ho és. Marques lingüístiques:

-verbs impersonals: caldre, Haver-hi. Oracions amb “se” impersonal = impersonals reflexes (Es diu...).

-Construccions amb subjecte de Caràcter genèric: hom, tothom, la gent, algú, un, les persones.

-Construccions amb valor Impersonal: 2a pers. Sing., 1a plur. O 3a plur. (“Quan veus...”, “Escrivim ç Davant...”, “Han recomanat ...”

-Predomini de la modalitat Enunciativa.

-Predomini del mode indicatiu.

-Oracions passives (El tabac és Desaconsellat).

-Construccions d’infinitiu (Fumar No és aconsellable).

9  LA

...
Continua llegint "Marques modalitzadores" »

Text expositiu exemples

Llengua i literatura3,26 KB

El Text “__” de (autor) és un text (argumentatiu/expositiu), tal vegada una (columna/aricle de opinió/assaig/exposició/narratiu). El tema del text es  “__”, a partir d'aquest tema l'autor convida A reflexionar al lector i critica (__). Pel que fa a la tesi, l'autor considera (__). Es tracta d'una tesi (implícita, es dedueix/explícita, Apareix tal qual). Es tracta d'una tesi (analitzant-deductiva, principi/ sintética-inductiva, final/ encuadrament, es desenvolupa al llarg Del text).RESUM. Respecte a l'estructura, podríem dir que es (bipartita/tripartita, Introducció,cos,conclusió) (formal/informal). L'autor organitza el text de la Següent manera:

Introducció (l. ), on es presenta el tema... El cos (l. ) en el qual s'introdueix

...
Continua llegint "Text expositiu exemples" »

Blandin de cornualles

Llengua i literatura1,29 KB

Gullim de Torroella: el cas de la Faula es una mostra interessant de l'imoacte de la matèria de Bretanya en la nostra literatura, Guillem de Torroella un noble mallorquí que quan l'escriu aspirava a la cavalleria, una de les qualitats de l'obra és saber barrejar el mon aturic i la fantasia enjogassada de l'autor. Es tracta d'una de les obres mes llegides i profitades per autors posteriors, una veritable novel-leta en vers que te la característica moralitzadora pròpia de les faules. Blandín de Cornualla: és un dels pocs relats cavallerescos tradicionals que ens ha previngut i que podem considerar de la nostra literatura, es tracta d'un text anonim del S.XIV, en una barreja d'occità i català, l'autor provenia de qualsevol dels territoris
...
Continua llegint "Blandin de cornualles" »

Guillem de bergueda i cerverí de girona

Llengua i literatura3,71 KB

Principals Trobadors catalans:
-guillem de berguedà (s.XIII): era de Berga ( Berguedà és la capital). Va néixer en el castell de Queralt. Família de mitjana noblesa. Tenien moltes propietats, sobretot de la part del lluçanès. A guillem de Berguedà (era un “mala persona” i en canvi gran poeta) li agradava: 1.Combatre, fer la guerra..Era un Home molt agressiu, violent i a més no tenia el sentit de l’honor del cavaller( honor- valor superior) 2. Fer poesia. /Era un home molt agressiu i traïdor. A part de lluitar, va matar a traïció per ex: a Ramón FOL de Carona, a l’ Arquebisbe de Tarragona (màxima autoritat eclesiàstica), etc. Per això cada vegada tenia + enemics i s’havia d’amagar en cases de familiars i veïns, però
...
Continua llegint "Guillem de bergueda i cerverí de girona" »

Com trobar el complement directe en una oració

Llengua i literatura2,87 KB

 Indiqueu quina és lanàlisi sintàctica correcta de loració subordinada substantitva marcada en negreta. Em molesta que sempre tenfadis pel mateix, podries ser més flexible. Subjecte. Quin és el verb principal de la següent oració?"Temps hi haurà d'avisar-los des de Liorna, perquè aviat hi arribarem."Hi haurà. Indiqueu la funció sintàctica de ladjectiu subratllat.Els animals de la gossera esperen impacients larribada de la vetlladora Complement predicatiu. ndiqueu quina és lanàlisi correcta de loració subordinada.Com que no em feies cas, me nhe anat.Oració subordinada adverbial causal. Indiqueu quina és lanàlisi correcta de loració subordinada.Encara que ho presentis ara, no tho tindran en compte.Oració subordinada adverbial

...
Continua llegint "Com trobar el complement directe en una oració" »

La plaça del diamant resum per capítols

Llengua i literatura2,41 KB

Narrativa (desprès de la guerra)

Els premis literals la incentiven. Aparegueren autors i s'estrenaven altres: Mercè Rodoreda, Llorenç Vilallonga... Creació i epreses d'empreses editorials. Alguns heptaren per la literatura testimonial pero altres eren fiels a la novel·la psicològica.
La funció social de la literatura i l'escriptor va a lluitar contra l'oblit. Publica setmanalment la revista DESTINO. Es veu Josep Pla pagès,irònic,solitari,conservador...
-Característiques i estil: Visió irònica,escèptica i moralista. Deforma la seva autoiografia i en fa funció realista. Toca diversitat de gèneres. El seu estil es caracteritza per una prosa clara, amena i fluida. Us d'adjectius precissos. El llenguatge i estil de Pla són fruit d'un
...
Continua llegint "La plaça del diamant resum per capítols" »

Noucentisme arbitrarisme imperialisme intervenció, imperialisme, arbitrarisme, civilitat, obra ben feta, mediterranisme

Llengua i literatura2,17 KB

Ideologia-> literàriament, partien del rebuig de tot allò que tingués a veure amb el Modernisme, defensaven l’artificialitat davant de l’espontaneisme modernista i el ciutadanisme per damunt del ruralisme. LA ideologia es basava, sobretot, a considerar la raó i l’intel·lecte sempre per damunt del sentiment i de l’instint, i el principi de la realitat per damunt del principi del plaer, s’havien de defugir les postures extremes i es defensava la contenció i la laboriositat mes que el geni creador. Aquests pressupòsits es concentraven en l’exaltació del present i la revisió del passat. Aquests postulats ideològics son la base de la formulació de l’ideari noucentista.Ideari-> 1-Intervenció; intervenir per canviar
...
Continua llegint "Noucentisme arbitrarisme imperialisme intervenció, imperialisme, arbitrarisme, civilitat, obra ben feta, mediterranisme" »