Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Assajos de Joan fuster

Llengua i literatura2,39 KB

 L´obra: Fuster te una extensa i variada produccio.Les seues obres poetiques es classifiquen en: assaig humanistic, escrits sociopolitics i estudis d´historia cultural. Assaig Humanistic: repetori variadissim de temes tractats. Va practicar la disciplina de l´anotacio diaria. Algunes anotacions son: articles de prensa, fragments del seu diari....Tambe te obres de temes d´interes universal: musica, sexe, ecologia...Escrits Sociopolitics: el compromis civic de Fuster el va portar a escriure llibres i textos de reflexio historica i politica sobre el nostre pais, obres: destinat, a valencians i ara o mai. en 1962 la gent va fer una campanya en contra d´ell. Estudis D´historia Cultural: textos en que l´homenot de sueca estudia i inventa...

Continua llegint "Assajos de Joan fuster" »

Escola satírica valenciana

Llengua i literatura4,79 KB

+Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més sorprenents de la literatura medieval: l'Espill (Llibre de les dones) Té les següents característiques: a part de la misogínia ofereix aspectes de gran originalitat: -Intenció moralitzadora i d'entreteniment. Vol servir de guia de conducta i d'advertiment als lectors contra les dones. -Discurs reportat. És una història contada en forma d'abutobiografia que constitueix un procés tancat. -Personatge antiheroi. El protagonista es presenta com una antítesi dels cavallers medievals. -Estrofisme. És una narració de 16.000 versos apairats de quatre síl.Abes o noves rimades. -Estil i lèxic. L'estil del llibre és àgil i despreocupat, amb un toc de gràcia.
L'argument i l'estructura
...
Continua llegint "Escola satírica valenciana" »

La plaça del diamant símbols

Llengua i literatura2,04 KB

Mercè Rodoreda utilitza un llenguatge ple de símbols que apareixen en la història.

Un dels símbols més importants de la novel.La són els coloms, que simbolitzen els problemes. Amb l’arribada del primer colom es quan apareix el primer problema i amb la desaparició del coloms, els problemes desapareixen. 

L’embut és un altre símbol, que aquest representa l’opressió i l’angoixa. Apareix el dia que apareix el colom.  Cada cop la vida és més estreta, més complicada, amb menys aire...  No el ven perquè els problemes i l’opressió segueixen.

Les balances, són les que simbolitzen l’estabilitat, l’equilibri, i cada cop que passa per allà, la toca amb la mà amb el desig d’aconseguir l’equilibri desitjat.

Les nines, les...

Continua llegint "La plaça del diamant símbols" »

Causes de la renaixença

Llengua i literatura2,32 KB

Cronologia renaixença: 1a etapa (1833-1858) Publicació del poema la patria de Bonaventura Carles Arribau. Es un moviemnt literari, us de llengua molt reduit i predomini de la poesia sobre altres generes. Joaquim Rubíó i ors amb el seudonim de lo gayte del llobregat havia anat publicant entre 1839 i 1840 a el diario de Barcelona un seguit de poemes que es publicaren a un llibre titulat poesies el 1841. 2a etapa Consolidació i plenitus (1859-1889) reinstauracio dels jocs florals, que donaran cohesió al moviment i serviran de punt de trobada,  de plataforma i d'estimul de nous escriptors. L'us de la llengua augmenta progressivament, on la novela també passa a ferse en llengua catalana. El 1870 començeb ka seva producció literaria els
...
Continua llegint "Causes de la renaixença" »

Obres a la mort de filla de estelles

Llengua i literatura2,95 KB

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993) començ̧à a escriure poesia a la postguerra, però fou conegut sobretot a partir dels anys 70. Escrigué́ Des de la perifèria literària que era aleshores València, i el situem en el «Grup Poètic de postguerra» (1943-1960).

L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d’encasellar perquè és prolífica, Original i exuberant. Escriure poesia fou per a ell una necessitat gairebé́ Biològica. Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida Quotidiana. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp, La dona.

En la variada gamma temàtica

...

Continua llegint "Obres a la mort de filla de estelles" »

Personatges i simbolisme a Tirant lo Blanc

Llengua i literatura3,57 KB

Personatges principals

IMPORTANTS:

  • Tirant lo Blanc: Ell és el personatge principal de la història, al voltant d’ell gira tot l’argument. Al principi és un home normal i corrent, però a la història va evolucionant a la seva classe social, fins que arriba a ser un gran cavaller amb el seu propi exèrcit. Té dues cares, la del valent cavaller i la d’un tímid enamorat davant Carmesina.
  • Carmesina: És la princesa de Constantinoble, una nena de catorze anys, molt llesta, moguda únicament per la idea de mantenir la seva virginitat i no casar-se amb qualsevol, ja que la seva classe social ho impedeix. S’enamora de Tirant, i és innocent ja que es influenciada per la maldat de la Viuda Reposada, però malgrat això se n’adona dels fets
...
Continua llegint "Personatges i simbolisme a Tirant lo Blanc" »

Lo pi de formentor comentari de text

Llengua i literatura1,86 KB

EL PI DE FORMENTOR

1 Formentor és una petita península Allargassada a Pollença, a l’extrem Nord de l’illa de Mallorca, pertanyent a la família de Costa i Llobera, que hi passava Els mesos d’Agost. La península acaba en un cap, on hi ha un Far. En aquest espai  se situa el pi que canta Costa i Llobera. 2  vuit estrofes  vers alexandrí 6 + 6 A (f) alex 6 + 6 B (m)  alex 6 + 6 A (f) alex6 + 6 A (fem) hexasíl·lab 6 B (masculí) 3  Comparacions: “Més vell que l’olivera / Més poderós que el roure / més verd que el taronger / com un gegant guerrer / Com un vell profeta.” Metàfores: “rei que té per tron la serralada / rei lluitador i vencedor, amb cabellera reial.” En conjunt, es tracta de comparacions i...

Continua llegint "Lo pi de formentor comentari de text" »

Anàlisi de La Plaça del Diamant: Biografia de Mercè Rodoreda i Context Històric

Llengua i literatura9,46 KB

Biografia i Obra de Mercè Rodoreda: Context Històric i Literari

Mercè Rodoreda (1908-1983) va ser una escriptora catalana molt important del segle XX. A la seva infantesa no va anar a l'escola a causa de la malaltia de la seva mare, però el seu avi la va culturitzar molt amb la seva biblioteca (li tenia molt d'apreci). Després la van casar amb el seu oncle (que havia anat a buscar fortuna a Amèrica) i van tenir un fill.

Durant la Guerra Civil, Rodoreda es va exiliar, deixant el seu fill i el seu marit. Es va instal·lar a Limoges (França) i va començar treballant de modista per sobreviure. Més tard, va anar a una casa d’escriptors on va conèixer el seu amant, Armand Obiols. A causa de la Segona Guerra Mundial, també va ser perseguida...

Continua llegint "Anàlisi de La Plaça del Diamant: Biografia de Mercè Rodoreda i Context Històric" »

L'alegria que passa (Rusiñol): Anàlisi, Temes i Personatges

Llengua i literatura4,68 KB

L’enfrontament entre l’artista i la societat

Rusiñol mostra en l’obra el conflicte entre l’artista i la societat, sota els símbols de la Poesia i la Prosa.

La figura de l’artista està representada per la petita troupe de circ ambulant que arriba al poble (Cop-de-puny, el Clown i la Zaira), mentre que els habitants del poble representen la societat.

Els comediants (la Poesia) són un grup d’escollits que defensen valors com la noblesa i la generositat, mentre que els del poble simbolitzen la Prosa, és a dir, el materialisme, l’egoisme i la falta de sensibilitat.

El conflicte es veu clar al final, quan la Zaira rebutja les monedes de Joanet i el grup d’artistes és expulsat del poble. L’enfrontament acaba amb la frase del Clown,...

Continua llegint "L'alegria que passa (Rusiñol): Anàlisi, Temes i Personatges" »

Resum i Anàlisi de Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa

Llengua i literatura3,96 KB

Tirant lo Blanc: Resum per Parts

Primera Part: Guillem de Varoic i l'Inici de Tirant

Narra la història del comte Guillem de Varoic, un cavaller penedit que es fa ermità i acaba salvant Anglaterra d’una invasió mora amb enginy i valor. Més endavant, apareix Tirant (format en l'orde de cavalleria de Llull), que rep formació cavalleresca de l’ermità i comença les seves gestes.

Episodis destacats:

  • Els germans Muntalbà.
  • L’alà (gos) i el fermall de la Bella Agnès.

Segona Part: Rodes, Sicília i les Proves de Ricomana

Tirant parteix cap a Rodes per defensar-la d’un setge musulmà. Durant el viatge, fa escala a Sicília, on l’infant Felip de França s’enamora de la princesa Ricomana. Ella el posa a prova (considerant-lo un beneit), i...

Continua llegint "Resum i Anàlisi de Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa" »