Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

Estructura argumental del Tirant lo Blanc

Tirant és l'eix vertebrador de la novel·la. La trama es divideix en cinc parts, corresponents als espais per on es mou el protagonista:

1. Primera part: Tirant a Anglaterra.
2. Segona part: Tirant a Sicília i Rodes.
3. Tercera part: Tirant a l'Imperi grec.
4. Quarta part: Tirant al nord d'Àfrica.
5. Cinquena part: retorn i mort de Tirant a Constantinoble.

El Tirant i el seu temps

Els episodis cavallerescos del Tirant reflecteixen la vida real del segle XV, plena de cavallers que participaven en justes, tornejos, passos d'armes i guerres. Martorell descriu els usos i costums cavallerescos de la seva època i l'ambient dels tornejos, les lletres de batalla, les armes, la roba i les estratègies...

Context històric i literari de Terra baixa

El fragment pertany a l’escena X de l’acte II de Terra baixa, una de les obres més importants d’Àngel Guimerà, estrenada l’any 1897. Terra baixa forma part del teatre realista i naturalista de finals del segle XIX, tot i que també conserva trets del romanticisme (passions desbordades, personatges simbòlics, lluita entre el bé i el mal). L’obra s’emmarca dins del Renaixement teatral català. És un drama dividit en tres actes.

L'autor: Àngel Guimerà

El seu autor, Àngel Guimerà (1845-1924), és un dels grans dramaturgs de la literatura catalana. La seva obra combina el compromís social amb una gran intensitat emocional i teatral. Les seves obres més importants són Mar i cel, Maria

1. Romanticisme (principis del segle XIX)

• Trencament de normes: Els romàntics pretenien trencar les convencions socials de l'època. La idea de la mort els obsessionava.
• Subjectivitat: Els desborden els sentiments i defensen la llibertat individual per expressar el que senten.
• Gust pel gòtic: Admiració pels cavallers, castells, històries fantàstiques, viatges, terror i mort.
• Llibertat absoluta: L'artista romàntic defensa la llibertat com a única via cap a la felicitat, sense limitacions.
• Misteri: Tot el que és desconegut, fosc o misteriós els atrau.
• Actitud vital: Prefereixen la foscor a la llum, el patiment al plaer, l'amor impossible a la relació convencional i la mort a la vida, fet que els porta a la solitud.

Autors del Romanticisme

Avui les Bruixes i les Fades s'Estimen: Anàlisi Poètica

El poema forma part del poemari Bruixa de dol i és l’únic de la secció «Avui les fades i les bruixes s’estimen», actuant com a eix central de l’obra. És un sonet de versos alexandrins amb rima consonant, dins d’una tradició poètica majoritàriament masculina. S’hi produeix un canvi de veu poètica: de l’individual al col·lectiu, representant la germanor i la lluita femenina. Les fades i bruixes simbolitzen diferents estereotips de dona, i el seu intercanvi d’atributs reflecteix la unió per trencar rols imposats. La natura (lilàs, terra, libèl·lules) simbolitza la regeneració emocional i la connexió amb el feminisme (color lila). També hi ha referències religioses

La Paraula i la Raó: Fonaments de Lucrècia

L'exacta equivalència entre forma i contingut, la defensa de la llibertat, l'atac al tirà i la universalitat particularitzada d’un tema clàssic són els fonaments de Lucrècia.

Aquesta és una tragèdia neoclàssica de cinc actes, escrita per Joan Ramis el 1769. Ramis només tenia 23 anys quan la va acabar, i és considerada la seva obra principal de joventut.

Importància i Valors Il·lustrats

La seva importància rau en la incorporació de les formes neoclàssiques i dels valors il·lustrats a la literatura catalana. És una de les obres clàssiques per la seva qualitat literària, temàtica i filosòfica. Els valors que defensa (o ataca) són universals i atemporals:

• L’ideal de perfecció individual

Guia de lectura: Bearn o La sala de les nines

• En quin format està escrita la introducció i a qui va adreçada? És una carta escrita a Miquel Gilabert.
• Què era Bearn? Una localitat i una finca.
• Quants mesos separen la mort dels senyors i la redacció de la introducció? Uns dos mesos.
• Quina relació de parentesc hi ha entre el matrimoni de Don Toni i Donya Maria Antònia? Són cosins germans.
• A què es deu la seva separació? Don Toni va fugir a París amb la seva neboda.
• On es troba la senyora mentre estan separats? Està instal·lada a la posada del poble.
• A l’època en què se separen els senyors, a què es dedica Don Joan? Es troba al seminari.
• Per què deia la gent que havia perdut el cap la Bàrbara Titana? Perquè s’havia enamorat de

El Subjuntiu en Llatí

El mode subjuntiu s'utilitza per expressar una acció que existeix en el pensament i en la voluntat. Serveix per manifestar l'actitud subjectiva de la persona que parla i pot expressar desig, exhortació, suposició, dubte, possibilitat i irrealitat. S'utilitza sobretot en la construcció d'oracions subordinades. Els temps del mode subjuntiu són el present i l'imperfet, i els seus respectius perfets: el pretèrit perfet i el pretèrit plusquamperfet.

Exemples de Conjugació en Subjuntiu

• Amo -as -are:
  • Present: amem
  • Imperfet: amarem
  • Pretèrit perfet: amaverim
  • Plusquamperfet: amavissem
• Moneo -es -ere:
  • Present: moneam
  • Imperfet: monerem
  • Pretèrit perfet: monuerim
  • Plusquamperfet: monuissem
• Mitto -is -ere:
  • Present: mittam
  • Imperfet: mitterem
  • Pretèrit

El Viatge de Natàlia: Pèrdua i Recuperació de la Identitat

La protagonista, Natàlia, una noia càndida i ingènua al principi, esdevé una dona madura. Òrfena de mare, deixa de festejar amb Pere perquè a la festa de Gràcia coneix un xicot arrauxat i abassegador, en Quimet, amb qui es casarà al cap d’un any. Amb ell, Natàlia estableix una relació de submissió que comença amb la pèrdua de la seva identitat (cap. 1).

Al principi, és una noia bondadosa, amb poca iniciativa, patidora i esporuguida davant el món exterior que desconeix, incapaç d’enfrontar-se als desitjos i exigències de Quimet. Sofreix el masclisme i les rareses del seu marit, ha de treballar fent feines, cosa que provoca la desatenció dels fills, ha de tenir...

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és el protagonista de la novel·la, un cavaller valencià que arriba a Constantinoble per lluitar al servei de l'Imperi Bizantí. És un personatge humil i virtuós, compromès amb els valors de la cavalleria i de la cortesia. Tirant és un estrateg militar brillant, que aconsegueix derrotar els seus enemics gràcies a la seva intel·ligència i astúcia. Al llarg de la novel·la, es veu envoltat per altres personatges, com ara Diafebus, Plaerdemavida i Carmesina.

Carmesina

Carmesina és la filla de l'emperador de Constantinoble i l'objecte del desig de Tirant. Carmesina és una princesa virtuosa i molt bella, que no deixa de sorprendre per la seva forta personalitat i la seva intel·ligència. És un personatge...

Resum dels Capítols 31 al 35

Capítol 31: El bombardeig i la decisió de la colònia

Durant aquest capítol, apareixen els llums blaus i el bombardeig. El pare de la Colometa mor d'un atac de cor. En Quimet està malalt de tuberculosi. Només queda un colom que sempre torna, el qual s'identifica amb en Quimet. Set milicians es presenten a casa. Les balances gravades a l'escala representen la justícia i un moment de decisió crucial per a la protagonista. La Julieta adverteix que, si no hi ha menjar a casa, cal portar el nen a una colònia. Malgrat que ell no ho vol, finalment aconsegueixen portar-lo.

Capítol 32: La pèrdua i la tristor de la Colometa

A la colònia no tenen clar que el nen hagi de quedar-s'hi. L'Antoni vol estar a casa i la Rita...